La "Motosierra" ( dedicat a Mar )

Un relat de: Conxa Forteza

N'Ona camina de pressa cap a l'entrada de l'aparcament. El pes de les estibades bosses no lleva gens de gràcia a la seva manera habitual de caminar. Esta contenta d'haver acabat amb la feixuga tasca de la compra. Davalla els escalons que la menen a la tercera planta on ha deixat el cotxe. Va distreta pensant tema per un nou poema. Només frisa d'arribar a ca seva, deixar els paquets, relaxar-se amb un bon bany d'aquells que et deixen el cos i l'ànima com acabats de néixer i començar a escriure. Sent els dits impacients, li degoten mots.
Immersa en les seves cabòries de tendres pells acariciares per desitjades paraules color maduixa, llegides suaument a cau d'orella, arriba al cotxe. Diposita la seva càrrega enterra i obre el maleter, un soroll la fa tornar a la realitat. És un renou estrany, semblant a quan ella vol posar en marxa la talladora de gespa i no pot. Es gira i mira al seu voltant, només en aquest moment s'adona de la buidor del aparcament, no hi ha ni una ànima. El renou es repeteix, ella enfoca la mirada cap al racó ple d'ombres d'on li ha semblat que ve el soroll. Dins el clarobscur endevina lleus moviments i li arriba a les orelles remor de paraules ofegades. Tot el seu cos es posa en tensió. Malgrat la bruta calor del aparcament que enfita el seu cos, la pell dels braços si li enreveixina recordant històries de dones assaltades a aparcaments buits. Recorda l'assassí del Putxet, no fa gaire ha vist per la televisió el seu judici. La va sobtar l'aspecte tan normal del qui a sang freda havia mort tres dones. S'obliga a reaccionar i es dona pressa per ficar les compres al maleter i sortir d'aquell lloc lo més aviat possible. No ha acabat de collir la primera bossa quan sent veus i passes que corren cap a ella. Es gira i veu tres homes que si li acosten i l'encerclen. Espantada veu que un d'ells empunya una "moto-sierra" com qui empunya una espasa. Ella porta una samarreta curta, que deixa al descobert la seva morena panxeta. Sent la fredor del metall profanant el clotet delicat del seu llombrigol. Insults tenyits d'alcohol surten de les boques pudents de dos dels energúmens donant pressa al tercer perquè posi en marxa la serra.
.- Me cago en tus muertos, quieres poner en marcha de una puta vez la puta sierra ....

El qui empunya la serra, un morè malcarat, sua mentre estira qui estira la corda del diabòlic aparell però només surt el so esquerdat d'una màquina que es rebel·la.
Pel cap d'Ona passen les imatges de la pel·lícula " La matanza de Texas" ja es veu corrent entre els cotxes perseguida i acorralada per aquells tres cans de bou talment una guineu anglesa qualsevol. Encara cap d'ells l'ha tocada, només miren amb ulls lascius la seva panxa nua on la punta de metall talment un pinzell embogit dibuixa inofensius cercles.
El so d'un motor que s'acosta omple d'esperança el cor d'Ona, algú ve, un cotxe passa per davant ells. Minora la marxa i tres caps encuriosits guaiten per les finestretes, es veu que l'espectacle no és prou interessant, passen de llarg i continuen indiferents el seu camí.
El qui sembla que més mana, un de cabells rossos color de palla bruta i amb un ull tort, arrabassa de mala manera la serra de les mans del morè. Ona sospira alleugerida quan la seva pell deixar de notar el contacte del metall.
El tort intenta posar en marxa la serra, al no aconseguir-ho comença a flastomar com un posseït i a estirar de forma convulsiva la corda ...

.- Me cago en dios i en la puta sierra ...

n'Ona en veu tímida s'atreveix a dir ...

.- Escoltau, ja heu mirat si hi ha bateria ?

El ros se la queda mirant amb cara d'astorat ..., destapa el ventre de la serra i .... la seva cara torna vermella com una tomàtiga, crida ...

.- Sois unos inutiles desgraciaos, robais una moto-sierra y ni siquiera mirais que tenga pilas, gracias guapa, si no llega a ser por ti, que fracaso el atraco de esta noche a la gasolinera ...

N'Ona resboteja per dins una de les bosses i treu un paquet de piles d'aquelles petites que ha comprat per la radio, l'allarga al ros ... el seu cor s'entendreix davant aquelles tres patètiques figures.

Ell para la ma i agafa el paquet, amb una versallesca reverencia besa la ma d'Ona. Ella tranquil·lament lis gira l'esquena, s'acota i fa el gest d'agafar les bosses, el ros crida ...

.- Desgraciaos, ya estais ayudando a la señorita ...

En un tres i no res, els paquets resten col·locats dins el maleter. Ona obri el cotxe i s'asseu al seient del conductor, el posa en marxa, treu la ma per la finestreta i majestuosament s'acomiada dels seus assaltats.

Pel retrovisor veu com tot tres al voltant de la "motosierra" es graten el cap perplexos intentant endevinar el lloc on han de col·locar les piles, pensa amb un somriure que segurament també es varen oblidar de robar el manual d'instruccions .... ....




.-




Comentaris

  • felicitats[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • m'he posat nerviós...[Ofensiu]
    Equinozio | 01-09-2005

    ... i despres m'he quedat perplex davant la reacció de l'ona. No sé quina historia us va explicar la mar, però m'ha agradat molt. M'agrada molt com escrius.

    Equinozio

  • m'he posat nerviós...[Ofensiu]
    Equinozio | 01-09-2005

    ... i despres m'he quedat perplex davant la reacció de l'ona. No sé quina historia us va explicar la mar, però m'ha agradat molt. M'agrada molt com escrius.

    Equinozio

  • La no comentada, requetecomentada...je![Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 30-03-2005 | Valoració: 10

    Moto Sierra
    Suposo que pels que érem presents quant la Mar va explicar la seva història, tots ens em partit de riure amb aquest relat. De quatre paraules de la Mar has sabut crear un relat, que ens porta de l'ansietat i l'intriga a partir-nos de riure amb 4 imatges ben creades. Deixo per la Llibre les crítiques literàries, perquè noia, a mi m'ha encantat el relat. Tres imatges, la primera que ens fa esbossar un somriure, quan ens trobem reflectits en aquella noia que de sobta te una idea, i que li falta un tros de paper per apuntar l'idea abans que se li vagi del cap. Espurnes de genialitat, com sentir els dits impacients, o la imatge del tipus amb l'ull tort. Una segona escena que ens posa els pels de punta, en la solitud i foscor del pàrking i la moto- sierra que no s'engega. La barreja de recursos de registre lingüístics entre la Ona i els tipus de la moto- sierra. (que si que ha de ser moto- sierra). Crees intriga, interès, recança pel futur de la panxa de l'Ona, i llavors el gir narratiu de la tensió al somriure per acabar pel terra partint-nos de riure davant l'estupidesa humana. Això de posar-li les bosses al cotxe ja el cop final de genialitat. Entre tu i la Mar ja us puc ben dir que el Caprabo s'ha quedat sense un comprador… perquè a mi al pàrking, sola, amb les bosses no m'hi veuen ni amb pintura.

  • Ja et vaig dir...[Ofensiu]
    Llibre | 23-03-2005

    durant no sé quina trobada a l'Ateneu, que aquest relat m'havia encantat. No te l'havia comentat, encara. "Mea culpa". Però és que de vegades només tinc temps de llegir, no pas d'escriure quatre línies que resumeixin les impressions de la lectura.

    I a més, poca cosa puc afegir a tot el que ja t'han comentat.

    Suposo que el fet de conèixer l'origen de la història, una història narrada com anècdota mentre ens acomiadàvem, el fet de saber que es basa en una escena real, el dota de més valor, encara.

    Per descomptat, la part més aconseguida del relat és aquest final que els genis de la literatura de l'absurd, de ben segur que t'envejarien. Una molt bona sortida, Conxa. Ben resolt.

    Salut!

    I et torno l'abraçaferradabesadapetó (no és ben bé que te la torni, és que te n'envio una de meva).

    LLIBRE

    PD.1.- D'acord: ja m'explicaràs la història de l'italià.
    PD.2.- La foto que tens ara penjada a la teva biografia és la millor de totes les que t'he vist fins la data (més que res, perquè també hi surto jo!).

  • Ja sé que es ficar el dit a la llaga un altre cop,[Ofensiu]

    però a piles? Devia ser una "motosierra" de clauer, Conxa! Per cert que estic (no te m'esveressis pas, eh?) en certa manera familiaritzat amb aquestes eines; el meu pare i el meu tiet treballen a bosc, en tala d'arbres, i d'aquests aparells no en diuen mai ni motosierras i motoserres; simplement, és el xerrac.

    Però he de confessar que en aquest relat, l'expressió "motosierra" li dóna un xic més de morbo. I pels que sabem la història en versió original, doncs no podia ser altra cosa que una motosierra.

    Bé, noia, et deixo amb aquest nou testimoni de la meva admiració (oiiii que queda bé, això!)

    Salut!

    Vicenç

  • ets genial[Ofensiu]
    mar - montse assens | 14-03-2005

    gràcies Conxa,
    m'he fet un fart de riure amb el teu relat (i recordant l'altra nit quan us ho vaig explicar)...

    a la que veig la paraula "motosierra" ja se m'escapa el riure (ufff, ara ho he buscat al diccionari per veure com es diu la serradora)

    Ara ric, però tinc aquell dia gravat a la memòria: aquells dos homes, un amb una caixa de cerveses sota el braç i l'altre intentant engegar la "motoserra" ... i ningú més en tot un maleït aparcament d'una gran zona comercial...

    i jo, que crec que aquell dia vaig gastar el 99% de tota la meva valentia.
    Sort que la valentia és com els cabells, que quan més curts es tallen, amb més força tornen a crèixer...
    així què, després de 15 anys, més val que no me'ls torni a trobar, perquè ara serien ells qui sortirien mal parats

    m'encanta la descripció poètica que fas per situar el personatge dins el relat...
    i tal com et diuen més avall, més val que no se t'acudeixi deixar d'escriure... doncs vindré amb el "súper glue-3" i t'engantxaré el llapis als dits

    gràcies
    un somriure, i mil si cal

  • Hala...[Ofensiu]
    rnbonet | 13-03-2005 | Valoració: 9

    ... hala! I les al·lotes (l'Ona i la Conxa) burlant-se de tot déu que s'acoste a elles amb motoserra!
    Esblaimat i desnerit estic per mor de la parrafada poètica de l'autora explicant el pensament de la protagonista enfilant el nou poema...
    Salut i rebolica, amiga!

  • una motoserra amb piles?[Ofensiu]
    Nicte | 13-03-2005

    Conxa... que divertit!! jajajajaja no he pogut deixar de posar cara a l'Ona... i el gir inesperat que acaba amb un adèu!
    I com acostuma a passar se m'en adelantat doncs volia dir que Pivotatomic ha remarcat el mateix paràgraf que jo havia escollit per felicitar-te ... com no havia pensat mai en aquesta conjugació tan meravellosa de paraules? ... potser perquè no tinc n.p.i? ;P

    Nicte

  • no hi ha res com fer anar el cap...[Ofensiu]
    ROSASP | 13-03-2005 | Valoració: 9

    Una idea molt divertida la d'aquest relat.
    La noia indefensa passa a dominar del tot la situació, amb el seu seny i sentit comú.
    Els desgraciats atracadors són una llàstima, l'un per l'altre, "la casa sin barrer".
    El final ingeniós i ple d'imatges.
    Te'ls imagines plantats, intentant esbrinar on van les piles, mentre que la noia marxa afortunada i contenta per saber utilitzar el cervell com a arma letal.

    P.D. Ja veig que t'estas animant un altre cop a escriure i molt bé per cert.
    No sé si vas arribar a veure el poema que et vaig dedicar, no és una gran cosa, però te'l vaig fer de tot cor. El poema es diu "Bufa fort i fes de vent", m'agradaria saber si et va servir una miqueta...
    Una abraçada molt gran!

  • Jo també m'he divertit amb tu[Ofensiu]
    pivotatomic | 13-03-2005 | Valoració: 8

    Sí, el teu relat m'ho ha fet passar força bé, per molt que sàpiga que la idea no és original (ja li passes drets d'autor a la Mar??)... Però si ho és el final, que em sembla una manera hàbil i enginyosa de girar la truita de la situació i fer escapar l'Ona d'un atzucac ben difícil.

    Per cert, quan llegeixo fragments com...

    "Sent els dits impacients, li degoten mots.
    Immersa en les seves cabòries de tendres pells acariciares per desitjades paraules color maduixa, llegides suaument a cau d'orella, arriba al cotxe. "

    ...al.lucino de que muntis numerets dient que no saps escriure!!! La propera vegada que ho facis, el de la motosierra seré jo (i jo, companya, sí sé com funciona...)

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: