La noia del pont de Notre Dame

Un relat de: Jere Soler G

Vaig escollir novembre, perquè no hi havia tant de turisme. La llum saura que reflectien les fulles mortes, i l'aire fresc que m'esperonava a recloure'm en un cafè i a imaginar-me que havia aterrat en una altra època i en un altre escenari, em van fer plenament conscient que no l'havia errada, que havia aconseguit trepitjar el París imaginat dels artistes.
Una tarda se m'acudí de baixar les escales que permeten d'atansar-se a la riba del sena, passejar vora l'aigua, i refugiar-se dessota qualsevol dels ponts. El sol baixava lentament, i jo em submergia en una nostàlgia indefinida que em neguitejava sense cap mena de fonament, com si em digués: "el temps s'acaba i per a tu París no és altra cosa que unes vacances puntuals enmig d'una vida encadenada a un fat gris d'èxits avorridíssims".
No vaig tenir temps de cavil·lar gaire estona. La vaig descobrir asseguda al mur del passeig, ran de les aigües tèrboles, sota el pont de Notre Dame, ensenya del París antic. Anava completament despullada, em mirava i somreia. Blens de cabell castany li relliscaven pels muscles fins gairebé la cintura. El tapís bru del triangle del seu sexe em semblava la peça de roba més excelsa que mai no havia vist en ningú. Amb un gest de la mà, em féu que m'acostés. No hi havia ningú a banda de nosaltres dos i la remor del riu. El sol li tenyia la pell de roig, flairava a rosa. Li vaig preguntar que què hi feia allà d'aquella manera. Em digué que París era així, que no preguntés. Tot seguit, i amb una delicadesa sublim, m'abraonà i em besà. Vaig oblidar les cavil·lacions, les vacances, la feina, l'ex-dona, els fills, el futur... La meva vida esdevingué ella.
Va dir que havia de marxar, que l'endemà tornaria a ser allà per a mi. "Per a mi?" li vaig preguntar. "Per què per a mi? No tens ningú més a Paris?"

I complí la seva promesa. Ens continuàrem veient fins a l'últim dia de les vacances. Es presentava a cada cita, completament nua. Mai no va acceptar que quedéssim en un indret diferent que no fos dessota aquell pont de París. Jo sempre restava assedegat d'ella, sempre necessitava més del que rebia.
Aquella última tarda li vaig dir que marxava. Es va posar a plorar i em va dir que es quedaria sola. Li vaig tornar a preguntar si no vivia amb ningú, si no tenia família. No va respondre. Sobtadament, se m'abraçà i em va empènyer dins del riu. Vam caure tots dos a l'aigua i ella es va esvair. Vaig capbussar-me obsessivament, convençut que s'havia ofegat. No la vaig trobar.
La policia m'escoltà, però no em va fer cas. Davant la meva insistència, un agent se m'endugué a part i m'explicà que era el setè que els anava amb la mateixa història. Després, m'ensenyà un informe sobre el suïcidi d'una noia exhibicionista. Fou l'última vegada que vaig poder contemplar aquell rostre tan dolç.

Comentaris

  • Bonica[Ofensiu]
    llacuna | 07-09-2008 | Valoració: 10

    Una història molt maca i senzilla!

  • Mont entranyable![Ofensiu]
    Mai | 03-02-2008 | Valoració: 9

    Noi, m'has transportat fins a París i m'has fet respirar la seva brisa brillant de boira, l'alenada bohemia que dispersa el Sena i tota aquesta beutat que fa que París sigui únic i especial.
    Felicitat per aquesta màgia parisenca!

    Una abraçada!
    Montse

  • Sol_ixent | 18-07-2007

    no sé perquè fa temps que no et llegia, i en trobar aquest relat entre "l'editora destaca" he decidit entrar a fer una ulladeta a l'últim que has publicat...

    curiosament jo també vaig escriure un relat (París... je t'aime?) on una noia bonica enganyava a un pobre turista... a més, últimament, no sé perquè, tots els relats que llegeixo tracten sobre París...

    doncs res, què dir-te? que està magnificament plantejat i escrit, com ja ens tens ben acostumats!

    petons!*

    per cert: enhorabona pel concurs aquell de sonets (?) de LA VANGUARDIA!!!

  • gypsy | 16-07-2007 | Valoració: 10

    quina meravella viure una experiència d'aquest caire inexplicable i màgic.
    Màgic el teu text, somni, fugida; per a mi l'objectiu primer de la literatura, objectiu d'altra banda, molt subjectiu. M'agrada la subjectivitat, la manera com un altre pot veure una mateixa obra d'art, escoltar un concert, observar un quadre, llegir un poema... i una obra d'art és inacabable doncs milers d'ulls la transformen en visions diverses.
    M'agrada el misteri que envolta la història i encara m'agrada més que quedi inexplicat, sense resoldre, per poder seguir imaginant o posar-hi un final o molts.
    Hi ha molta dolcesa i delicadesa en el noi envers ella, no sembla en cap moment una relació sexual i prou, hi ha bellesa entre ells dos, la que hi has posat tu dins els mots.

    gypsy

Valoració mitja: 9.75

l´Autor

Foto de perfil de Jere Soler G

Jere Soler G

188 Relats

825 Comentaris

260966 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Aquests últims anys m'he allunyat una mica d'aquest web en el qual he passat moments fascinants. Hi vaig arribar al 2005. Potser sigui el moment de tornar-m'hi a acostar, tot i que ara no escric tant, faig més cinema que altra cosa; i estic una mica més diversificat, i una mica espatllat, només una mica.

Tinc un canal de YouTube de cançons:

... CANÇONS

També tinc un blog que està a punt de fer setze anys:

...:-))) : NUESA LITERÀRIA