La noia cega

Un relat de: Rafael Soteras i Roca

He anat baixant els esglaons del metro. Hi havia molta gent i tot era un brogit continu, perquè tothom parlava alhora; també se sentien altres remors, de les quals hom no podia definir el seu origen.

He anat baixant a les profunditats, com qui volgués atènyer l'infern quan, de sobte, m'he trobat darrere d'una noia jove que m'ha atret profundament. Anava sola, i sola caminava per les diverses escales i passadissos del metro. Tenia una cabellera de color d'or, com si fos un sol. Portava un vestit verd i ensenyava uns braços plens de vitalitat; veritablement caminava amb energia pels passadissos i escales del metro.

Jo havia quedat astorat amb la seva presència: ella semblava tenir un imant, perquè era jove?, perquè resultava molt bonica?, perquè tenia els cabells coberts de raigs d'or? No sabria què dir. Només que l'havia vista i l'havia seguida amb delit.

Ella ja havia baixat els darrers esglaons. El metro ja venia perquè se'l sentia retrunyir dins del túnel. De sobte jo m'he mig girat i li he vist el bastó blanc: era cega, encara que jove, però era cega! Llavors ja no he pogut comprendre res, absolutament res. Com podia ser que existís una bellesa tan perfecta, fins a vorejar pràcticament l'insult, però cega. No podia ser que una persona sense visió pogués ser alhora sinònim d'una vitalitat i una alegria sense parió; els meus límits per comprendre tot plegat s'havien esgotat definitivament, però era ben bé això, ja que hi ha coses que no cal comprendre-les, sinó observar-les i al mateix temps rendir-se al davant d'unes virtuts abassegadores i incomprensibles...












Comentaris

  • En relació al suport al català, ....[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 25-11-2005 | Valoració: 10

    Generositat amb el català, aprofitant la tendresa del Nadal - Antonio Mora Vergés 23-11-2005 19:27

    més enllà de pàgines com www.relatsencatala.com, , www.guimera.info , www.joescric.com, www.bibliotecasvirtuales.com/comun/foros
    El català està a la U.V.I., altrament però, de fet només www.relatsencatala.com i www.joescric.com tenen èxit en el sentit de participació, la nostra gent te fama de garrepes, però jo no vull creure-m'ho i vosaltres ?

    Feu funcionar www.bibliotecasvirtuales.com/comun/foros www.guimera.info

    I tot el que tinguem a l'abast, ens hi va la LLENGUA !

    Antonio Mora Vergés

  • tens molta raó![Ofensiu]
    ROSASP | 20-06-2005

    Hi ha belleses que atreuen amb la força d'un imàn, un conjunt preciós d'harmonia i encís difícil de definir.
    Aquest és el sentiment que em trasmet el teu relat, un encant que va més enllà del cos i dels moviments.
    Un força aclaparadora que combina tots els elements. Com pot tenir la mancança d'un sentit i tenir el prodigi d'un exquisit equilibri.
    Doncs perquè hi ha coses que no es poden comprendre i la perfecció sencera m'atreviria a dir que no existeix.
    L'observació que no busca explicacions ni emet judicis, és la que ens permet veure més coses.
    El relat té una màgia especial, un aleteig suau i vital d'unes ales de papallona.

    Una abraçada i fins la propera!

l´Autor

Foto de perfil de Rafael Soteras i Roca

Rafael Soteras i Roca

84 Relats

146 Comentaris

104098 Lectures

Valoració de l'autor: 8.68

Biografia:
ANTICURRÍCULUM

Crec que jo també diria el mateix que Enric Casasses: escric perquè no sé qui sóc. Fa uns quants anys tenia el convenciment de ser un corrector tipogràfic, ara és possible que tot plegat ho acabaria negant. En canvi no puc dir res: potser seré escriptor?, o més aviat poeta?... tal vegada és possible que no resulti ni una cosa ni l'altra, tant se val...

Bé puc afirmar que fa una colla d'anys, concretament el 24 de juny de 1974, vaig guanyar el Premi d'Honor concedit pel Casal Parroquial de Moià amb el poema Al món. També l'any següent, 1975, vaig obtenir el V Premi Bernat Artola (poesia) amb un text titulat Un nen -Castelló de la Plana.

Després d'aquests dos fets prou allunyats en el temps, jo considero que l'única cosa que he fet és navegar perquè dubto molt, i encara continuo dubtant, però molt menys. La diferència té un nom: Adriana Ferran. Amb ella i el seu Al embrujo de Cal·líope considero que he guanyat molt, no en el sentit propi de premi ni diners sinó ben bé una altra cosa. M'ha donat seguretat, que és allò que veritablement importa.

Després de tot això ja puc dir que amb Poesia Viva vaig sortir per primera vegada de Barcelona i així vaig poder llegir un poema meu, El Puigmal, a l'Espluga Calba (30 d'abril del 2000), cosa que em va produir una profunda il·lusió; de pas hauria de dir que també participo en l'esmentat grup poètic, encara que molt menys del que jo voldria

Així mateix puntualitzo que diverses vegades he participat en la trobada de poesia catalana a Puigcerdà.

D'altra banda tinc el gust de dir que encara que no he publicat cap llibre sí que puc afirmar que han sortit poemes meus a la revista de la UEC (febrer de 1986 i febrer de 1987) i també a Vèrtex (març-abril 1977); tot plegat entronca amb un dels meus temes preferits com és la muntanya; un altre seria la música.

Catalunya Cultura em va seleccionar un poema dedicat a Terenci Moix i també he participat en unes lectures poètiques de la Casa Ellizalde amb el lllibre corresponent. Formo part del Col·lectiu d'Artistes de Sants...

Vull acabar dient que ja porto quatre anys com a coordinador de mes dels Cafès dels Dissabtes del Centre Comarcal Lleidatà de Barcelona. Precisament aquesta propera temporada s'obrirà a la narrativa perquè ja no serà exclusivament de poesia sinó literatura catalana...

Darrerament he fet dues lectures emblemàtiques: Miquel Martí i Pol amb Joana Gay a Aula Oberta de Sants i Manuel Machado al Vapor Vell dins d'una sessió dedicada als germans Machado.

el meu correu és: rafael123456@orangecorreo.es