La mort me la prenc

És molt bo, aquest! No només amb ritme, sinó també amb rima, que reforça encara més el ritme, valgui la redundància!

Felicitats de debò! No tinc ni puc fer-te cap objecció: simplement, m'ha encantat!

Això sí que és lletra d'una balada per cantar amb passió (sí, val, ja sé que t'ho han dit però no volia ser menys, jeje!). Em ve una esgarrifança només d'imaginar-me'n la interpretació!

Salutacions, mestra!

V.

Ja ho ha dit algú abans : és lletra per a alguna cançó. Lírica i sentiment en estat pur.
Va, ginebre, recupera l'ordinador i torna aviat.
Una abraçada.

o molt bé que diríem a qui ca nostra.

que desprén, amb molt poques paraules, les precises, un munt de sensacions plenes de fortalesa, de serenor i de pau.
Una abraçada

Serenitat i fortalesa s'endevinen en els teus versos. Però no aquella serenitat de la inconsciència, sinó aquella altre que tenen les ginebres acostumades a les tempestes i al medi hostil. Una altra poesia terapèutica, ja en portes... uf! un pilot... gràcies ;)*

tñe una suavitat i alhora una força que corpren.

Alhora té una serenor de mar seré i d'ulls de sirena dins l'aigua que subjuga. felicitats ginebre per aquest petita/gran obra. Per a molt anys...

i un petó molt dolç per aquets sirena uq ens mira blau endins...Gràcies per comentar-me, ginebre!, molt agraïda!!

...la barca és de glaç, cruixirà o es fondrà...
1 de 2

Avui cercava un bon poema per llegir i comentar, i m'he trobat amb aquest teu de casualitat. Després ja m'he adonat de que hi ha comentaris dels "pesos pesats" dels lírics de RC (tota una garantia...).
Algú va dir que els darrers dies hi havia una mena d'epidèmia als poetes del web, amb el tema de la mort. Potser tenia raó, però el cas és que aquest, de sempre, ha estat un dels que més han motivat els poetes. Potser siga pel misteri que l'envolta, que ens emmiralla com una ballarina exòtica, amb el cos ple de joies i d'andròmines...
Personalment, també m'agrada, de tant en tant, com feia el Vicent Andrés Estellés, i també el Martí i Pol, tractar el tema de forma una mica còmica, amb humor (això sí! negre per supost...) més que res per desdramatitzar-lo i apropar-lo una mica més a la nostra vida quotidiana...
M'ha agradat el tractament que li has donat al poema, amb musicalitat i una miqueta d'ironia.
Crec que t'ho has pres la mar de bé...

Una forta abraçada!
... I endavant!

FRANCESC

amb la resta de comentaris dels companys. Uns versos excel·lents, subtils i carregats de força. La mort me la prenc acompanyada d'una miqueta de dia que passa.
Moltes felicitats ginebre per aquests versos!!

Leela

M'encanta el títol, ginebre, pel significat gràfic de la frase, per la suggerència, pel joc de les paraules, perquè enceta un poema que el lector acaba amb un somriure i perquè malgrat parlar de la mort és d'un vital que esperita.
Treballat en la forma i el contingut.

molt bé, noia!

angie

llegint-lo; estic d'acord, no crec que sigui gens sencill haver trobat aquest ritme, aquestes imatges

Aquests decasíl·labs, perfectament cesurats, amb un ritme i una rima precisos, que semblen rajar a doll, amb tota naturalitat, no estic segur que siguin, senzills, precisament. Mmés aviat crec que són el fruit de qui domina l'instrument que maneja: la llengua catalana.

I n'hi ha tants que ho fan amb descurança!.

M'ha agtradat moltíssim. I no només per la forma.

Senzill, rimat ... i molt melòdic, degut precisament a aquesta senzillesa i rima.
Són aquells poemes que a la primera ja et deixen pòsit, però que no s'acaben aquí. Les lectures posteriors sempre reconforten l'ànima, sobretot quan la tenim un pel rebregada.

Uns petons,
manel

i bellesa en uns versos senzills i rotunds i que, novament, i sembla que alguns ens n'hem obsessionat (haurà estat la lluna plena?), tenen la mort com a leit-motiv.
Quina imatge més bella la de l'escorça del dolor feta barca!

Ginebre, com t'encens quan escrius! cremant com una flama provocadora! Encomanant coratge, sense defallir.

Aquesta forma senzilla del poema, el seu ritme atàvic, em pren i em travessa, com una fresca ventada, com un retumbar de tambors que em reclama a una dansa que lletreja la vida com una cosa que s'ha de fer dia a dia, cara a cara.

Un bes, Ginebre, amiga.

(xuics, volia dir, però és que no em naix, punyeta!)