Cercador
La neu
Un relat de: Josep Maria Panadès López- Compartir:
Els flocs de neu cauen a dojo. Feia molt anys que no havia vist nevar tan copiosament. La cortina blanca i espessa no em deixa veure més enllà d’uns pocs metres. El vent contribueix a que la sensació de gelor sigui encara més forta. A qui se li va ocórrer venir a passar el cap d’any en aquest indret tan allunyat de la població més propera?
Teníem queviures suficients per alimentar-nos tot un mes. L’alimentació no era un problema. L’única cosa que m’amoïnava era el fred. A la cabana no hi ha electricitat, així que ens hauríem d’escalfar amb el foc de la llar. Tot ho tenim controlat, digué en Quim. Nosaltres ens encarreguem de tot, afegí en Pep. Tu només has de dur el cotxe, digueren tots dos.
Ningú va pensar, però, en la llenya. M’ha tocat a mi resoldre el problema. Però sóc maldestre amb la destral i les poques branques que he trobat pels voltants són massa humides. Així doncs, no he tingut més remei que fer el que he fet.
I ara sóc aquí, enmig d’aquest temporal, de tornada cap a la cabana, arrossegant un atrotinat carretó ple de llenya que, per sort, he pogut comprar.
He perdut la noció del temps. S’ha fet fosc. No sé quan fa que he sortit del poble i tinc les mans i els peus com el glaç. Gairebé no me’ls sento.
Aquí no hi ha cobertura. El mòbil com si no hi fos. Acabaré trobant el camí? No trobo cap senyal. Les meves petjades fa hores que es deuen haver esvaït. Estic esgotat.
Que freda és la neu! Cada cop cau amb més força. Quant de temps trigarà a cobrir-me? Mai m’hagués imaginat acabar l’any així, colgat sota un gruixut llençol de neu i damunt d’un llit de gel. Només m’agradaria saber si em trobaran a faltar.
Teníem queviures suficients per alimentar-nos tot un mes. L’alimentació no era un problema. L’única cosa que m’amoïnava era el fred. A la cabana no hi ha electricitat, així que ens hauríem d’escalfar amb el foc de la llar. Tot ho tenim controlat, digué en Quim. Nosaltres ens encarreguem de tot, afegí en Pep. Tu només has de dur el cotxe, digueren tots dos.
Ningú va pensar, però, en la llenya. M’ha tocat a mi resoldre el problema. Però sóc maldestre amb la destral i les poques branques que he trobat pels voltants són massa humides. Així doncs, no he tingut més remei que fer el que he fet.
I ara sóc aquí, enmig d’aquest temporal, de tornada cap a la cabana, arrossegant un atrotinat carretó ple de llenya que, per sort, he pogut comprar.
He perdut la noció del temps. S’ha fet fosc. No sé quan fa que he sortit del poble i tinc les mans i els peus com el glaç. Gairebé no me’ls sento.
Aquí no hi ha cobertura. El mòbil com si no hi fos. Acabaré trobant el camí? No trobo cap senyal. Les meves petjades fa hores que es deuen haver esvaït. Estic esgotat.
Que freda és la neu! Cada cop cau amb més força. Quant de temps trigarà a cobrir-me? Mai m’hagués imaginat acabar l’any així, colgat sota un gruixut llençol de neu i damunt d’un llit de gel. Només m’agradaria saber si em trobaran a faltar.
l´Autor
62 Relats
69 Comentaris
37581 Lectures
Valoració de l'autor: 9.64
Biografia:
Nascut a Barcelona l’any 1950 i havent estudiat biologia i farmàcia a la Universitat d’aquesta ciutat, he treballat un grapat d’anys a la industria farmacèutica, però no ha estat fins fa poc, quan vaig passar a millor vida, de la laboral a la del jubilat, s’entén, que vaig decidir emprar part del meu temps de lleure a escriure amb un estil que rés té a veure amb el llenguatge burocràtic i tècnic de les instàncies i informes als que tant de temps he dedicat al llarg de la meva vida.Ara, lliure de tota imposició i condicionants, faig volar la meva imaginació i satisfaig les ganes de contar tota mena d’històries i reflexions posant-les, una a una, dins dels blogs que he creat, en castellà (retales de una vida, cuaderno de bitácora) i en català (en català si us plau).
Escriure en català ha estat un repte autoimposat, el d’escriure en aquesta llengua que tant estimo però que mai vaig poder aprendre a l’escola i que és el meu vehicle quotidià de comunicació verbal. Ara només espero la benevolència dels meus lectors i lectores.