La mort

La mort és una cosa que a nosaltres, com a mortals que som, sempre ens ha preocupat. En la nostra societat és un tema tabú. Potser hauríem de prendre'ns la vida i la mort d'una altre manera. Parlo de vida perquè és impossible parlar de mort sense parlar de vida, és com intentar parlar de la foscor sense parlar de la llum.
Potser, reprenent el que he dit abans, hauríem de prendre'ns la mort com se la prenen el beduïns, la celebren i fan festa grossa. És clar que nosaltres no tenim una vida tan difícil com la d'aquests nòmades, i és que, per a ells, ho és tan fins al punt de ser una maledicció. De fet això és el mateix que diuen el budisme i l'hinduisme, la vida és sofriment. Home, ben mirat si vas reencarnant-te fins a la fi dels temps si que potser és una mica pesat. Tot i així aquesta és una molt bona manera de no tenir por a la mort, com que un es mor i neix tantes vegades no és cap pena morir un cop de tants altres. El cristianisme i l'islam opten per prometre un altre vida, totalment regalada, en el més enllà. Això no és més que un altre consol per a nosaltres pobres mortals.
Podem dir doncs que la religió és un consol per als homes. Però, al mateix temps les religions són la eina dels poderosos, que utilitzen la mort per a controlar als simples, és a dir el poble, el vulgus, o com es vulgui anomenar als estrats inferiors de la societat.
Podem dir que les millors religions són aquelles que no obliguen a l'home a portar-se correctament per poder accedir al paradís, nirvana, cel ... Estic pensant per exemple en la religió dels indígenes nord-americans.
En tot cas quina és la posició que hauríem de prendre en vers al mort? Potser la de Marc Aureli?: "Si la mort ens somriu tornem-li el somriure." Penso que sóc massa jove per pensar en això. L'emperador no va dir aquestes paraules fins que la mort no estava ja a punt de somriure-li. En tot cas potser puc parlar de la mort pel mateix motiu que no en parlo amb gaire seguretat: em falta molt per morir (almenys això espero).
Vaig sentir dir que per als homes ateus del segle XXI ens seria molt més difícil afrontar la mort que les antigues generacions, ells tenien un consol, la religió. Nosaltres que creiem en la ciència i en la tecnologia, com ens ho farem en el nostre llit de mort? Serem capaços de riure'ns de la mort?
Sóc massa gran per començar a creure que un tal Jesús va ressuscitar fa 2000 anys a la província romana de Judea. Aquest és el resultat de l'educació que he rebut. Compte que no he dit que fos dolenta! És només diferent. En tot cas ja ho veure d'aquí uns 65 o 70 anys (espero!!!!!).