La música del triplet

Quan d'aquí a uns anys recordem amb enyorança aquest Barça irrepetible (la primera vegada sempre és la inoblidable) ens vindran al cap les imatges de la cara de Casillas al Bernabeu, de la canonada d'Iiniesta a Stanford Bridge, de l'eterna Roma, de les golejades a la lliga, especialment contra l'Atlètic de Madrid, d'aquell equip que solucionava la papereta en mitja hora i, portant quatre gols d'avantatge, encara presionava al rival, com si hagués de recuperar la pilota per remuntar el partit. El triplet ha estat la plasmació d'una mena de justícia poètica i reconeixement del bon joc, de l'esforç, de les jugades impossibles, de les triangulacions mil.limètriques, de la fam de victòria. L'equip de Guardiola ha estat capaç de combinar en un cóctel d'essències futbolístiques l'art i l'efectivitat, dos elements que rarament es poden veure en un partit. Si hagués de batejar aquest grup de jugadors qu e ens han fet xalar de valent no tindria cap dubte: El "pitet team" perquè alguna secreció salivar ens ha regalimat, maxilar avall, aquesta temporada de somni.

I malgrat els himnes clàssics d'aquestes ocasions com el "We are the champions " i el "Lliga, copa i champions" de Crackovia el que més ens evocarà aquesta temporada màgica serà el "Viva la vida" de Coldplay, una cançó que ja era molt sentida abans però que ara, després de repetirla "ad nauseam" ha esdevingut un signe d'identitat d'aqust equip. Aquest tema, que Guardiola els feia escoltar als jugadors abans de sortir al camp, no deixa d'ésser tota una declaració d'intencions, una mena de versió moderna del "Sortiu i gaudiu" paraules que la llegenda atribueix a Johan Cruyff, abans de la final de Wembley. Passar-s'ho bé fent la feina! quina empresa no voldria tenir els treballadors tan motivats com ho han estat els jugadors aquest any?

Però com a remembrança de l'èpica més pura, barrejada amb la tècnica a tocar de la filigrana, la música que més ens farà recordar aquest triplet històric serà el tema que ja es podia sentir en el vídeo de promoció de TV3 i que va cantar el gran tenor italià Andrea Boccelli abans de la final de Roma: Es tracta de la banda sonora original de la pel·lícula Gladiador, interpretada per Enya, una de les principals representants del chill out. Una cançó melòdica i profunda, evocadora d'un film a on el coratge dels gladiadors s'alia amb la intel·ligència, la destresa amb la velocitat, la murrieria amb l'habilitat, qualitats que els blaugrana han exhibit i esgotat, fent del futbol una mena de billar artístic, en el que el pany verd de la taula ha estat substituït per la gespa del camp, escenari idoni pel desplegament d'un joc vertical, elèctric, intens, que els ha portat a la consecució del tres títols, entrant per mèrits propis en el llibre de la història d'aquest esport. .