La nit eterna.

Em trobe a bord d'una nau interestelar. Ja fa cicles que eixírem de Tau Ceti, però
encara ens resta un bon trajecte fins que arribem a Alpha Centauri.
Pareix que totes les persones de les habitacions més properes estiguen dormint, però
jo hui no puc conciliar el somni. Així que he decidit deixar transcórrer el temps mentre
contemple tranquil·lament els estels d'esta nit tan llarga, la nit eterna, com se sol
anomenar al cel en aquest tipus de viatges.
Des de les habitacions es pot veure l'exterior. És impressionant, sobretot quan
passem pel costat o per sota d'un planeta i sembla que, solament estirant un poc els
braços, pugues arribar a tocar eixe colorit i descomunal astre que està passant tan prop
de tu.
Però, a pesar de què ara no es divisa cap planeta, també em sent envaït d'una
estranya emoció. La nau solca el cosmos suau i lentament (o així em sembla). Estem al
mig de l'espai sideral, travessant la immensitat del buit amb placidesa, completament
envoltats de negror i d'estels. Puc admirar la plenitud del firmament, l'infinit. I també
ho trobe fascinant.

















Sueca, a 5 d'agost de 1997.
Joanjo Aguar Matoses.