LA MYSTÉRIEUSE MAISON DE SANT ANDREU DE LLAVANERES. EL MARESME

Està clar que llevat d’un fet miraculós i/o diabòlic – que tot hi cap – els que vivien en aquest indret en els primers decennis del segle XX, potser abans del I feixisme ( Dictadura de Primo de Rivera ), deurien veure – alguns fins varen participar en l’obra – com s’alçava aquesta casa.



Cal suposar que sense televisió ni ràdio, no es devia parlar gaire de la corrupció de les elits politiques – que ja ho eren en aquells temps - i si d’aquesta casa, del seu propietari, del mestre d’obres i/o arquitecte que dirigia els treballs, dels materials que s’empraven ,.....

Passava pel Maresme el I feixisme, la II República, la sedició dels militars i les jerarquies religioses – amb l’excepció de l' Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) – que ens portarien la mal dita Guerra Civil, i el terrible genocidi contra Catalunya, que recullen abastament els registres demogràfics, vindria ‘la pax franquista’ que duraria tècnicament fins l’any 1978, en que estrenaríem una ‘Democraciola’ que ens havia de portar alhora que la llibertat, la justícia, l’equitat , i l’exercici dels drets socials, econòmics i politics que tantes vides havien costat.

No anirien per aquests verals les coses i la Democraciola s’emportava el drets humans, socials, i sanitaris, i amb ells l’educació, la cultura, la vivenda, el bon costum de menjar tres cops al dia,.... el tsunami de la corrupció no donava ocasió per a cercar alguna de les persones que havien estat presents quan es feia la casa, o als seus fills, nets, besnets,...

Avui tenim un REINO DE ESPAÑA que està en els primers llocs del rànquing de misèria d’Europa, i es postula com a candidat a nivell mundial.

Avui NO tenim, un catàleg de Patrimoni Històric i/o Artístic de Sant Andreu de Llavaneres, que ens permeti consultar en línia, dades entre altres de la ‘mystérieuse maison’.

Als que han fet possible una cosa i l’altra cal agrair-los el seu esforç, no fos cas que caigués finalment en l’oblit una tant feina tant ignominiosa.