La Muntanya de l'Enyorança

Un relat de: Joan G. Pons

Vaig topar amb la muntanya. I això que anava amb cura i amb avisos de gent experimentada.

Una muntanya plena de foscor. La dimensió molt relativa.... jo al veure-la, la vaig trobar molt gran i incòmode.

No hi havia cap cartell. A prop, una dona endormiscada semblava que potser em podia informar.

-Com s'anomena aquesta muntanya. No surt als mapes.
-És la Muntanya de l'Enyorança.
-Per què ?
-De l'Enyorança tothom en parla..... escriptors...canta-autors.... converses.... relats....
-Tant general és ?
-Sí i gran...com una muntanya, aquesta. Sembla que tothom gaudeix i pateix de l'enyorança de l'enyorança.
-Pateix ?
-Escolta. Llegeix. Tot és un resum del VULL i no PUC. Del no haver ASSOLIT.... Un recull de laments, cants o escrits.... amb més o menys gràcia i també frustració.
-Bona dona. I tu què fas aquí ?
-Ajudo a la gent que xoca amb la muntanya.
-Què és per tu l'Enyorança ?
-Una muntanya pelada. Un terreny àrid.
-I llavors... per què tots més o menys anem, ens acostem,. xoquem, amb aquesta Muntanya.
-No fem net.
-Estic brut ?
-No. Vull dir que arrosseguem temes viscuts amb una certa significació afectiva, emotiva, i ens porten al seu terreny.... i com és temps passat.... ho enyorem.
-L'Enyorança és temps passat.
-Sí, és un temps passat que vol ser present.
-Renoi !!! Un temps passat que vol ser present.
-Sí. I no és el temps passat.... som nosaltres que anem a cercar-lo i recrear-lo en present. Això és l'Enyorança.
-Òndia !
-La gent escriu i interpreta cançons plenes de...... escriu sensacions plenes de.... parla de temes plenes de.... Tot això són enyorances que no ajuden a viure el present. Xoquem amb la Muntanya.
-Gràcies, bona Senyora i vaig marxar, sense girar el cap, per un camí que no coneixia i m'agradava.

Comentaris

  • una muntanya...[Ofensiu]
    Tocaterres | 01-09-2009 | Valoració: 10

    fresca metàfora per engrescar a la voluntat espontània de caminar per senders nous i girar el cap a d'altres, ja atravessats, amb el lliure albir de la mà...

  • F. Escandell | 18-08-2009 | Valoració: 10

    Enyorança... Per què sempre oblidam del passat allò que ens ha fet patir i recordam els bons moments? És un mecanisme del cervell? Pura psicologia? No ho sé, però crec que la dona de la muntanya tenia molta raó.

    Una besada!

  • Alliçonador relat ![Ofensiu]
    Núria Niubó | 05-08-2009 | Valoració: 10

    Quantes vegades durant la nostra vida hem topat amb aquesta Muntanya de l'Enyorança !
    I quantes vegades desitgem passar-hi una estona dalt del cim, i ens costa refer el camí.
    És molt bonic i alliçonador el relat.
    Trobar algú que amb benevolència t'ajudi, algú que et sàpiga escoltar , que et faci reflexionar per poder trobar un nou camí ple d'esperança, com fa el teu personatge amb valentia.
    M'ha agradat molt .
    Una abraçada plena de noves il·lusions,
    Núria


  • marevellos[Ofensiu]
    Nyanga | 05-08-2009 | Valoració: 10

    Senzillament crec que encara estic amb la boca oberta...
    no sé que dir-te. M'ha agradat tan aquest relat..
    crec que jo estic al bell dalt d'aquesta muntanya, i no trobo el cami per baixar...potser volar com tu bé has dit és una solució..
    Tens tota la raó, l'odi no és bo, i no en sento..em llegeixo el poema cada dia per veure si puc odiar el passat una miqueta però...sols aconsegueixo estimar-lo encara més..

    Joan, enhorabona de tot cor. Em guardo en un racó del meu cor aquest relat que m'ha ensenyat més del que moltes persones em poden dir.

    Una abraçada ben forta.

  • Posant terra i vida als sentiments[Ofensiu]
    Avet_blau | 04-08-2009 | Valoració: 10

    Preciosa reflexió,
    posant " terra i vida "als sentiments,
    comparacions, semblances,
    i vissions del pasat en forma de muntanya,
    que sembla creixer amb els anys,
    com l' enyor del ahir,
    com el desig no complert,
    com l' amor perdut.

    avet_blau

  • Ets genial, Joan![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 04-08-2009 | Valoració: 10

    La pregunta et semblarà estranya, potser. Però aquestes idees les treus d'alguna lectura, d'algun ensenyament filosòfic o bé simplement les rumies i les transmets en forma de paràboles?
    Tant si és d'una manera com de l'altra, tots els teus pensaments són senzillament genials, profunds, enriquidors.
    Si no em fes vergonya, et diria "molts petons, xaval!"

  • Una Muntanya ben especial[Ofensiu]
    Unaquimera | 03-08-2009

    M'he apuntat la teva definició: "L'enyorança és un temps passat que vol ser present" i ja la rumiaré a poc a poc, aquest agost...
    Jo crec que de vegades l'enyorament ens envaeix l'esperit perquè no volem, podem o gosem deixar enrere el que va passar i desitgem que, fent un salt, es torni a presentar com a possibilitat, com a futur inmediat: així tindriem una altra oportunitat, potser...

    Ei, gràcies per treure'm del 13, amic Joan!

    Una abraçada de ple estiu,
    Unaquimera

  • Bona definició![Ofensiu]
    brins | 31-07-2009 | Valoració: 10

    L´enyorança és això, una muntanya forta i dura que tot i pertànyer al passat, vol viure el present. El sentiment que ens proporciona a
    vegades és dolorós.

    Una abraçada,

    Pilar

Valoració mitja: 10