la mort

també vull que em toqui en una fila a prop de la teva, per seguir somiant i fugint dins d'aquests mots teus, nets i purs.

t'estim, jaume.

gyps

M'agrada molt,però jo quan em mori vull sentir-me estimada...

Penso que és la millor manera de dir Adeu, i de no patir...

Segueix escribint, fas uns poemes fantàstics!

Una abraçada.

Laia

Bé, m'agrada la imatge. Però continua deixant-me amb set de més la teva poesia... publicaràs alguna cosa més extensa? M'agradaria.

-Filladelvent-

i trencat... aquella promesa temporal de "fins que la mort us separi"... tu vas més enllà, més enllà de la mort i del temps i fas l'amor... IMMORTAL en la pols, en el cel, en els ulls del nin que no mira...
una abraçada!

És com formar part de l'altra persona en milers de petites coses. Com la mirada d'un petit que encara no té mots per descriure i jutjar, només respirar l'instant fugisser que ens dóna vida.
És molt més que la força dels records...
No sé, crec en una mena d'energia reciclable, quelcom semblant al que m'ha fet sentir aquest poema.

Una abraçada!

això que dius:
Quan em mori
vull estar amb tu
arreu "cendra i cel" i en la mirada d'un infant quan no mira . que és la més innocent, la més pura.

Perfecte, jaumesb!

Molts petons.

Lavínia

més enllà de la mort, seguint compartint totes les emocions viscudes, tots els cels que ens van aixoplugar, tot l'amor... fins i tot la mirada del nin que és en nosaltres... sense mirar-nos, ara ja no.

Em sap molt de greu que hagis perdut dues persones que havies besat molt... Des d'aquí et dono molts ànims i espero que et puguis mantenir ben ferm en front de tanta contrarietat.
Escriure t'ajudarà, i més, fent aquest poemes tan senzills i preciosos que saps fer tan bé.

Per cert, com va la plantació de noguers?

Una abraçada.

poesia senzilla i plena de vida
breu i profunda
entenedora i natural
del dia a dia i de sempre
gràcies per la claredat

cançó