La nòia del terrat

Un relat de: Aleix de Ferrater


El meu carrer no sap encara
perquè té dos noms,
tres cases velles sentenciades
i una xemenèia separada
de la seva germana gran.
A la cantonada hi ha un teatre,
al seu davant una orxateria
i tres nens juguen a futbol.
Jo visc en un segon pis i miro enlaire:
A dalt, al terrat, la nòia asseguda
vesteix pantalons curts,
té una llibreta sobre les cames
i escriu rodejada de llençols que espeteguen.
Tot el blau la contempla encuriosit
i es qüestiona perquè somriu,
tan despentinada.

Comentaris

  • Mona Lisa al terrat...[Ofensiu]
    Annalls | 21-12-2012

    ....es el tercer cop que t'el llegeixo, passa que fa poc que soc aqui , i llegeixo massa, no em don temps de fruir-ho be , per això de tan en tan retorno allà on recordo que hi havia...una noia al terrat fent quelcom interessant .
    Bines Festes
    Anna
    Vaig a tornar a llegir-lo , s'ho mereix.
    ANna

  • He anat llegint algunes coses teves...[Ofensiu]
    Atlantis | 22-09-2012

    i m'he quedat en aquest poema, perquè em sembla que fins hi tot devem ser veins!!

    Molt bonic el poema i dels que m'agraden a mi ple de coses quotidianes atrapant la bellesa en l'entorn. Un entorn molt semblant al meu (molt de ciutat i de barri) .

    T'an iré llegint.

    Ah! t'has casat oi? doncs Felicitats!!!

  • betixeli | 30-08-2012

    Genial, m'ha agradat molt aquest també, ha estat com obrir un calaix de sastre: un terrat de rajoles vermelles, roba estesa, un quadern de provatures, la orxateria davant l'aliança del poblenou, unes veus llunyanes de "ei, pau, passa-me-la, que jo marco segur" i un somriure a mig juliol espiat des d'un segon pis.

  • Joventut i sensualitat[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 12-03-2012 | Valoració: 10

    És un retrat d'una dona, d'un temps, d'un moment quotidià de les nostres vides en els que la sensualitat m'ha aclaparat amb això dels llençols i allò de l'escriptura, com pot ser que l'escriptura en una dona jove o no tan jove siga amb el barreig dels llençols tan sensual?
    I ho és, ben cert que ho és, has descrit un xicotet moment de la vida de qualsevol ciutat amb les seues cases mig adormides o somortes i la vida que alberguen al seu interior.

    M'ha agradat.

    Vicent

  • Una imatge final [Ofensiu]
    Xantalam | 02-03-2012

    que rellueix dins el poema, l’enigma, el somriure final, el vent i el blau del cel. Senzillesa gràcil, bellesa.

    Felicitats, Aleix! Una abraçada.

  • terrat enrajolat[Ofensiu]
    Onofre | 14-02-2012 | Valoració: 10

    Del terrat de rajoles
    se senten les campanes
    i com toquen les hores,
    que totes son bones.

  • Gràcies[Ofensiu]
    Josoc | 20-01-2012

    pel teu comentari, sobretot perquè m'ha permés descobrir-te. He llegit bona part dels teus relats i tots tots! m'han agradat. he vist que també parles de l'ombra...

  • Bell poema[Ofensiu]
    joanalvol | 16-01-2012 | Valoració: 10

    M’has transmès imatges, fotos revelades a la teva ment i que m’han fet reviure records de bells temps.
    Temps a, el terrat era un lloc comú pels inquilins d’una finca. El lloc més enlairat, més a prop del cel. Sentiments i pensaments s’esbargien en cerca de l’àncora on afermà el vaixell de la vida. Com si talment anés sempre a la deriva. Temps, que el temps adreça.

    Desitjo que l’any que ja hem encetat ens dugui la clau que obri alguna finestra nova.
    Una abraçada,

    Joanalvol

  • Molt bonic, gairebé fotogràfic![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 15-01-2012

    El teu poema desprèn una mescla d'aire costumista i intimista alhora. Una estima gran per aquest carrer que té vida pròpia, gràcies als teus mots.
    M'he passejat amb molt de gust i he vist aquesta noia que, des del terrat, dóna la sensació que està gratant el cel. Una imatge més que preciosa.
    La meva enhorabona per aquest poema que m'ha encantat.
    Una abraçada, Aleix!

    Mercè

  • 29 comentaris[Ofensiu]
    Xunxi | 14-01-2012 | Valoració: 10

    i 30 i en vindran més, un poema que cal llegir,
    M’ha transportat , m’hi he vist, m’has conduit al teu pensament, crec que això ho diu tot d’un poema, és preciós Aleix

  • Un poema[Ofensiu]
    bombetadellum | 12-01-2012 | Valoració: 10

    on mostres les teues arrels i ja només per això és bonic
    i si a més li afegeixes terrat, llençols i una noia...
    resulta preciós i perfecte!!!!

    Felicitats
    Bombtadellum

  • Admirable[Ofensiu]
    llamp! | 09-01-2012 | Valoració: 10


    Sí, sí, sí. Un poema que arrebossa de color i jovialitat. Amb paraules senzilles. Amb la pretensió de descriure tan sols uns instants, en que tu mires enfora. Amb una vista ràpida, treus un text magnífic. Felicitats!

    I no podria acomiadar-me sense desitjar-te un 2012 de plenitud i de salut. Així com també em felicites pel nou any en el teu comentari... Jo també et felicito.

    Gràcies per ser com ets, Aleix. I que tot plegat sigui lleu.





    llampurnejant per la web!

  • coincidències![Ofensiu]
    Espiral | 01-01-2012

    m'ha emocionat el poema, és el meu barri! (sí, m'he delatat amb el número de l'autobus)
    igualment que tinguis un feliç 2012, on no hi faltin les lletres!
    Jo seré aquí per llegir-te.

    PD: va m'arriscaré amb els dos noms Ramon Turró i Joncar?

  • Bon any[Ofensiu]
    rautortor | 31-12-2011

    Nu, despullat de tot,
    voldria tornar a la terra oblidada
    revestit de noms per encetar,
    bategar com qui comença a viure
    i esquinçar el tel de l’enyorança.

    Aquests són els meus desitjos per l'any vinent.

    Raül

    P.S. Porto els comentaris un pèl endarrerits. Espero posar-me al dia ben aviat.

  • Transmet pau.[Ofensiu]
    panxample | 30-12-2011

    Sensitiu i delicadament delicios.
    M'ha agadra molt i molt.

  • M'encanta...[Ofensiu]
    elenam | 30-12-2011 | Valoració: 10


    Aquesta poesia tan clara que parla de petites coses, les coses de cada dia que sempre ens acompanyen i no deixen de ser belles i plenes de llum.
    Enhorabona i que tinguis Bon any 2012!!!

  • Detalls[Ofensiu]
    Naiade | 29-12-2011 | Valoració: 10

    Petits moments, petits detalls que fan emprèn-te a la memòria.
    Una abraçada i bona entrada d’any

  • Pinzellades[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 21-12-2011

    Com pinzellades en una tel·la, ens dibuixes una aquarel·la fantàstica i plena de color i de llum. Ens planteges incògnites i no ens descobreixes res, més enllà d'alló que tu creus necessari.

    Felicitats pel poema Aleix.

    Ferran

  • El teu carrer...[Ofensiu]
    Materile | 21-12-2011 | Valoració: 10

    Ostres, Aleix! Com envejo aquest talent que tens. Amb una mirada en fas un poema preciós, molt descriptiu i amb molt de color. Les teves paraules són com trets precisos.
    He vist la noia asseguda al terrat i els llençols com voleiaven al compàs del vent deixant el rastre de l'aroma de roba neta. Fantàstic!

    Per cert: encara t'estàs a Entença-Consell de Cent? Abans d'acabar l'any passaré per conèixer-te personalment.

    Una abraçada,

    Materile

  • Sempre les petites coses...[Ofensiu]
    Àlex Vidal Vidal | 18-12-2011 | Valoració: 10

    Sempre són les petites coses les que ens donen la bellesa. Poema preciós.

    Salut i bona lletra!

  • crohnic | 18-12-2011

    He quedat encuriosit per saber què escriu la noia del terrat... Un poema molt bonic i molt visual... Amb poques paraules fas unes descripcions que et transporten al mateix carrer on succeeix tot...
    Fins aviat, Aleix!

  • Plàcida escena[Ofensiu]
    Núria Niubó | 17-12-2011 | Valoració: 10


    Bella descripció d’una escena quotidiana plena d’encant . La noia, dalt, per damunt de tot, amb el vent i amb el cel, sola amb els seus pensaments, ens transporta a temps de placidesa.

    M’encanta com situes la poesia en entorns propers.

    Avui, que a Lleida el vent s’ha endut la boira i juga voleiant branques i tendals, he sentit molt endins el teu poema.
    Una abraçada
    Núria

  • Provoques al lector[Ofensiu]
    Frèdia | 16-12-2011

    M’han agradat especialment els darrers versos: Tot el blau la contempla encuriosit/
    i es qüestiona perquè somriu,/ tan despentinada. M’agrada perquè és com si el poeta fos l’únic que és conscient dels motius que fan somriure a la noia: té una llibreta i escriu. Dos motius, no un de sol. Poder escriure ja és un gran regal de la natura. Tenir una llibreta, en aquest cas, és com dir que no és el primer cop que escriu, que ja té algunes pàgines plenes, viscudes, com si la llibreta fos la vida. I tenir història/històries la fa somriure a ella i alhora provoca al poeta a escriure. I alhora provoques al lector a deixar-te un comentari. Són molt grans aquests trossets de quotidianitat. La meva sincera felicitació.

  • Jo també m'ho pregunto...[Ofensiu]
    Unaquimera | 15-12-2011 | Valoració: 10

    Gràcies al teu poema, he conegut el teu carrer: he imaginat el trio de cases amb l’aspecte tronat de façanes i d’interiors, i el parell de xemeneies germanes però no bessones, he sentit els crits dels nens i he seguit els seus moviments, he intuït la cua de persones comprant entrades per a la funció de teatre... fins i tot m’ha arribat a casa la flaire de l’orxata!
    La noia ha pres volum davant els meus ulls. Jo també, com el blau celest, m’he preguntat perquè somriu, allà al terrat... i on ha atrapat el color que li emmoreneix les cames escapades dels camalls breus, si a platja o muntanya.

    M’has regalat, vers a vers, tot un quadre!

    T’envio una abraçada abans que acabi la tardor, que poc hi falta,
    Unaquimera

  • És un poema de pintura[Ofensiu]
    Marc Freixas | 15-12-2011 | Valoració: 10

    Arrodoneixes les paraules
    fent-les senzilles i entenedores.
    Ens descobreixes la noia del terrat
    amb un retrat espectacular de tot allò que descrius
    on ella, la noia n'és la protagonista... després, més tard assaboreixo cada paraula per veure-hi i llegir-hi quelcom que potser en una primera lectura se m'escapava :
    des d'allà on vius tu
    ho veus tot.

    Gràcies pels teus comentaris i encara més gràcies per deixar-nos llegir poemes esplèndids com aquest.
    Referent al tema del llibre, no et preocupis, si tu vols ens posem en contacte d'alguna manera i jo te'n guardo un encantat.
    Una abraçada!!

  • M'agraden molt...[Ofensiu]
    Libèl·lula | 14-12-2011

    El color que tenen les teves lletres,el ritme, la textura, m'alegro d'haver-te llegit i espero poder-ho fer d'ara endavant.
    Gràcies per el teu comentari al meu text, "Spica", si vols que et digui la veritat crec que com "aquí", en lloc, tot i que... ja m'entens.
    Una abraçada.

  • Jo també miro enlaire![Ofensiu]
    Epicuri | 14-12-2011

    Cercant carrers
    amb història
    Pròpia.

    I poetes pel dia
    del nassos
    Sota la màniga!

    Això si; amb un blau
    intens, infinit, que
    al cap davall o
    damunt...

    I és sempre!!!

  • Poemes[Ofensiu]
    Josep Ventura | 12-12-2011 | Valoració: 10


    Que son com una exposició de uns quadres
    meravellosos pintats amb uns mots que descobreixen
    unes realitats amagades que entendreixen el cor.
    Una delícia llegir poemes com aquest.

    Abraçades
    Josep

  • Poema meravellós[Ofensiu]
    bloodymaruja | 11-12-2011 | Valoració: 10

    Aleix:
    Quin poema més meravellós i , m'afegeixo als comentaris que diuen que comença amb una descripció sencilla , quotidiana i de cop, ens fa pujar al cel blau, al terrat. M'ha encantat la frase dels llençols que espeteguen..I la bellesa i frescor de la noia que està sola al terrat.
    Gràcies per haver comentat el meu "mico".. Les bèsties són totes logos de marques de begudes alcohòliques, com si fos un museu d'etiquetes antigues: el Rom Negrita, la cervesa Lowenbrau. el Rom Bacardí, etc..

  • Al meu carrer...[Ofensiu]
    Pere Bartrés | 11-12-2011 | Valoració: 10

    El teu escrit m'ha transportat allà, al meu carrer. On jugava quan era petit... M'he llegit varis relats teus i celebro haver-te descobert! El Brindis, boníssim... una mica més de cava... Salut!

  • Senzill[Ofensiu]
    copernic | 11-12-2011

    i efectiu. Clarament evocador. La sensualitat molt ben retratada en renglons curts. Lirisme subjacent molt subtil, gairebé imperceptible però que deixa un pòsit difús de nostàlgia.

  • Factor sort[Ofensiu]
    Pau Mora | 11-12-2011 | Valoració: 10

    Pots estar content perquè t'ha sortit rodó, és fantàstic, i/o sublim (pots escollir qualsevol dels adjectius) però ara tens els repte de no baixar el nivell. Felicitats però vigila amb els accents als títols!

  • Hola Aleix ![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 11-12-2011 | Valoració: 10

    Ja sé que no té cap semblança però aquest poema, tal vegada per les descripcions , m'ha recordat una de les meves cançons preferides :" La plaça del diamant " cantada per en Ramón Muntaner.
    Deliciós com sempre.
    Una abraçada , amic Aleix i molt bones festes !

  • Un poema ...[Ofensiu]
    free sound | 11-12-2011 | Valoració: 10

    ...que somriu. Que ens transporta,
    a un lloc concret.
    Un somriure despentinat, feliç i alegrat.
    Breu però bonic, i una abraçada amb abric.

  • Que bonic...[Ofensiu]
    brins | 11-12-2011 | Valoració: 10

    Gairebé tots els poemes que parlen d'un carrer determinat m'agraden; Aleix; solen ser entranyables. Quan encara treballava, portava moltes vegades a classe la lletra de "El meu carrer", de Serrat, i després de llegir-lo, muntava activitats didàctiques amb l'ajuda del text. Si en aquell moment hagués tingut el teu poema, estic segura que també l'hi hauria portat, és preciós. M'agrada tot el que dius, però especialment la personificació que fas al final: " Tot el blau la contemplava..."

    Rep una forta abraçada,

    Pilar

  • Tot el blau[Ofensiu]
    allan lee | 10-12-2011

    que rau en els teus ulls,
    fa dansar la llum mòbil
    de l'alegria.

    Aleix! Poeta de les petites coses, tan importants. M'ha agradat molt! Una abraçada

    a

  • què bonic aleix..[Ofensiu]
    joandemataro | 10-12-2011 | Valoració: 10

    comences fent una descripció planera i acabes amb una imatge gairebé mística que està carregada de sensibilitat..
    grande aleix !!

    com sempre un plaer llegir-te
    abraçades
    joan

  • Dies blaus[Ofensiu]
    franz appa | 10-12-2011

    Un perfecte bocí de la realitat quotidiana. Res no ens podrà mai gratificar tant com el somriure immotivat d'una noia que escriu. O potser només llegir algun dia el que ha escrit.
    Salutacions,
    franz

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Aleix de Ferrater

Aleix de Ferrater

104 Relats

2060 Comentaris

116624 Lectures

Valoració de l'autor: 9.98

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 12 de setembre de 1959. Sóc llicenciat en Ciències de la Informació, encara que actualment no treballo com a periodista.

Literàriament, he guanyat els Premis de Poesia Sant Joan 1995, organitzat per l'ONCE de Catalunya, el Premi de Poesia Jo Escric 2007, el Premi de Poesia Roc Boronat 2007 i el Premi de Poesia Guillem Colom i Ferrà, Vall de Sóller 2015. També he quedat finalista dels XXI Jocs Florals de Ribes de Freser 2017 en la categoria de narrativa.

He publicat els llibres "Escoltant la sal" (Fundació Cabana, Jo Escric 2007), "Arrels d'escuma" (Editorial Omicron 2008), "Flaix que enlluerna" (Editorial Omicron 2010) i "Absolutament d'ànim" (Documenta Balear, 2016).

Aiximateix, tinc publicats relats i poemes en llibres editats conjuntament amb diversos autors i editats per l'Associació de Relataires en Català, com "Tensant el vers" (2011), "Temps era temps" (2012), "Llibertat" (2012), "Traços de desig" (2014) i "Somnis tricentenaris" (2014).

Finalment, he escrit el pròleg del llibre "Malos hábitos" (Rúbrica Editorial 2010), de la poetessa Aurora Garrido.