La nit s'ensenyorí dels camins del món

Un relat de: Lèvingir

Llàgrimes reguen la terra.

La foscor,
Encega la mirada.
L'amor,
Ha fugit del seu cor.
La seva força ja no batega fort.
La mar a prop del port,
Ja no rega cap sort.

La por és amiga del plor.

Els camins del fals món,
Imposen damunt seu el que no som.

L'espasa arrasa el pobles,
La nit domina el dia.

Les llàgrimes reguen la terra

Sota les pedres, malgrat tot, l'ombra no hi té cap guia.
Les barques encara, hi viatgen mar enllà.
Les neus encara, hi amaguen camins amagats, enllà de la serra.

Però...

Nosaltres, no ens arrosseguem pels camins de la terra,
Malgrat ens vulguin fer perdre.

Lèvingir

Comentaris

  • F. Escandell | 18-06-2009

    "Nosaltres, no ens arrosseguem pels camins de la terra,
    Malgrat ens vulguin fer perdre."

    Mai no s'ha de deixar de lluitar.

    Moltes gràcies per tots els teus comentaris i el teu consell!!!

    Una besada!

  • Trist i esperansat[Ofensiu]
    Alzinar8 | 12-11-2008 | Valoració: 10

    Traspua tristor i sembla que tot sigui negre.
    La vida és aixi de vegades. Però tens la valentia d'un final ple d'esperansa: no ens arrosseguem. Felicitats.

  • Endavant, sense por[Ofensiu]
    Naiade | 27-10-2008 | Valoració: 10

    Un poema trist i impactant que m'ha fet pensar amb la meva "Llàgrima argentada" on et vull agrair el teu comentari tan encertat i que em va ajudar molt a veure-hi amb claredat.
    El teu poema té un final magnífic
    "Nosaltres, no ens arrosseguem pels camins de la terra,
    Malgrat ens vulguin fer perdre"
    Una frase que diu molt de l'esperit de la nostre terra i que mai tindríem que oblidar.
    Endavant!!! Ningú podrà aturar-nos ni acabar amb nosaltres.

    Una abraçada company

  • Caminant[Ofensiu]
    Unaquimera | 10-09-2008

    Suposo que he obert aquest text pel títol, que m'ha cridat l'atenció en veure'l, encara influenciada per la imatge de "camins de perplexitat" ( he seguit el teu suggeriment, ja ho veus! ), que he estat observant en "al llindar del bosc": m'ha impactat! Suposo que està triada a consciència, ja que el seu efecte és innegable. Aquell cel, aquell camí en primer pla, que ens pot portar... a qualsevol lloc, fins i tot més "enllà de la serra": és un dels camins possibles en el món.

    Nosaltres triem avançar, pas a pas, o de pressa, o girar cua i entornar-nos, o aturar-nos i fer nit, o... perquè nosaltres "no ens arrosseguem pels camins de la terra", sinó que els caminem.

    Una abraçada per acompanyar el trajecte d'avui,
    Unaquimera

  • Sempre hi ha una mica de llum[Ofensiu]
    ESTEL | 03-09-2008 | Valoració: 10

    Encara que hagin ombres, encara que sigui fosc, també ens servirà per esforçar-nos i apendre a moure´ns en la foscor.
    La nit pot ser màgica....
    I sentir-nos sempre guanyadors amb nosaltres mateixos

    un petó

  • De terrenal en té poc,[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 28-08-2008 | Valoració: 10

    Un poema tan místic com aquest! Són uns versos pessimistes, però malgrat tot i a despit de la foscor, la poesia acaba amb uns versos que són una oda a la resistència enfront de les adversitats:

    Nosaltres, no ens arrosseguem pels camins de la terra, / Malgrat ens vulguin fer perdre.

    Redactat amb un llenguatge planer i acurat, potser amb alguna reiteració i un petit nus de possessius a la meitat del poema (no tot havia de ser positiu, jeje!), el poema és un cant a la lluita contra els obstacles de la vida.

    Gràcies també pels teus comentaris! Salut i lletres!!!

    V.

  • M'encanta![Ofensiu]
    Perestroika | 28-08-2008

    la repetició d'algun vers: encertadissima.

    La màgia de les paraules que dibuixen i desdibuixen un mateix camí.

    Em quedo amb la imatge dels camins infinits que amaga la neu..

  • Fatalisme i desig[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 28-08-2008 | Valoració: 10

    Jo sóc molt més fatalista que tu. No crec que hi hagi salvació. Els camins de la Terra no duen enlloc, igual que els camins de l'Espai. Jo crec que estem perduts. No t'ho puc demostrar, això és veritat, però vull que sàpigues que si confies en els bons camins espero que trobis un bon remei als enigmes que tinguis pendents, que sempre en tenim, no?

    Salutacions, Lèvingir.


    Sergi

  • engrescador[Ofensiu]
    riuvermell | 26-08-2008

    tu també ets dels bons, oiquesi?

  • Encantada[Ofensiu]
    almodis316 | 26-08-2008 | Valoració: 10

    pues au, encantada de tenir una nou amic
    un petó

  • Sembla[Ofensiu]
    ANEROL | 25-08-2008 | Valoració: 10

    un cantar de quelcom heròic

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lèvingir

Lèvingir

189 Relats

1173 Comentaris

182013 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Lèvingir, Un antic drac vermell

escric: -perquè sento, demano i crido parlo, enraono i mai retrocedeixo.



jlherj@gmail,com


Sempre hi ha un record per la gent que s'estima encara que a vegades no hi siguis o no hi puguis ser tant com voldries