La nit

Un relat de: Sanke85

Oh nit desconeguda,
de cel clar i estrelles pàl·lides.
L'aire és confús,
els estels ni van ni venen,
la lluna està ben quieta i apagada.
El sol encara no surt.

Oh nit desconeguda,
torna a ser tu.
Oh nit desconeguda,
torna, si et plau,
a ser com sempre,
torna si et plau,
a tota la teva esplendor,
on el cel s'il·lumini,
i les estrelles brillants,
il·luminin els rostres,
del infants inocents,
que observant-les,
amb els seus ulls,
mitg plorosos,
es maravellin de tal bellesa,
de tal hermosura.

Oh nit desconeguda,
torna si et plau,
a tota la teva esplendor,
amb la lluna resplendent,
brillant,
il·luminada,
mágica.
Oh nit desconeguda,
torna si et plau,
a tota la teva esplendor,
amb els estels amunt i avall.

Oh nit desconeguda,
mulla el jovent que correteja pels carrers,
mullal's amb una fina i cálida pluja,
però alhora, refrescant.

Comentaris

  • Demane's[Ofensiu]
    eternasomiadora | 21-04-2005

    A la nit que torni a ser qui era, aquelles nits que son uniques, on sembla que estigui's a un altre mon, i que el cel t'abraci amb la llum de la lluna, topa el final de l'aigua. I esque n'hi han nits que semblen tristes, i quan surt la lluna plena s'omplen de vida i et fan companyia.

  • Baiasca | 10-04-2005

    ei! m'ha agradat!
    potser son paranoies meves... però jo li trobo un segon sentit... com desitjant que algu sigui la mateixa persona que era...

    clar k la nit te moltes cares!

    :)

  • Quina nit[Ofensiu]
    Sareta_16 | 08-04-2005 | Valoració: 10

    que descrius, que bonica! :)
    Qui no s'ha parat a fixar-se en la bellesa de la nit, la lluna il·luminada juntament amb les estrelles brillant fort al cel, qui no s'ha estirat a la platja per mirar el cel mentres la brisa marina li acarona la cara, qui no ha fet un poema on la reina de la nit sigui la protagonista...
    Jo vull estar entre aquest jovent...^_^

    P.D: Et seguiré llegint, m'encanta el teu estil!