La mort metal·litzada

Un relat de: Edgar Cotes i Argelich
M’amago en un edifici proper i tanco la porta darrere meu, bo i travant-la amb una fusta. M’estiro al terra, panteixant. Flaixos sagnants traspuen en la meva memòria. Encara continuo sentint els planys famolencs a la distància. I la ferum putrefacta.
Des que van arribar no fa gaire, tot canvià. Ni les barreres, ni l’exèrcit, ni res els va deturar. Ningú sap d’on van sortir, ni què són. Només que són veloços i violents. I tenen gana.
Els rugits incrementen. Crits. Massa tard per a alguns.
M’aixeco, aterrida. Els planys deixen pas a un silenci sepulcral. Controlo la meva respiració i expecto qualsevol soroll proper. Res. I llavors, guaito una ombra en la foscor de la sala. Per un moment penso que ha sigut fruit de la meva imaginació fins que veig un famolenc apropar-se a mi lentament, amb moviments maldestres.
Com he pogut ser tan idiota? Per què no he comprovat si l’edifici era segur a abans d’entrar? No tinc temps de lamentar-me. Escodrinyo el lloc en busca de quelcom que m’ajudi a defensar-me. Em decanto per una barra de ferro que tinc a prop meu i expecto, titil•lant, l’arribada de la criatura. Per sort només és un.
M’equivoco per segon cop. La porta del meu darrere comença a bategar, acompanyada d’una simfonia de planys desentonats. De moment, la fusta sembla resistir. Però, no hi ha la garantia que per sempre.
Nogensmenys, primer de tot m’haig de concentrar en el famolenc que ja quasi em té al seu abast. Preparo la barra, disposat a batejar el seu cap, talment com si d’un pilota de beisbol es tractés. I així ho faig. La testa de la criatura es desprèn entre guspires i un ressò metàl•lic. Guspires? Examino el cadàver. A pesar d’haver estat decapitat, tant les seves extremitats com les faccions del seu rostre segueixen en moviment. I de la seva testa, n’ixen una munió de cables esfilagarsats, bo i espurnejant esporàdicament. És un robot.
No entenc res. Tanmateix, no tinc temps per fer-me cap perquè. No ara.
La fusta de la porta comença a cruixir i els planys creixen.

Comentaris

  • Sorprenent, esgarrifós i fastigós. [Ofensiu]
    Eloi Miró | 28-11-2013 | Valoració: 10

    Bona Edgar. Un bon relat que et fa estar en tensió des del primer moment en què comences a llegir. Tot i no agradar-me el tema dels zombies, aquest m’ha agradat. Ara que no sé si he de dir zombies o robots.

    Salutacions i sort.
    Eloi

  • Joieta de terror[Ofensiu]
    Llorenç Garcia | 21-11-2013 | Valoració: 10

    Text d'allò ben estructurat, amb un vocabulari molt ben escollit (m'ha captivat la frase "Flaixos sagnants traspuen en la meva memòria "), la por sostinguda i creixent al llarg del relat i, el millor de tot, el "desenllaç" tan inesperat. Enmig d'un ambient de pànic el fet de comprovar que és un robot, però com l'atenció ni tan sols pot recrear-se en la sorpresa perquè el perill torna a clavar-ne les urpes.

    Desitjaria de tot cor vore't de finalista aquest mes!

    Llorenç

  • Fantasia claustrofòbica...[Ofensiu]
    Gemma Matas | 20-11-2013 | Valoració: 10



    Des del primer moment et sembla anar vivint l’angoixa del teu protagonista, suor freda, por, solitud, claustrofòbia i la sorpresa de trobar-se davant d’un robot!

    La porta torna a cruixir, sent angoixa, patiment, indecisió...

    Molt bon relat Edgar, et saps expressar amb paraules escollides i d’ample vocabulari.
    Segueix així, els teus relat no son per deixar-los al calaix.

    Gemma

  • Molt guapo![Ofensiu]
    allan lee | 20-11-2013

    Edgar, noi! ets el nostre relataire jove més actiu a RC. I escrius de meravella. Jo penso que poden sermig monstres mig robots, com una mescla espantosa de laboratori de bojos. Fas una progressió angoixant molt ben dosificada. Una abraçada,

    a

  • Angoixant...[Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 19-11-2013 | Valoració: 10

    Veig que has començat amb força en aquesta nova edició del concurs de microrelats. A mi, al contrari que al company Ivan, l'ús de les paraules que has escollit per narrar la història, no em molesta; ans, al contrari, em complau (potser perquè peco del mateix concepte d'escriptura; en gustos, però, totes les opinions són vàlides i respectables, és clar). Un relat original i angoixant.

    Enhorabona, Edgar.

  • Original[Ofensiu]
    Carles Ferran | 17-11-2013

    Bona pensada, convertit els zombis en robots. Un punt més d’originalitat. Molt ben escrit, dibuixes una atmosfera densa i paorosa, una sensació de no tenir escapatòria, plena d’angoixa. Tens fusta de bon escriptor, serà qüestió de seguir-te.
    Només un dubte (per no callar): perquè uns robots tenen gana?

  • Bon relat[Ofensiu]
    Ivan Bonache | 16-11-2013

    Hola! Gràcies per comentar el meu relat. Intentava posar-me en la pell d'un escarabat de cuina fugint d'una persona que intenta matar-lo.

    El teu relat m'ha agradat molt, però trobo que l'ús de paraules massa rebuscades distreuen l'atenció del que és imortant: la història.

    Segueix així, tens un molt bon estil.
    Felicitats!

    Ivan

  • Ben narrat[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 16-11-2013

    i a bon ritme. Deixa sensació de continuitat, cosa que és bona per una història de terror.

    (Per cert, efectivament els nens de tres mesos no tenen dents, és un efecte amb intenció ¿irònica? ¿burleta? més aviat per provocar la sorpresa i apartar-se de la realitat)

  • Al cine![Ofensiu]

    Ja veig el teu nom entre els bons del terror. D'aquí a quatre dies... Al Festival de Sitges!

    quina poooor...

    petonets!

  • Terrorífic !!![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 12-11-2013

    Però "super "ben escrit.
    Et felicito, Edgar.
    Una abraçada.

  • Pertorbador[Ofensiu]
    Óscar López Roig | 12-11-2013

    Persecució aterridora, claustrofòbica, sembla que per molt que fuges et va a perseguir on siga i com siga...terror en estat pur.

  • La porta que cruix[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 11-11-2013 | Valoració: 10

    Magnífic! Un relat magnífic, amb un estil terrorífic. Frases curtes, descriptives, acció localitzada i tensió. Un còctel ben barrejat per espantar i aconseguir-ho. Felicitats per fer-ho! Una abraçada.

    Aleix

  • un do[Ofensiu]
    Lavínia | 11-11-2013

    com el teu, Edgar, no es pot deixar passar així com així. Tens joventut i matèria prima per ser un bon escriptor. No ho deixis mai i sempre continua com ho fas ara.
    Un petó

  • Materile | 11-11-2013 | Valoració: 10

    Un relat que corprèn. Molt ben relatat. Alguna vegada he vist alguna pel·lícula sobre robots i creu-me que em fan estremir. I el teu, també. Crec que potser arribarà un dia que l'ésser humà haurà de fer la guerra contra robots. Has sabut trobar els elements adequats per fer-nos vibrar.

    Materile (Maria Teresa Galan)

  • Més que trepidant![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 10-11-2013

    No hi ha ni mig segon de treva per al lector: des del començament poses la directa i no la deixes en cap moment. Pànic, terror, desesperació, solitud... Tots els ingredients terrorífics junts, desplegats alhora atorguen un ritme frenètic al teu microrelat, que espero sigui escollit per la seva eficiència i qualitat. Bravo!!!
    Una abraçada, Edgar!

  • terror fantàstic[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 10-11-2013

    Molt ben portat el relat, ens condueixes fins al títol del relat amb bona mà i sense que ens n'adonem. Molt bé!
    Hi ha alguns tecnicismes literaris molt ben trobats i altres que potser no calen, però aquesta sempre serà una tria personal.
    Mira't el meu correu del face.

    Sort!

  • Quina por[Ofensiu]
    Naiade | 10-11-2013 | Valoració: 10

    Un bon relat Edgar, aconsegueixes crear un ambient claustrofòbic on el pànic queda ben pales. Enhorabona.
    Una abraçada

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Edgar Cotes i Argelich

Edgar Cotes i Argelich

35 Relats

310 Comentaris

29315 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
(Balaguer, 25 de juliol del 1997)
Aprenent d'escriptor i traductor, amant del microrelat i enamorat dels genères fantàstics (ciència-ficció, fantasia i terror).

Em podeu seguir als meus blocs:

La màgia de les lletres

Microdinosaures

O al meu Twitter:

@EdgarCA97