La nena de la jaqueta vermella

t'anava a dir a part de que el poema m'agradat molt, que la nina em recordava la de la .....ho adivines ???? menys mal que he tengut l'acudit de llegir els comentaris ....

Una besada per variar

Conxa

eis Sílvia! (sílvia, oi? xD)
em va agradar molt conèixe't, de veritat! va ser genial aquella tarda-vespre de dijous! i jo que em pensava que no parlaria amb ningú... ves, que m'ho vaig passar dpm jejeje!!!
aquest poema és molt maco... l'altra cara del Nadal... quan nosaltres estem de festa algú, a la seva manera, tambné ho està, com pot... aiix, no sé, noia....
imatge cruel, dura, però real... i malgrat tot, la nena estava feliç....
molts petons!!!
aNNNa

Es mereix aquest deu que jo li e donat una salutació d'en Ferran de Montagut

Força bé, i tan sols dir una cosa, sabieu q la noia de la jaqueta roja de la pel·lícula LA LISTA DE SCHINDLER, és la germana de Romans Polaski, el director. Ella va escriure una biografia d com ho va passar en el camp de concentració. El llibre és diu LA NIÑA DEL ABRIGO ROJO, o alguna cosa així. Meravellós poema!

i també m'ha agradat força! com a la thalassa també em recorda a la nena de la llista d'schindler... hi està inspirada?

tot i que tambè l'he trobat molt emotiu, potser el bocí on parles de que camines pel carrer tot pensant en els teus problemes l'he trobat una mica fluixet... la resta molt ben escrit i amb molt sentiment.

Has expresat molt be i d'una manera breu i clara aquest sentiment que ens allunya de la vida que està al nostra voltant i a vegades ens passa desapercebuda per qüestions que ben mirades no tenen tanta importància. Un aprenentatge que hem de fer cada dia, és el de relativitzar el que ens passa, ens ajuda a veureu amb més claretat.
A mi, el mateix que t'ha passat a tu, em passar veient a un telenoticies un nin de Manila trescant enmig d'un famer, ple d'enderrocs i escombraries.
Una aferrada.
Josep

breu però molt clar. El llindar del dolor de cadascú és molt diferent i sovint, creus que ets la persona més desgraciada del món quan de cop topes amb algú que somriu malgrat tot. És boníssim deixar-se omplir d'experiències que, tot i ser negatives, et fan millor persona.

Marta

De vegades, capficats que anem amb nosaltres mateixos, no ens adonem que hi ha al nostre voltant.

Tanmateix que gent amb situacions pitjors s'ho prengui amb més optimisme, acostuma a posar les coses al seu lloc.

Excel·lent, crític, concís, sense necessitat de dir res més i expressant molt més del que diu. Fins ara el poema que més m'ha agradat.

M'has fet recordar la nena d ela jaqueta vermella de "La llista de Schindler".

M'ha agradat, sincerament, moltíssim

Felicitats,

Thalassa

Com el poema que per ell t'han dedicat o has fet desconeguda Lavínia, les dues coses m'han agradt molt, una cordial salutació des de "L'ALTA-GARROTXA" Ferran de Montagut

Com el poema que per ell t'han dedicat o has fet desconeguda Lavínia, les dues coses m'han agradt molt, una cordial salutació des d"L'ALTA-GARROTXA" Ferran de Montagut

per la dedicatòria i per oferir-me un sonet tan bonic!!
fins ara no t'havia pogut llegir perquè no he arribat a casa fins a les set del vespre.

De vegades, ens trobem amb una imatge que ens queda gravada i que, per ella mateixa, mereix una reflexió o un poema. No expliques un sentiment íntim, sinó la sensació que et provoca i en evocar-la, potser, la sublimes i això últim tu ho has sabut fer molt bé quan tot el que significa Nadal, aquesta nena ho ha trobat en un sol "fil de plata".

M'has dedicat un poema excel·lent i voldria saber escriure algun altre tan bo com el que tu m'has fet.

Molts petons!!

quan t'adones dels de la resta...
És veritat. Sovint ens preguntem per què tenim tant mala sort, per què ens surt tot malament... quan hi ha altra gent que ho passa molt pijtor. Justament avui, tornant de la uni, de fer un examen (un dels molts altres, que tampoc ha anat gairebé, com molts d'altres... i que també em feia està empipada i desanimada...), davant meu, un noi comentava a una amiga:
- Milers de persones mortes per un Tsunami, i mils de desgràcies... i jo preocupant-me per si he fet un dibuix "(suposo que en un examen)" malament...
I he pensat: ostres! Quina raó que té! En fem una muntanya de petits problemes... quan les coses podrien ser molt pitjor... però, que fàcil és dir-ho, oi?

jejejeje (a tots ens passa)

Molta sort! ciao!