La mort metal·litzada

Bona Edgar. Un bon relat que et fa estar en tensió des del primer moment en què comences a llegir. Tot i no agradar-me el tema dels zombies, aquest m’ha agradat. Ara que no sé si he de dir zombies o robots.

Salutacions i sort.
Eloi

Text d'allò ben estructurat, amb un vocabulari molt ben escollit (m'ha captivat la frase "Flaixos sagnants traspuen en la meva memòria "), la por sostinguda i creixent al llarg del relat i, el millor de tot, el "desenllaç" tan inesperat. Enmig d'un ambient de pànic el fet de comprovar que és un robot, però com l'atenció ni tan sols pot recrear-se en la sorpresa perquè el perill torna a clavar-ne les urpes.

Desitjaria de tot cor vore't de finalista aquest mes!

Llorenç

Des del primer moment et sembla anar vivint l’angoixa del teu protagonista, suor freda, por, solitud, claustrofòbia i la sorpresa de trobar-se davant d’un robot!

La porta torna a cruixir, sent angoixa, patiment, indecisió...

Molt bon relat Edgar, et saps expressar amb paraules escollides i d’ample vocabulari.
Segueix així, els teus relat no son per deixar-los al calaix.

Gemma

Edgar, noi! ets el nostre relataire jove més actiu a RC. I escrius de meravella. Jo penso que poden sermig monstres mig robots, com una mescla espantosa de laboratori de bojos. Fas una progressió angoixant molt ben dosificada. Una abraçada,

a

Veig que has començat amb força en aquesta nova edició del concurs de microrelats. A mi, al contrari que al company Ivan, l'ús de les paraules que has escollit per narrar la història, no em molesta; ans, al contrari, em complau (potser perquè peco del mateix concepte d'escriptura; en gustos, però, totes les opinions són vàlides i respectables, és clar). Un relat original i angoixant.

Enhorabona, Edgar.

Bona pensada, convertit els zombis en robots. Un punt més d’originalitat. Molt ben escrit, dibuixes una atmosfera densa i paorosa, una sensació de no tenir escapatòria, plena d’angoixa. Tens fusta de bon escriptor, serà qüestió de seguir-te.
Només un dubte (per no callar): perquè uns robots tenen gana?

Hola! Gràcies per comentar el meu relat. Intentava posar-me en la pell d'un escarabat de cuina fugint d'una persona que intenta matar-lo.

El teu relat m'ha agradat molt, però trobo que l'ús de paraules massa rebuscades distreuen l'atenció del que és imortant: la història.

Segueix així, tens un molt bon estil.
Felicitats!

Ivan

i a bon ritme. Deixa sensació de continuitat, cosa que és bona per una història de terror.

(Per cert, efectivament els nens de tres mesos no tenen dents, és un efecte amb intenció ¿irònica? ¿burleta? més aviat per provocar la sorpresa i apartar-se de la realitat)

Ja veig el teu nom entre els bons del terror. D'aquí a quatre dies... Al Festival de Sitges!

quina poooor...

petonets!

Però "super "ben escrit.
Et felicito, Edgar.
Una abraçada.

Persecució aterridora, claustrofòbica, sembla que per molt que fuges et va a perseguir on siga i com siga...terror en estat pur.

Magnífic! Un relat magnífic, amb un estil terrorífic. Frases curtes, descriptives, acció localitzada i tensió. Un còctel ben barrejat per espantar i aconseguir-ho. Felicitats per fer-ho! Una abraçada.

Aleix

com el teu, Edgar, no es pot deixar passar així com així. Tens joventut i matèria prima per ser un bon escriptor. No ho deixis mai i sempre continua com ho fas ara.
Un petó

Un relat que corprèn. Molt ben relatat. Alguna vegada he vist alguna pel·lícula sobre robots i creu-me que em fan estremir. I el teu, també. Crec que potser arribarà un dia que l'ésser humà haurà de fer la guerra contra robots. Has sabut trobar els elements adequats per fer-nos vibrar.

Materile (Maria Teresa Galan)

No hi ha ni mig segon de treva per al lector: des del començament poses la directa i no la deixes en cap moment. Pànic, terror, desesperació, solitud... Tots els ingredients terrorífics junts, desplegats alhora atorguen un ritme frenètic al teu microrelat, que espero sigui escollit per la seva eficiència i qualitat. Bravo!!!
Una abraçada, Edgar!

Molt ben portat el relat, ens condueixes fins al títol del relat amb bona mà i sense que ens n'adonem. Molt bé!
Hi ha alguns tecnicismes literaris molt ben trobats i altres que potser no calen, però aquesta sempre serà una tria personal.
Mira't el meu correu del face.

Sort!

Un bon relat Edgar, aconsegueixes crear un ambient claustrofòbic on el pànic queda ben pales. Enhorabona.
Una abraçada