La Natàlia:Una nina molt especial,que viu en el món d'en Peter Pan.

Un relat de: La Banyeta del badiu

La Natàlia, és una nena molt especial.
Té les faccions de "la Blanca Neus",morena de cabells i pell molt blanca.
Els ulls els té molt grossos i dolços com els d'en "Bambi".
És callada com en "Mudet", un dels "nans" de la Blanca Neus.
Primeta com en "Pinocho",però amb un nassarró repeló i petit de la "Campaneta".
Tot ella és un conillet de vellut.
Sembla que tingui 11 anys, però la seva edat és molt més.

De molt petita li havien sentit dir: papa, mama, teta (a la seva germana), però quan encara no tenia dos anys, va deixar de parlar.

Ella viu en el seu món.
El seu cervell no ha madurat.
La Natàlia és una nina molt especial.

La Natàlia té molts"amiguets de peluix",sempre en porta un a les mans.
És dòcil i gens complicada.Està sana, no necesita prendre ni una aspirina, és forta i menja bé.
Coneix la forquilla ,el ganivet i la cullera, però a l'hora de menjar no sap quin és el cobert que ha de fer servir, la Dolors, la seva mare, li ha de posar a la ma.

Li agrada la música i les cançonetes, la Dolors, sempra li posa els CD,s que a la nena li agraden, cançonetes de canalla, que ella ja se les ha après en silenci.
Les escolta amb un gran somriure... ella ja les coneix !!.

- Un pam, dos pams, tres pams, quatre pams, cinc pams...
En Pinxo li va dir a en Panxo : Vos que et punxi amb un punxó, i en Panxo li va dir en Pinxo: Punxa'm, però a la panxa, no.-

La Natàlia somríu, i amb el cos i les mans porta el ritme... el seu ritme.La nena és feliç.

La Dolors, la mare, sempre la porta molt polida i moderneta, és una nina preciosa,maca i dolça.
Li dius :- Fes-me un petó - i ella acosta uns segons el cap, perquè li facis tu el petonet a ella.
Quan vol una cosa te l'assenyala, i si no estàs a l'aguait, et toca molt subtilment. No li agrada massa el contante físic, només... el justet !!.

Menja sola, la Dolors li talla el menjar i ella va agafant-lo del plat amb la forquilla que li han dit que agafés.
Quan la Dolors ensenya tota cofoia, les fotografies del casament de l'altre filla que té, la Natàlia s'hi fixa i si li preguntes: - Qui és la "teta" ?-. Ella senyala a la seva germana que està en la foto. - I la mama ?-, i també l'assenyala. - Ila nena ?-. Ella també és reconeix.

Fa uns anys la Natàlia va fer la seva Primera Comunió a la Gruta de Lourdes de França.
Les amigues, vem preparar-li el cotxe... com a la "Venta Focs". El seu no era una carabassa convertida en carrossa, no, ... el seu era millor !!.

Vam convertir, el que allí a Lourdes en diuen "un carret xinès", és com els que fan sevir a la Xina, amb la capota blava i una persona, desde del davant, el va tivant.

El vespre abans de la Comunió, vam folrà " el xinès" amb un llançol blanc i li vam cosir tor de ramets de flors naturals,que una servidora va anar a les onze del vespre (a França, les onze del vespre és tardíssim) a "caçar" a la VergeCoronada.
Una Mare de Dèu envoltada de rams de flors que la gent hi porta i a les dotze de la nit els retiren, perquè si no al matí la gent no en podríen tornar a posar, no hi cabrien de tants que n'hi haurien, aixì dons, els retiren i amb les flors d'aquets rams en fan centres per totes les capelles que allí hi han, tot s'aprofita, res és llenca.
Dons bé, ja em veieu a mi a les onxe del vespre amb una bossa d'escombreries d'aquelles grosses, tipus industrial, "discretament" arreplegant rams de flors.
Maria, mare de tots, crec que no és va molestar, era per una bona causa.

Al matí, la Natàlia i la Dolors, estavan radiants.

Totes dues mudades amb vestits de festa.La Dolors emicionada per la seva filla i pensant en el seu marit que va morir als 42 anys i que des del cel les estava veient i també en gaudia de la festa.

La Natàlia , asseguda en la seva "carrossa" blanca tota folrada de ramets de flors natural. Tot feia flaire de flors per on ella passava.
Era més maca, que la " Venta Focs" quan anava al ball.
La cerimónia la van fer a la mateixa Gruta de Lourdes, davant de Maria.
La Comunió, la va rebre de mans del Cardenal Ricart Maria Carles.
Més de 1.000 persones vam ser testimonis d'aquest esdeveniment tan emotiu.


La Natàlia és una nina molt especial. ella sempre està en el món d'en "Peter Pan" i la "Campaneta".

Te l'ànima neta i els ulls plens d'estels radiants. És callada com el "Mudet" de la Blanca Neus, i per mi, la Natàlia és ... la meva "Campaneta".



Per la Dolors i la Natàlia Gallo
Amb molt d'amor.
M.Pilar







Comentaris

  • enriquidor[Ofensiu]
    Shu Hua | 31-01-2006

    una visió enriquidora del tema. Jo també tinc una amiga amb una filla Down. Tenen moments de tots, per molt que la mare s'estimi la filla i se'n senti cofoia, la pena i la ràbia de veure-la patir també hi són. La vida és així.
    Egoistament, quan vaig adoptar, pensava: d'això, al menys, me'n lliuraré.
    Un petó
    Glòria
    Ah! Molt bona, la idea de recollir les flors dels altres, d'això se'n diu reutilitzar. Ja saps, les 3 R: reduir, reutilitzar i reciclar.

  • És molt emocionant[Ofensiu]
    escordi | 06-10-2005 | Valoració: 9

    Crec que encara que molts dels teus lector es poden fer el càrrec, tu saps que ningú com jo ho pot entendre. Ja feia molt de temps que llegir coses semblants ja no m'emocionaven per allò del costum, però aquest relat ho ha fet. Saps dir senzillament allò que cal per que s'endinsi.
    Felicitats.

  • les he reconegut[Ofensiu]
    immalatorre | 05-10-2005

    És molt tendre i molt bonic. Encara que no haguessis dit el nom, com que jo també les cones, les hauria reconegudes. Això vol dir que les has sabut descriure molt bé.

    Ja ens veurem i ho comentem a fons
    una abraçada
    Imma

  • No ploreu , ni per la mare ni per la filla. La nena està com una rosa i la Dolors ,la mare, cofoia de les seves dues filles, a cap de les dues no les canviaria per res del món.

  • La nina[Ofensiu]
    Maria Pilar Palau Bertran | 27-09-2005 | Valoració: 10

    Es molt trista aquesta historia que has explicat. Ho has escrit molt bé, pero no se que dir-te de qui fa mes pena si la mare o la filla, la nena verdaderament es una pena pero com a mare poder m'apiado mes de la mare que de la filla, francament m'has fet venir les llagrimes als ulls.

    Gràcies per tot!!!

    Un petó i una abraçada.

    Maria Pilar (Valeria)

  • Llibre | 22-09-2005

    Senzillament: m'has emocionat.

    LLIBRE

l´Autor

Foto de perfil de La Banyeta del badiu

La Banyeta del badiu

150 Relats

452 Comentaris

180317 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Badalonina de soca-rel.
Amb ànima de Palamosina.

web. importans per mi :

www.hospitalitat.org
Ajuda al nostre proïsme sensa paternalisme.

www.altarriba.org
www.protectoramataro.org

Ajuda als amics de 4 potes, ens estiment desinteresadament, Ells també tenen sentiments. :-)


M.Pilar Rovirosa i Sánchez.
- La Banyeta del badiu -