La nena del piano

Un relat de: micanmica

Hi havia una vegada una nena.
La nena tocava el piano molt bé,
i, al piano, feia música dolça.
Per això, Dolça la van anomenar.

La nena es va enamorar del piano,
però aquell era un amor impossible.
i la nena, tota trista, tocà
una melodia bellíssima.

Acompanyada del piano i del plor,
Sense més públic que una llàgrima
No parà de tocar en tota la nit.

El seu amor sempre va ser sincer;
Per això, la seva bella música
Brollava pura, talment com l'aigua.

Comentaris

  • 5è aniversari[Ofensiu]
    Jere Soler G | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • El só del piano...[Ofensiu]
    Coralina | 17-09-2008 | Valoració: 9

    és dolç com la nena del teu relat.
    Gràcies pel teu comentari.
    M'agraden els teus relats.

    Una abraçada.

    Carolyna

  • Música[Ofensiu]
    Agnieszka | 03-09-2008

    M'agrada molt el teu poema entre altres coses perque gairebe sempre m'inspiro amb música a l'hora d'escriure.

    Els teus versos són molt dolços, de gran delicadesa.

    El continuaré llegint.


    Agnes.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de micanmica

micanmica

37 Relats

116 Comentaris

32911 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Nascuda un vespre, el 4 d'Octubre de 1990, ja de ben petita m'agradava inventar històries on feia volar la imaginació sense parar.
Sempre que em preguntaven "i tu, què vols ser de gran?" responia, amb convenciment absolut: "escriptora!". Després ja van venir altres idees, com filologia catalana, periodisme o traducció i interpretació (carrera que aquest curs començo).

A poc a poc (i una mica a batzegades, perquè tenia èpoques de molt escriure i d'altres en què apenes tocava una llibreta), escriure es va convertir en una via d'escapament a les meves inquietuds, les meves pors i els meus sentiments més profunds.

Finalment, i després de molt sentir la meva amiga Yáiza parlar tan bé de relats, no m'hi he pogut resistir i aquí em teniu, penjant el grapat de relats que tinc acumulats a l'ordinador... i espero que en vinguin molts més!


per saber-ne més de mi...

www.fotolog.com/buscantelnord

sensecobertura@hotmail.com