Cercador
La nit que vas enamorar-me (Passió)
Un relat de: kispar fidu- Compartir:
Vaig sortir de nit per trobar-te. Trobar-me amb aquell misteriós somriure i aquella mirada que van captivar-me el primer cop que vas magnetitzar-me amb el teu encanteri.
Els carrers eren buits i sols se sentien les fulles de les alzines jugant amb la brisa mentre somreien al xocar entre elles. La boira es desfeia entre els arbres deixant entreveure siluetes de cossos difosos. Les llums tènues de les faroles deixaven un ambient íntim. L'herba, humida per les pluges, aixecava una boira baixa que cobria el terra deixant un mantell blanquinós. Es respirava un aire fresc, un aire humit, un aire nou.
Mentre m'endinsava en els meus pensaments, vaig sentir-me posseïda per una força que em refredava les mans escalfant el meu interior.
Vaig sentir el color de la nit, i en mirar al cel vas paralitzar-me. Eres allà, amagada entre aquells núvols que juganers volien seduir-te. Lluna plena, d'aquelles ben blanques, que semblen tan grans que fa la impressió que s'acosten a tu. Il·luminant tot el cel, com si els teus raigs arribessin a mi i fos capaç de tocar-los amb la punta dels dits.
Vaig seguir caminant dominada per les sensacions que recorrien la meva pell.
Un rierol xiuxiuejava al dansar entre les roques. Deixant-me guiar pel seu cant, que dolçament em cridava, vaig endinsar les mans sota l'aigua glaçada. Era gelada sobre els meus dits que rebien punxades en entrar en contacte amb el seu líquid cos. Regalimava pel palmell de les meves mans per seguir el seu camí i endinsar-se en la foscor de la nit, mentre jugava trapella al saltar amb les pedres que intentaven aturar el seu pas.
El teu reflex se'm mostrava entre el seu oneig. La teva imatge, movent-se inconstant al ritme de mils de gotes, em va embruixar dolçament.
Aquella nit, entre els silencis de la foscor i els petons de la teva llum, vaig descobrir els colors de la nit i vaig enamorar-me'n.
Comentaris
-
Bufffff.... GENIAL![Ofensiu]Arbequina | 30-12-2006 | Valoració: 10
Has encés la meva vena exagerada. Aquest relat és magnífic, meravellós, poètic, bell,... No sé ni com expressar lo molt que m'ha agradat aquest relat. Però en fi: és de lo millor que he llegit a relatsencatalà. Trobo que descobreixes metàfores molt i molt suggerents i encertades.
En fi, sort n'he tingut de clicar el nom de "Kispar Fidu".
Una forta abraçada i feliç entrada d'any.
Arbequina.
-
Un relat molt poètic...[Ofensiu]ROSASP | 10-12-2006
La lluna té un encís indescriptible. Belluga les marees, el creixement de les llavors, el ventre de la dona. Els seus moviments i el flux de la seva llum travessa les distàncies.
Ens descrius aquesta passió que va més enllà del que es pot tocar, l'essència d'una bellesa innata, la màgia d'un canvi continu que ens fa udolar per dins.
M'agrada com llisca el relat, la descripció tendra i sensual d'aquest enamorament.
M'he sentit submergida en aquestes paraules plenes de llum.
Moltes felicitats pel llibre publicat!
Petons i fins aviat! -
Molt bé![Ofensiu]pseudo | 03-12-2006
El relat brilla per la quantitat i la qualitat de les descripcions.
Per uns instants et submergeixes en el paissatge que has dibuixat amb cura amb les teves paraules.
P.D: Que tinguis molta sort amb el llibre.
P.D2:I sobre el meu relat, en general és un conjunt de exageracions que neixen amb algunes petites coses de la realitat... La veritat és que del llibre n'estic molt content, si no fos així, no n'estaria parlant d'un altre amb la editorial. És cert que em costa dir-ho a gaire gent lo del llibre, però també era una exageració, el que em va frustrar realment, és que un ex-company de la uni, el va anar a buscar 3 cops a una llibreria: -El primer cop li diuen, no el tenim encara, bé poder està en les caixes, torna un altre dia... -El segon dia, si el tenim, però no sé on és, torna un altre dia... - El tercer... "no si no ens en queden". O també a una llibreria que em vaig endur l'únic exemplar la primera setmana, i mai més n'han tornat a tenir.
Ara diguem que del tema vendes, em va anar millor del que esperava al septembre. I a més a més, la il·lusió de públicar, ja ha fet que sigui tot un éxit. -
Blanca llum en la foscor[Ofensiu]Unaquimera | 01-12-2006
Un relat amb màgia, amb encant, amb magnetisme, ple d'imatges molt belles i atraients i de jocs plenament sensuals ( "Vaig sentir el color de la nit"" caminant dominada per les sensacions que recorrien la meva pell." ) que m'atrapen pel contrast de sentits que conjugues.
Fas plenament possible un apropament entre dos éssers llunyans en mig de la nit, de la foscor i del silenci ple de sons que esdevé amor: ben fet!
Ja que aquest m'ha agradat tant, tornaré per llegir l'altre microrelat que he vist penjat per aquí... Fins aviat, doncs!
Rep una abraçada rodona, rodona com una lluna plena
Unaquimera
l´Autor
133 Relats
861 Comentaris
210855 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
si vols descobrir, reCREADe l'1 d'abril del 86. Sant Quirze(nca) del Vallès.
Escric per a teixir teranyines d'entortolligades paraules, i per a extreure què penso i sento quan sembla l'única manera.
Jo? esperit lliure, ànima catalana, cabreta biciada, somiadora, lluitadora, ment incansable, cul inquiet (i cap), ànima voladora, emprenedora, apassionada de l'art, i... deixeu-m'ho dir... poeta (a petits passos, però constants, formant-se).
kispar què? KISPAR FIDU
Gemma Gelabert Gonzalo