LA MÚSICA DEL BOSC

Un relat de: dockmatur
La música del bosc



El camí m’ha dut a fer nit en el bosc. Lluny de tota altra vida coneguda, descansaré a tocar del salt de la Núvia, on diuen que una princesa va caure fugint d’un amor no desitjat. Al fons del barranc, on jo em trobo, a tocar hi ha un gorg petit que amaga un doll d’aigua arrecerat i farcit d’arbres i sotabosc. Roques amb molsa demostren que poca gent el transita, el pas que travessa el rierol. Faré nit a tocar del pas, on hi ha una cabana de pastor, abandonada però en bon estat.

Cansat de trescar camins i tenint a poques passes una piscina d’aigua fresca i joliua, he decidit fer un bany, per desfer-me de la pols acollida pel meu cos. El cant d’un salt d’aigua omple les meves oïdes, el vent suau l’acompanya amb el ritme de les capçades dels arbres, conferint un compàs misteriós. I confós escolto un cant celestial que em captiva el seny.

No pot ser. En un roc a tocar de l’aigua he vist una noia, blanca com la llet sota un pàl·lid raig de lluna plena que s’escola d’entre els arbres. Observo com es pentina els cabells daurats, i en cada passada de la pinta s’escolten cent notes, com d’una arpa que segueix el ritme de l’aigua i el vent. Un so harmoniós brota de la gola de la bella dama, suau i cadenciós. Tot és música.

Mai m’he cregut les llegendes de les dones d’aigua, mai. Però ara no sabré negar la seva existència. M’assec darrere d’una roca gran, escoltant aquella simfonia. No vull trencar l’encanteri. Però potser m’adormiré, és tan suau i agradable aquella música. Fins que l’udol impossible d’un llop llunyà em desvetlla i tot so s’atura, l’aire no belluga i l’aigua sembla que ha fet el silenci.

Miro de no fer soroll quan em retiro a la cabana. Em banyaré demà al matí.


L’endemà, anant cap al doll d’aigua, a la pedra on em vaig arrecerar descobreixo una arpa. Les cordes són fetes amb el cabell daurat de la nimfa.


A la porxada de casa, quan l’aire suau del capvespre llisca entre la crinera tensa, escolto de bell nou i fent-se de nit, la música del bosc.

Comentaris

  • gràcies pels vostres comentaris[Ofensiu]
    dockmatur | 18-02-2019

    A tu fada, gràcies, veient que ja no penges res de fa temps, però intuint que no perds de vista la pàgina i els relats de fantasia, com el teu nom demostra, n'ets una bona seguidora, així que gràcies pel teu comentari. El valoro com molt important

    Montse, moltes gràcies per trobar tan bonic el conte, la rondalla mítica.

    E.Viladoms, que em comentis tu ja és tot un honor, la guanyadora de l'últim any.

    Gràcies a les tres noies!

    DockMatur

  • Estàs perdut![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 15-02-2019

    Ai, Dockmatur, has sucumbit a l'encant de les Goges, estàs perdut!

  • Quin...[Ofensiu]
    Montseblanc | 13-02-2019

    ...conte més maco! Llegenda, màgia, natura, música... M'ha encantat.

  • La màgia del bosc[Ofensiu]
    Fada del bosc | 12-02-2019 | Valoració: 10

    Benvingut a la màgia del bosc, de nit les fades sortim, soms juganeres ens agrada dansar al so del música dels follets, però vigila els nostres encanteris poden ser perillosos.

    La Fada

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de dockmatur

dockmatur

6 Relats

10 Comentaris

1078 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
M'agrada el fantàstic, l'absurd, mentir, i el vi negre.

-Frases cèlebres-

Totes les experiències narrades són ficció, per molt que es prenguin de fets reals.

Obre la ment, deixa que el fantàstic t'atrapi sense manies.