'La nit del solitari'

Un relat de: Vicent Terol
«Benvingut, amic, al teu espai de ràdio. Benvingut al teu refugi setmanal on, durant dues hores, deixes d’estar sol i t’abandones a les carícies de la meua veu, de la música escollida pensant únicament en tu. Ací comença: 'La nit del solitari'».

Amb aquestes paraules començava l’emissió que, cada dissabte, de tres a cinc de la matinada, Elisard escoltava gitat al seu llit. Durant dues hores, el locutor, amb veu engolada, feia reflexions de caire filosòfic, llegia poemes i presentava cançons melancòliques.

Elisard era una persona solitària que ni gaudia de la companyia de la gent, ni es desprenia mai d’una permanent sensació d’aïllament. Únicament ho feia mentre escoltava 'La nit del solitari', programa que era el seu cau, l’única estona durant la qual sentia benestar, fins i tot felicitat. S’identificava plenament amb el que, a través de les ones radiofòniques, arribava a la seua oïda durant aquells cent vint minuts: les seues cançons preferides, els seus poetes de capçalera, els pensaments coincidents amb els seus postulats, elaborats amb el temps mitjançant lectures i també raonaments propis. De vegades, un tant confús, no estava segur de quina havia estat la seqüència temporal: per exemple, li agradava una determinada cançó de Lluís Llach perquè l’havia escoltada al programa?; o la primera vegada que havia sonat a 'La nit del solitari' ja formava part del seu bagatge musical?

Aquella matinada, inesperadament, la fi de l’espai va coincidir amb la desaparició definitiva del programa. El presentador s’acomiadava d’aquesta manera: «Acaba ací l’emissió de hui. I acaba també per a sempre aquest programa. Durant molts anys, t’he estat acompanyant, i sé que la màgia de la ràdio ha fet possible que, durant dues hores a la setmana, no et sentires sol, Elisard. La vida continua i has de buscar les teues respostes. Bona nit.».

Comentaris

  • Elisard[Ofensiu]
    aurora giménez padilla | 10-09-2016 | Valoració: 10

    Molt emotiu, el relat. El que més m'ha agradat és el nom ELISARD, molt apropiat per aquesta ànima solitària.
    Aurora G.P.

  • Bonic[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 28-05-2016

    Bonic i trist el teu relat d'aquest mes, Vicent.
    Les persones soles, al menys a mi, porten tristor.
    És el primer dels relats que llegeixo aquest més que fa referència a la ràdio.
    Un plaer haver-te anat llegint al llarg del curs relataire i gràcies pels comentaris!

  • Sorprenent[Ofensiu]
    Dharam | 26-05-2016 | Valoració: 10

    Un programa de ràdio que acaba configurant i reflectint l'ànima d'una sola persona.
    Genial

  • Magnífic[Ofensiu]

    Un relat estremidor que et deixa de pedra. No és un final sorprenent, s'ha de reconèixer, però està escrit d'una forma que al final del relat et deixa de pedra. Molt ben aconseguit. L'enhorabona pel relat i aquest final de concurs, i molta sort.
    Edgar

  • Telepatia[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-05-2016 | Valoració: 10

    Talment sembla que el presentador del programa té telepatia amb l'Elisard, que sap que l'escolta, que el necessita. Però és que fins i tot aquestes persones es poden cansar del tracte. Un relat amb un final tan sorprenent com atractiu. Una abraçada.

    Aleix

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 21-05-2016 | Valoració: 10

    Com tots els teus relats he gaudit molt llegin

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Vicent Terol

Vicent Terol

86 Relats

228 Comentaris

45403 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Tinc un llibre amb 113 microrelats, editat per "El Toll". Es diu Capsa de bombons.

Fusió de fotografia i microrelat a microfragments.

Escrits variats i altres coses a L'aixeta.


Per contactar: surfinpop@gmail.com