la nit

Un relat de: diegoeldrac

La nit,
romàntica , sota la lluna plena,els que s'estimen mostren el que senten...
la nit,
fosca i tenebrosa domina tristesa, sagna el cor com llàgrimes que cremen el meu rostre, esperança a la desesperança s'apodera dels pensaments, cor trencat com els trons de la soletat que parteixen les roques del meu espigó, la meva música és la melancolia, les seves notes penetren en l'ànima com un punyal pudrint les il.lusions, la realitat consumeix el que em queda de vida donant pas a la mort del meu amor per tu.
la nit,
enemiga meva i ara la meva amiga, el meu cor es torna del seu color, els estels deixen de brillar al plorar-te...no aguanto mes aquesta espera,
Marxa, no puc més,
Deixa'm viure morint.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer