La nineta dels meus ulls

El cel d'aquest indret es comença a tacar de nit,
quan cada estrella es dota d'aurèoles pigmentades,
semblants a ous ferrats recent sortits de la paella.
I la gent va al bar a rematar el dia, per fer-hi tertúlia.

El tendal d'aquest cafè reté l'escalfor que queda
de l'atmosfera diürna,
quan els vianants que s'hi deixen caure
són rebuts pel cambrer,
que compleix la seva feina en un vespre que aspira a ser anodí,
la làmpada que penja del tendal
exhibeix una claror bulliciosa.

Davant del portal de la pensió hi ha un client
que pinta ous ferrats.
L'artista capta, en essència,
la instantània perllongant-la en la tarda.
Cada pintura taca el llenç amb el pinzell mestre i és contornejada
amb la deguda intensitat i contrast,
en cada matís el pintor emociona.

La imatge frontal, acolorida,
traspua contornant la luminescència
entre el vigorós ferm de la rua i les cases del carrer, ombrívoles.
Quan cau la tarda el pintor retrata amb l'exigua lluminositat
la caiguda del dia a Arle, preciós poble de la Provença.

El pintor tindria una postal més a la que retre culte amb porfídia.
Ell exercí el seu ofici i tècnica
excel·lint la pintura vista fins llavors.
Orgullosa de sí mateixa, la pintura ret avui
una substancial notorietat al seu autor.

"Terrassa de cafè a la nit"
fou la nineta dels meus ulls a Amsterdam (1990),
l'any del centenari de la mort de Van Gogh al Rijksmuseum.

La nineta dels meu ulls veié delirar amb color a Van Gogh.


IMATGE DE L'RPV Nº128: "TERRASSA DE CAFÈ A LA NIT" DE VAN GOGH...