La nena, les formigues i l'experiència religiosa

A Oxford, una emissora de ràdio va convidar la gent a enviar el relat d´alguna experiència religiosa tinguda en la infantesa. Ara resumiré la carta que va enviar-los una senyora.
Deia així:
"Encara era una nena quan, un dia, seient al jardí, vaig posar atenció en una colònia de formigues. Aquestes, entre l´herba, anaven i venien, mogudes pel tragí de la feina. Mirant-les, em vingué la idea que jo, per a elles, era tan gran que no em podien veure ni comprendre. No podien pensar ni que les estimava ni que les podia destruir.
Aquesta fou la primera experiència religiosa que recordo. Vaig pensar que potser també jo era com una formiga, observada per un Déu transcendent, infinit. No ho vaig dir a la meva mare".
Jo crec que tothom, de qualsevol raça o cultura, un dia o altre té aquest despertar religiós, fins i tot en la infantesa. Avui passa que alguns pares i educadors, als infants, nens o nenes, els prohibeixen de tocar aquest tema, que és fonamental en la persona.


Mn. Pere Campàs i Bonay