Cercador
La música segueix sonant...
Un relat de: Pell de lluna- Compartir:
La música sona com sempre,
al marge de tot
com si res fos més important
que els intrèpids violins
recorrent les notes d'aquella partitura
I jo... jo no puc treure-te'm del cap...
Per què? Un altre cop no...
No vull que la història es torni a repetir
que destrueixis tot allò que m'ha costat tant aconseguir
tot allò pel que tant he lluitat!
Però tu em mires,
i quan em mires i em somrius
NO! No em pot tornar a passar
Entre nosaltres no hi pot haver res més que mirades...
Per què m'ho poses tant difícil?!
Per què no em deixes conèixer-te?
La música segueix sonant...
ara la soprano crida com m'agradaria cridar a mi
i treure'm aquest pes que tinc a dins
Què vols de mi?
No m'ho vas fer passar prou malament
que ara has de tornar a aparèixer?
Però la teva mirada, el teu somriure...
Tu mai em deixes indiferent
Comentaris
-
bona comparació[Ofensiu]Shu Hua | 28-10-2005
l'encís de la música i el de la persona... però la música és menys perillosa.Bon poema i ben expressat. M'ha agradat el teu nom i per això t'he llegit.
glòria -
+++[Ofensiu]RainBow_CoLouRs | 17-09-2005 | Valoració: 10
Preciós poema, boniques paraules, dolça sensillesa..
M'encanta el teu nick!
Muacks! -
La dualitat perfecte...[Ofensiu]14 | 11-05-2005 | Valoració: 9
M'has arribat amb aquest poema Pell de lluna...ajuntar dins un la música,amb l'amor...amb el record de aquell algú que algun dia va ser algo més que algú...però que no aconseguim treure'ns del cap...tan real,tan semblant a mi...M'ha encantatno et deixaré de escriure...pero tu no deixis de escriure,que sinó les meves paraules dormiran en l'oblit...