La noia d'aigua

El mar es trenca
als teus ulls
cada cop que marxes,
quan ja no em parles.
Es trenca en el silenci,
en la teva absència,
es trenca lluny,
a l'ombra de les xemeneies,
als bancs d'aquella plaça de Poblenou.
Es trenca sense onades,
sense més blau que el dels teus ulls,
sense ni tan sols aigua,
en silenci,
amb el silenci de les teves respostes.