LA NEU

Hola Montserrat, ja veus, precisament avui he triat aquest relat de la neu, renoi, avui fa molta calor i potser ens aniria bé una miqueta de neu perquè refresques l'ambient, en principi he triat un relat curt, tinc pressa, però llegint-lo he tornat als anys de la meva infància i joventut. Has obert una finestra a un passat pròxim que potser els nostres néts mai podran veure, és trist, sembla que tot o espatllem, és l'evolució, diuen, també hi ha coses bones, moltes coses bones. Gràcies per compartir sensacions.

El floc de neu ...
..
és un poema
de versos de cristall
que es balanceja
en el cor de l’hivern
i el diu amb blanc silenci

Dius que "any de neu, any de Déu", i portes raó, doncs quan neva no es pot fer res, ni tantes faenes i menys amb animals.
També es diu: en espanyo: Año de nieves, año de bienes... i cadascú que s'ho prenga com vulga.
Aquest any sí que està nevant molt
A mi la neu no m'agrada gens, sóc molt fredolí.
Una abraçada.
Perla de vellut

Mai no m'ha agradat la neu. Sempre he procurat escapar-me'n, normalment amb èxit. He estat tres vegades a la meva vida a una estació d'esquí i les tres ha sigut al mes de juliol. Cadascú té els seus records, les seves dèries i allò que per un és molt significatiu, per un altre és una excusa per a fugir.

Neu és aquella gra,pare, pagès, en no poder treballar la terra, tampoc hi havia tele aleshores, es passa la jornada entre llençols i flassades fent l'amor amb la mare...Vuit mesos després vinguérem al món jo i ma germana.