La música i el petó. Llegenda eròtica.

Un relat de: Regí
(Per veure l'escultura i sentir la música, aneu aquí:

https://rexvalrexblog.wordpress.com/2017/06/22/la-musica-i-el-peto-llegenda-erotica-catala-castellano/#more-20938


Explica la llegenda que una gentil donzella anava caminant descalça vora un riu. Feia molta calor i així ho suportava millor. El llit tot just tenia algunes pedretes, per això la marxa sobre elles no resultava molesta. Arribat el migdia el sol feia que gairebé es fongueren les roques i pedres properes. La bella donzella va tenir una idea. Va mirar cap a tots costats, cap el nord, el sud, etc. i no va veure ningú. Així que es va acostar a una roca plana de la riba per despullar-se. Es va traure la brusa i la faldilla i es va quedar en roba interior. Encara no era suficient, que fins els peixos tenien calor. Va tornar a mirar cap a tots els costats i es va traure tota la roba per banyar-se al riu. L’aigua va començar cobrint-li els turmells; després, els genolls; seguida de les engonals, les natges i el sexe bellament florejat per una cabellera arrissada. Algú que estava mirant no podia deixar de veure els seus bells pits de mossa que aviat seria dona. La nostra sirena es va submergir i va començar a nadar davant la mirada desinteressada de granotes i peixos.

Mentrestant, el pastor que ho havia vist tot, va agafar la roba de la xicona i la va amagar al bosc. El xic estava una mica atordit. Mai no havia contemplat res igual i se sentia com si hagués vist el paradís terrenal. Mentre esperava es va posar a tocar la flauta. Com per art de màgia, sonava a Satie, un compositor que naixeria molt més tard.

Refrescada la xicona, va sortir del riu i es va donar l’ensurt de sa vida en no veure la roba. Què li dirien al poble si arribava nua? La compararien amb aquelles dones de la ciutat que venen el seu cos per unes monedes? Sumida en tals pensaments, li va semblar sentir un bella melodia que procedia del bosc. Era el pastoret, que no deixava de mirar-la i començava a sentir alguna cosa dins d’ell que l’animava a vessar-se sobre la donzella i cobrir-la.

Tot d’una, ella el va trobar. La seua primera sensació va ser de vergonya i es va tapar amb les mans i braços el delicat pubis i els seus incipients pits d’adolescent de 15 anys. Començava a sentir alguna cosa dins seu del seu cos. Els mugrons se li posaven durs i la seua vulva s’humitejava. Va perdre la vergonya i li va demanar al vailet que es despullàs i es donés un bany amb ella. I així va ser. Quan es va traure els calçotets va poder observar que el seu penis estava dur i aixecat. Es donaren la mà i es van ficar al riu. Van començar a jugar. Ella obria les cames i el passava entre elles. Ella, que mai havia vist un penis, li’l tocava provocant-li un plaer propi d’un déu.

Finalment, van sortir i es van estirar al prat per assecar-se encara que no tenien ganes de vestir-se. Els blancs cossos dels quinze anys contrastaven amb el verd de les plantes sobre els quals descansaven les seues nueses. S’abraçaven i besaven sense saber el que feien; tot era nou per a la parella. Desitjaven seguir així fins al final dels temps. Algú va sentir els seus pensaments. La roba va desaparèixer i ells es van convertir en una estàtua que els vilatans posarien per nom: “El petó”, pensant que algun déu havia obrat un miracle ja que mai no van tornar a veure els xicons en carn i ossos sinó en pedra i esperit. Diuen que si un caminant solitari passa per allà i presta atenció, algun follet atraurà els esperits de Satie i de Rodin. Satie se li manifestarà en forma de música orientalitzant i veurà obres de Rodin en múltiples escultures que recorden als dos amants besant-se.

Les nits de lluna plena l’estàtua es reencarna en la parella d’amants que gaudeixen dels seus joves cossos fins a la matinada. I així serà per tota l’eternitat.

Regí

Comentaris

  • Estiu[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 28-06-2017 | Valoració: 10

    Per aquestes dates tota cuca viu, en prosa, en vers o en llegenda artística. Pintura i música ben enllaçats amb la literatura vermella. Gràcies per refrescar-nos! Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: