Cercador

Llista categories

LA MOSCA AL NAS

Un relat de: Sebastià Climent

Encara que no en fos conscient, feia uns dies que el noi traspuava una alegria que no passava desapercebuda. No ho entenia, però s’estava acostumant al fet que, quan es trobava amb algú conegut, les primeres paraules que aquest o aquesta li adreçaven, eren per l’estil de... “Noi, quina bona cara que fas...” o “Se’t veu content i feliç...” o altres similars. La veritat era que sí, que estava content i era feliç.

Però, val a dir, tanmateix, que també començava a pujar-li la mosca al nas perquè temia la frase que, com un sarcàstic afegitó, vindria tot seguit i que només variava, segons si era plantejada com una pregunta ... .“ Estàs enamorat, oi ? o directament com una contundent afirmació... “Tu estàs enamorat”.

Això a ell el molestava molt perquè no estava enamorat i no entenia aquesta obsessió de la gent en atribuir-ho tot a un enamorament, com si fos aquesta l’única i exclusiva situació anímica que permetia a l’ésser humà de ser feliç. Ell estava convençut que, a més de l’enamorament, la vida oferia moltes altres situacions i circumstàncies que permetien ser feliç si tenies l’adient predisposició per a ser feliç.

Sens dubte era un afortunat. Havia trobat una bona feina fixa i ben pagada. Però, sobretot, perquè era la feina que responia perfectament a allò pel que s’havia estat preparant tan durament. Aquest era el veritable motiu de la seva alegria i de la seva felicitat, no pas cap altre.

Ves per on, és així de senzill...

Comentaris

Afegir comentari

MUSIcalia[Ofensiu]
MUSIcalia | 27-01-2014 | Valoració: 9
Felicitats. Molt ben escrit. Quina finesa, sensibilitat i descripció del relat. M'ha agradat molt. Aquesta situació és ben real, buscar només l'atractiu sexual, que és molt important, no n'hi ha prou calen a més a més, sentiments.
m'espolsaré la mosca[Ofensiu]
AnnaMargó | 16-12-2013 | Valoració: 8
Quina sort la del teu personatge que ha trobat una feina que el fa feliç. Espero que aquesta situació que descrius en aquesta ficció en forma de relat curt esdevingui real, i ben aviat el jovent puguem somriure contents per que hem trobat una feina digna.
Penso que a mi no em sabrà greu haver-me d'explicar entre els coneguts, tot sigui per que ens puguem contagiar els uns als altres una mica d'optimisme, que bona falta ens fa.
Optimisme[Ofensiu]
MUSIcalia | 04-12-2013
Has sabut fer una crítica de la nostra societat ben certa. De vegades ens pensem que només es pot estar content per un sentiment i avui les coses han canviat, hi han fets, com en el cas del treball que resulten molt importants i al demostrar-ho sembla que no ho sigui. Estavem mal acostumats.
Ieppps, company d'RC![Ofensiu]
rnbonet | 03-12-2013
Una 'mosca al nas' -meu, clar, el nas!- acostumat a la lectura, em diu que el teus renglons 'traspuen' un reconeixement de la realitat actual entre humorística i amarga; això sí, sentida al cervell i al cor. I que ho dius -escrius- amb una exacta i correcta utilització de l'idioma. Un estil casolà i literari a la vegada. "De repícam el colze", li diríem ací pel sud.

Bo. Una nova lectura a RC. Seguim!

Salut i rebolica!
alegria[Ofensiu]
leonor puig masbernat | 01-12-2013 | Valoració: 10
es un relat molt entenedor i a la vegada molt cert, per que avui tal com ban les coses ,tenir un treball es la major felicitat i si mes a mes es del teu , es per esta alegre a doi xo .

Valoració mitja: 9.25

l´Autor

Sebastià Climent

173 Relats

313 Comentaris

140838 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Afegir a preferits

Biografia:

Nascut a Castellbell i el Vilar, comarca del Bages, però fa anys que resideixo a Lleida.

sebastiacliment@gmail.com

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >