La nit:

Són les 03:25 de la matinada i, com cada nit, l'Anna distreu la seva ment al davant de l'ordenador. Molts cops només mira la pantalla com si d'ella en pogués treure el consol que necessita per a poder passar la nit sense plorar. D'altres cops obre una pàgina de Word i es posa a escriure totes aquelles inquietuts que no la deixen viure tranquil·la... I algun dia esporàdic al conectar-se al messenger, a aquestes hores, troba algú amb el qui poder xerrar una estona, algú que segur que també té problemes i decideix, com l'Anna, endinsar-se en el món de la informàtica per fer volar els pensaments una bona estona i així poder viure tapant les seves hores de soletat.


Avui l'Anna ha tingut sort, aquesta nit, a aquestes hores, no està sola. Just quan es disposava a posar-se el pijama ha aparegut la seva germana Cristina amb un somriure i una tarrina de gelat de xocolata... Ella sap que a aquestes hores no és gaire normal menjar-se un gelat però ha anat a la cuina a beure aigua i no ha pogut evitar la temptació d'obrir el congelador en busca d'alguna cosa freda per no tenir tanta calor. En un tres i no res se l'ha menjat, s'ha mirat al mirall que hi ha penjat a la paret, ha anat una altra vegada a la cuina per a llençar la tarrina ja buida i ha tornat a l'habitació per donar-li les bones nits abans d'anar-se'n a dormir.


Així que, un cop la Cristina se n'ha anat a dormir, l'Anna es posa el pijama de flors blaves i roses, aquell pijama que era de la seva mare quan era jove i tot posant-se'l es pregunta: quantes nits de llàgrimes deu haver soportat aquest pijama? Apaga la llum, es posa dins del llit i mirant al sostre respon: Segur que moltes.