La nit

Ens vam conèixer una nit d'estiu, feia calor, em va somriure i jo també a ell. Em va fer un tímid petó als llavis i em digué:

-Es fa tard, anem a dormir.
Ens vam estirar junts, al mateix llit, jo vaig recolzar el cap sobre el seu pit i vam estar escoltant-nos la respiració fins que ens vam adormir. Cada un somiava en coses totalment diferents, estàvem junts però alhora separats. De tant en tant em despertava però em feia por obrir els ulls, no volia que s'acabés mai la nit. Vaig somiar en ell, els dos estàvem desperts i compartint una vida, junts i feliços per sempre. Un cop vaig obrir els ulls, ell també els tenia oberts, vam estar intercanviant les mirades uns instants, els dos teníem por de saber l'hora, de mirar el rellotge i de que tot allò s'acabés. Fins que ell amb veu tranquil·la em digué:
-Tanca els ulls, confia en mi.
Jo li vaig fer cas, vaig continuar somiant en ell, però només veia la seva imatge esvaint-se a poc a poc.
Ell es mogué i s'adonà que ja no tenia el cap sobre el seu pit, només la mà, ens havíem distanciat, s'havia que allò s'acabava. M'apartà la mà i suaument s'incorporà sobre el llit. Jo, finalment també em vaig aixecar, ell estava allà, més lluny de mi que mai, s'havia el que significava. Em vaig acostar a aquells llavis dolços que tan desitjava besar, però no ho vaig fer, només vaig tenir força d'acariciar-li la cara i fer-li un curt però intens petó a la galta. Ja estava desperta, vaig sospirar i me'n vaig anar d'aquella habitació. El sol brillava sobre meu i la gent reia al meu voltant, em sentia afortunada.
No el vaig tornar a veure mai més, ara quan hi penso, se'm dibuixa un fràgil però sincer somriure als llavis.