La música amansa les feres

Un relat de: Somiadora Emboirada
Penso “Tant de bo el peu em fallés”, mentre estic baixant les escales. Quatre pisos, ja ho sé. Però m’és igual, no vull esperar l’ascensor. No vull estar ni un minut més prop d’aquella casa. Accelero el pas, encara sento la “música”, la puta “música” de sempre. No la suporto més! Arribo baix, ja no se sent la “música”. Surto al carrer amb la meva música, la que Sí que vull escoltar. "Dolça besada, té gust que ja s’acaba". Sí, vull que s’acabi, vull no tornar a sentir més la “música”, aquella “música” que m’ha obligat a fugir de casa, sense tenir en compte que demà tinc un examen. "Don’t worry, be happy". Baixant Balmes avall, deixo de pensar en la “música”, i decideixo que vull escriure un llibre. D’acord, fa temps que ho tinc en ment, però ara ho he de fer. Sí, amb obligació. Sé que m’he d’obligar a tirar endavant els projectes “en ment”, perquè no vull que es quedin “en ment” o acabin desapareixent. Saber que una persona està llegint les paraules que jo un dia vaig escriure (o escriuré) és una de les sensacions més meravelloses que hi ha. M’encanta. L’he sentit i la vull tornar a sentir. M’omple. Em dona vida. "Surt el sol i encara plou, que t’estim massa i massa poc, que no se com ho hem d’arreglar, que som amics que som amants". Sí, un dels temes de la meva novel•la podria ser l’amor, tema recurrent però necessari en qualsevol llibre. Un amor no correspost? No, massa trist. Un amor entre amics? Uns amics que també són amants? Uns amants que no són amics? Bé, encara falta molt a pensar, però crec que l’amor tindrà un lloc privilegiat en la meva història. Sembla mentida, però fa una hora que estic pegant voltes per l’Eixample barcelonès. És hora de tornar a casa...
Obro els ulls, em trec els auriculars. Tinc l’esquena destrossada. Se m’ha marcat el respatller de la cadira. No se sent la “música”. Per fi! És hora de posar-se a estudiar.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Somiadora Emboirada

Somiadora Emboirada

28 Relats

55 Comentaris

27459 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Llibertat i sentiments són dos paraules que em defineixen. Em considero una persona carregada d'emocions i sentiments, que la més insignificant brisa d'aire em pot despertar alguna cosa i fer-me plorar. Aquests sentiments que porto dins, no tinc la facilitat de trure'ls a fora, no els puc alliberar si no és per escrit. Aquest és el resultat i la causa dels meus escrits: uns sentiments que porto dintre i que no hi ha manera d'exterioritzar-los si no és per escrit.




somnisemboirats.blogspot.com