La negror del canvi

però volia respondre el darkman:

Encara que resulti sorprenent encara hi ha gent que creu que les "races" existeixen, quan la genètica demostra que som iguals e el 99.99... % o... era el 100%?. És en aquest sentit que dic que no crec que les races existeixin... Existeix la pobresa, existeix la immigració, existeixen les diferències culturals i religioses... però les races, NO!
En la immigració resulta del tot clar: "moros" (quin terme tan racista!!) ho són tan sols els que venen per gana a buscar-se la vida i fugen del seu país a buscar condicions millors. Els que venen a instal·lar-se a Marbella no són "moros"...no! aquests són àrabs (perquè tenen petrodòlars, es clar)

Aquest món és el que estaria bé canviar, no?
Ni que sigui des d'un raconet com relats podem, potser posar un granet de sorra. Ni que sigui per reflexionar.

I gràcies pel comentari, m'afalagues. M'afalagueu.

Lúcid i ben exposat, a voltes no hi penses en coses tan banals, és cert que era negre, no hi havia caigut! (catxondeo).

No crec en lliçons de res, ni de democràcia ni de cap altra cosa, crec en l'aprenentatge del dia a dia, avui t'equivoques i si ets una mica persona demà miraràs de corregir aquell error, no som màquines, però que a Europa ens adormim una mica en els llorers, segur que sí. Vull dir amb això que els americans poc ens poden ensenyar, sí que podem mirar de créixer junts, sense mestres que encara no han passat el tall, i mostrar a la resta del món que no sols cal explicar-se a trets pel carrer, que cal el diàleg, potser això, i potser gràcies a ser d'un color torradet, ho sabrà explicar millor l'Obama a la resta del món.

Sobre els colors de la pell, és un cas determinat per la melanina, no?, no és cosa de creences (em fa gràcia quan dius que no hi creus, gràcia amb carinyu clar.) En tot cas podem dir que no hi fem cas, o que no ens turmenta a l'hora de fer-hi més o menys cas. En el Raval, on treballo, em relaciono amb moltes races, i els blanquets no som sempre els més bonics de la peli, i el color es dilueix davant del divers comportament de les persones. Potser determina més el color dels ulls que el de la pell, i segons com ens miren els ulls de l'interlocutor, podem refiar-nos o no.
Tots els que somiem un món més just, de fet, tenim una certa alegria dins del cor, ja que per un cop no ha guanyat un arioamericà a la casa blanca, i aquest petit detall pot fer canviar actituds abans adverses.
Gaia dirà.

Bon article.

Una abraçada

Ferran

esperem que representi realment un canvi, l'elecció de l 'Obama

Jo també voldria pensar que els USA han votat Obama pel seu projecte i pel seu programa, malgrat que el gran safareig nacional en el que vivim, acostumat als maniqueismes de o blanc o negre, de dretes o esquerres, de bons o dolents, la noticia més rellevant és que un negre és a la Casa Blanca, obviant el seu projecte i -des de la nostra supèrbia d'europeus de tercera divisió- ignorant moltes de les virtuts democràtiques que adornen els USA.
Crec que el relleu es deu a un cert cansament de la societat americana del model "neocon", que ha seguit una política miop que els ha portat a un munt de fracassos.
L'imperi està en crisi i, potser, ja les pífies tenen noms i cognoms.
A veure si el deixen treballar en pau i complir les seves promeses de reforma.
Bon article !.
Salutacions,
Ramon