La Mort

Sóc el teu àngel de la guarda, jo et vigilo, jo t'escolto, jo sé on estàs i que fas i no pots evitar-ho, hi estic destinada, és el millor que sé fer.
Sóc el quadre que vigila mentre llegeixes a la butaca, sóc la flor del jardí a al que mai regues però que mai es marceix. Jo no trio, només executo allò que tothom hi està predestinat, no tinc el luxe de satisfer la meva venjança i veure com et consumieses pel teu terrible destí i simplement desapareixes.

La meva vestimenta incita a la por, i el meu rostre, sempre hieràtic no mostrarà cap més cara que no sigui la d'inmortalitat, i amb uns ulls, entaforats a les seves conques et miraré, i si s'et fa llarg i dolorós encara disfrutaré més.
Que n'ets d'ingenu començant a morir en el mateix moment en que neixes...

Hauries de pensar més freqüentment amb mi, hi sóc present, em portes dins, veig com madures i sé quan a la poma li toca caure de l'arbre i podrir-se sola, sota terra ,lluny de tot i encara que no t'ho creguis, sóc jo mateixa qui valora més la vida, per això m'ocupo d'aturar-la, per que l'aprecio, i perque no m'agrada com la vius, com si no existís, lamentan-te només de tenir-ne una i de no haver-la gaudir prou just quan ets aprop meu. Vull que em temis, i que em respectis, que és gràcies a mi que el món aprendrà a viure sense tu i els que t'estimen viuran més humilment sabet que poden acabar com tu, i que aquest moment pot ser l'últim i que és la teva última oportunitat.