LA NIT DE NADAL ÉS NIT D'ALEGRIA?

Un relat de: laura lara martin

Al poble, una dona major mira per la finestra. A fora neva, però això no importa. Els nens juguen tots junts a fer un ninot ben gran de neu! Avui és nit de Nadal, encara que ella mai no ha ficat l'arbre, ni té el costum, com altres veïns, de ficar el betlem. Als pocs minuts, la dona torna a la cambra i seu vora la llar, amb la seua manta cubrint les cames. Mira impacient el rellotge, aquell rellotge pel qual els minuts sembla que no passen mai. És a soles a sa casa.

Al cap d'una hora, s'alça, es fica el seu abric i la bufanda, i marxa de casa, amb un petit somriure a la cara. Avui, el seu únic fill soparà amb ella per tal de celebrar eixa festa que més que per l'arrel religiosa (en què ella no té el més mínim interés), s'ilusiona perquè és l'excusa perfecta per tal de vore el Carles, el seu nen.

(Ix d'escena)

A l'estació, on espera l'arribada d'ell, la dona observa com venen i van trens. Al cartell lluminós, apareix marcat l'últim tren que aquesta nit arribarà. Només resten cinc minuts per a l'esperada visita. Però el temps passa, la gent camina al seu costat, i Carles sembla no apareixer per cap banda de l'estació. Potser avui no siga nit de Nadal. Potser ella s'haja equivocat. Però, mira el rellotge de l'estació i s'adona que ja marquen les 00.00h del 25 de Desembre. Definitivament ell no vindrà al poble.

(Entre esta escena, es pot observar com a una taula amb copes i vi, un xic, Carles, i una xica, la seua núvia, celebrem la nit de Nadal)

Finalment, la dona marxa. Es dirigeix cap a casa, però, com que l'estació estava a l'altra part del poble, haurà d'atravessar-ho. Ella, que es diu, Carla, se'n va amb la cara molt trista. Ell era l'únic motiu per tal de poder estar feliç eixa nit, i ara la il.lusió s'havia perdut.

(Ix d'escena) (Es veu com va caminant fins a un cantó de l'escenari)

La nit és freda, el cel ras i la lluna, l'única llum que li guia en el seu camí de tornada. Es veu que Carla, amb la seua cara pàl.lida, s'apropa a un lloc, no es veu ben bé què és. De sobte, la llum de la lluna, com si fora la seua llantera en una cova fosca, li assenyala la tomba del seu marit. Allà, la dona, seu, al seu costat, amb tendressa, com si en compte d'haver-hi la tomba, hi estiguera el seu home. Aquell que, les nits de Nadal, mai no la va abandonar.

(Es fa fosc)

Comentaris

  • Molt bo![Ofensiu]
    Jo sóc Jo | 02-08-2006 | Valoració: 10

    M´ha encantat. És dur i segurament real en molts casos... El final encara m'ha sobtat més: la dona anant al cementiri per no sentir-se sola...

    És genial, i la redacció perfecta. Felicitats, m'ha arribat ben endins.

  • La nit..[Ofensiu]
    Orgull_de_classe | 13-01-2006 | Valoració: 10

    La nit de nadal, si més no a casa meva és nit d'hipocresia...

    (M'agrada el titol, es semblant a la tonada d'una cançó, d'un grup molt bó)

  • Hola de nou[Ofensiu]
    SuretIV | 13-12-2005 | Valoració: 9

    M'alegre de poder continuar llegint i comentant relats a la web, i sobretot els teus.
    M'ha encantat aquest relat, cada escena està tant ben escrita que anava imaginant-me pas a pas el que escrivies.
    Jo ara després d'estar 2 mesets a l'hospital a vore si continue amb la meua autobiografia i de segur que quan estiga curat faré per anar a alguna representació teatral de les teues!!!

  • Té...[Ofensiu]
    rnbonet | 05-12-2005

    ...concreció, misteri, quotidianeitat... amb un punt d'inquietud romàntica. Però sobre totes les escenes plana -planeja- una soletat -o solitud- aclaparadora.
    Bon exercici teatral, xiqueta!

  • gràcies pels vostres comentaris[Ofensiu]
    laura lara martin | 03-12-2005

    Bé, tot va sorgir perquè el dia 12 farem una escena de 12 minuts sobre el nadal, i bé, el meu relat va començar sent un email amb un idea, i a mesura que ho escrivia sembla que va anar agafant forma...... no volia ca mena de diàleg: volia escenes visuals barrejades amb música. Una escena de 10min. er aixó no hi ha ca tipus de diàleg...a més, la dona està a soles.....

    Al final, vaig decidir deixar el relat com una història. Per a Escena Oberta, hem preparat una altra cosa: una crítica sobre el Nadal, que hem titulat: La consciència et desitja...bona nadal?

    Un beset als dos

  • per molts anys![Ofensiu]
    iong txon | 02-12-2005

    No tinc el costum de llegir teatre. Però m'has fet venir ganes d'escriure alguna cosa semblant, especialment ara que porto mesos de sequera pel que fa a la inspiració.

    Naturalment s'hi poden fer alguns comentaris. A banda de la seva brevetat, si hagués de ser representada trobo que resultaria una obra amb un missatge clar, però fosca, aspra i feixuga. Com diu en David, si realment s'hagués de representar hauria d'haver-hi alguna mena de diàleg. El detall amb que descrius els sentiments i pensaments de la dona ens recorda que l'has escrita més per a ser llegida que no pas per a ser posada en escena.

    És una dura crítica a la manca de pietat filial de molts joves, d'avui o de sempre, representats per en Carles, que negligeix la cita nadalenca amb la seva mare vídua davant l'alternativa d'una altra cita més estimulant per a ell. També podria simbolitzar una infidelitat en una altra mena de relació entre Carles i Carla.

    Malgrat la fredor de la situació, afortunadament la Carla va tenir una bona relació amb el seu difunt marit. Això li permet si més no fugir de la sol·litud i refugirar-se en el seu record i la seva companyia.

    Un missatge punyent que ens interpel·la especialment ara que s'acosten aquestes festes d'una arrelada tradició familiar a casa nostra: Quantes àvies o avis s'hauran de sentir abandonats en unes "festes" que de vegades se'ns poden fer massa llargues?

  • Aixó és un conte?[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 02-12-2005

    M'ha sorprès molt llegir-lo, perquè em reorda els resums que faig quan em plantejo escriure un conte o una novel.la.

    La veritat és que la historia és interessant i crec que podries desarrollar-le molt més, omplir-la de detalls, situacions, no quedar-te tant sols en la menció dels fets.

    Si que és cert que té un punt teatral, com si volguessis plantejar els diferents actes de l'obra, però llavors li mancaria el diàleg.

    Crec que escrius prou bé (he estat llegint els teus poemes fa un moment) com per arriscar-te a crear una historia més compacta amb aquest relat. La protagonista té força vida i segur que sabràs fer-la parlar i bellugar-se molt més.

    Aveure si t'animes i acavem llegint una novel.la sobre aquesta nit de Nadal.

    Un petonàs i… MOLTES FELICITATS PEL TEU CUMPLEANYS!!!.

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de laura lara martin

laura lara martin

17 Relats

55 Comentaris

18799 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Hola, em diuen Laura i sóc de València (P.V). Sóc del 2 de desembre de 1986 i estudie ciències ambientals. M'agrada de tant en tant i,sobretot, quan l'ànima ho necessita, escriure, encara que sóc conscient de què no ho faig molt bé, però almenys m'ajuda a desfogar-me. Una de les meues aficions és el teatre! i ho practique actualment (des de fa temps).

El meu correu : lamarlau@alumni.uv.es
El messenger: laura_lara_martin@hotmail.com

Un beset per a tothom