La Mort és una nena d'ulls blaus i tirabuixons rossos...

Un relat de: Toni Arencón Arias
Secrets professionals

La Mort és una nena d'ulls blaus i tirabuixons rossos...

Avui seria el moment adient per compartir el secret que he ocultat gelosament durant dècades. Aquí, al paranimf de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques, rebent homenatge per la meva dilatada carrera, seria el lloc ideal per fer saber al món que tinc el do de veure la Mort, i que la Mort és una nena d'ulls blaus i tirabuixons rossos...

La primera vegada que la vaig veure jo era només un saberut estudiant de Medicina a les ordres del doctor Trueta i Raspall. Va ser a l'Hospital General, quan ja els ferits del front de l'Ebre ens arribaven en onades. Al quiròfan, un soldat es debatia entre la vida i la mort, amb el cos cosit per la metralla i amb l'olor de la gangrena impregnant la sala. Llavors va entrar ella. Em va recordar la Shirley Temple, l'actriu infantil que tant va emocionar la meva àvia la primera vegada que va anar-hi al cinema.

Es va dirigir a la capçalera del llit i va mirar fixament als ulls del soldat per després acariciar-li la galta. Vaig ser plenament conscient. El doctor Trueta, gairebé al mateix temps, va abaixar el cap, mirant el terra. “Ja no hi ha res més a fer, ha mort”, va fer.

A partir d'aquell dia vaig tornar a veure-la en moltes ocasions. Sense que ningú més que jo es fixés en ella. I, quan acariciava el rostre d'un pacient, la seva carícia es convertia en sinònim d'un últim alè de vida.

Sí, ha estat gràcies a aquest do com he guanyat prestigi i fama com a cirurgià. Jo sabia que si ella no estava present, per molt complicada que fos la situació, havia de lluitar per salvar la vida dels meus pacients. Tenia la certesa que les meves mans obrarien la curació... si ella no hi era.

Sí, avui seria el dia adient per fer públic el meu secret, però aquesta opressió sobre el pit va en augment i es transforma en dolor.... i a més... veig que ella (la nena dels tirabuixons rossos) és present a la sala... i per primera vegada em mira fixament als ulls... La veritat és que tinc un cert interès professional per saber que sentiré quan m’acariciï.

Toni Arencón i Arias
"La Mort és una nena d'ulls blaus i tirabuixons rossos..."

Comentaris

  • Publicació de “Secrets”[Ofensiu]

    Benvolgut relataire:
    Des de ARC estem treballant per publicar un llibre recull amb els finalistes seleccionats al “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i desitgem poder comptar amb el teu relat per la seva inclusió en aquest llibre.

    Agrairem que et posis en contacte amb l'Associació per rebre més informació per correu electrònic a: associacio.relataires@gmail.com indicant el tema: “Publicació Secrets”.

    Cordialment,
    Junta de l'ARC

  • Lliurament premis "Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO"[Ofensiu]


    Benvolgut relataire:

    Com a participant en el “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i pel fet d’haver estat seleccionat en un dels tancaments mensuals, voldríem recordar-te que el lliurament de premis tindrà lloc el proper dissabte 10 de setembre de 2011, a les 7 de la tarda, a la localitat d’Argentona (Saló de Pedra, carrer Gran 61).

    En breu penjarem aquesta informació a la nostra web.

    Esperem poder comptar amb la teva assistència en aquest acte i la teva participació en la convocatòria del present curs (temàtica que anunciarem el dia del lliurament de premis).

    Cordialment,

    ARC (Associació de Relataires en Català)

  • fantàstic!!![Ofensiu]
    Anna Rispau | 13-01-2011 | Valoració: 10

    M'ha encantat. molt ben trobat i trenat.
    potser molts metges voldríem veure aquesta nena rossa...o potser no...L'eterna contradicció.
    Felicitats per poder escriure relats tan genials.
    Una fortíssima abraçada de mar amb trenes d'escuma blanca.

  • Molt ben trobat[Ofensiu]
    Naiade | 12-01-2011 | Valoració: 10


    Un relat ben treballat que ofereix altres visions més agradables de imaginar la mort.
    Has sabut documentar-lo amb personatges reals i situar-lo dins una època.
    Bona feina Nôcnera mereixies ser seleccionat.
    Una abraçada

  • Tot un orgull ![Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 11-01-2011

    Formar part d'aquest quintet és tot un orgull.

    Ferran, Enric, Llorenç, Vicent: enhorabona!

    Gràcies als membres del jurat. Gràcies pel vostre esforç i dedicació.

    Felicitats a tots els autors i autores participants.

    Salut i relats!

    Preguntes indiscretes, de darkman

    El secret més ben guardat, de copernic

    Inspeccionant la psique, de Llorenç Garcia

    Al meu treball, de Vicent Terol

  • Disculpa...[Ofensiu]

    ...ens referíem a la selecció del mes de desembre de 2010.

    Gràcies,

    ARC

  • Enhorabona![Ofensiu]

    MICRORELAT SELECCIONAT (Concurs ARC de Microrelats “ARC A LA RÀDIO” 2010)



    Enhorabona!

    El programa Històries, de Ràdio Argentona, i l’Associació de Relataires en Català (ARC) han triat el teu relat com a microrelat seleccionat del mes de novembre de 2010.

    Gràcies per participar,

    ARC

  • Gràcies !!![Ofensiu]
    Toni Arencón Arias | 05-01-2011

    Gràcies pels vostres comentaris !

    I moltes gràcies al programa "Històries", de Ràdio Argentona, per seleccionar el relat i llegir-lo el dia 22 de Desembre. Enhorabona pel programa i per la vostra iniciativa literària.

    Toni.

  • text simpàtic i d'agradable lectura[Ofensiu]
    Oms | 30-12-2010 | Valoració: 6

    Un relat que deixa bon gust de boca malgrat tractar un tema gens original . Un dels encerts és la imatge que has escollit per representar la mort. L'extensió curta i la prosa pseudo-poética també fan que el text sigui simpàtic i d'agradable lectura.

    A nivell crític et diré que no m'agrada gens l'estructura del conte; trobo que expliques massa aviat que el doctor pot veure la mort, acabant així amb qualsevol sorpresa i “matant” l'historia gairebé abans d'haver-la començat. El final, per a mi, és el més fluix del relat: és poètic, sí, però també absolutament previsible.

  • Magnífic, rodó, tendre, enginyós[Ofensiu]
    Frèdia | 29-12-2010

    I em quedo curta. És un relat boníssim, Toni, d'aquells que ens agradaria a tots escriure però se t'ha acudit a tu. Ho té tot: una estructura precisa, un tempo afinat, un llenguatge molt poètic, un personatge potent, que gairebé es pot tocar, i la mirada d'aquesta nena com a guinda final, una mirada indefugible, que ens allunya d'aquella figura tètrica de la mort. Felicitats per haver posat aquesta història en paraules! I molt bon any 2111.

  • gràcies toni pel [Ofensiu]
    joandemataro | 29-12-2010

    teu comentari al meu poema, ets molt amable, m'encantaria que sortís a algun número de L'....
    de moment et desitjo un bon nadal i un feliç nou any
    des de mataró
    joan

  • Bona forma...[Ofensiu]
    Marteta | 29-12-2010

    ...d'expressar una dolça mort. M'ha agradat molt l'idea de la nena que toca dolçament a la persona abans de morir. A tots ens agradaria morir d'aquesta manera ,no?
    Molta sort, una besada:)

  • Dolça manera de morir![Ofensiu]
    Núria Niubó | 28-12-2010 | Valoració: 10

    Un preciós relat en que ens presentes la mort amb tendresa i acceptació. Una manera diferent de veure-la, ens parles d’ella, amb la saviesa d’un cirurgià, que ha arribat a l’estat sublim de ser conscient del moment. Ens humanitzes la mort i valores al metge.
    M’ha agradat moltíssim, especialment perquè des dramatitzes aquest instant amb aquesta dolça carícia, tan gratificant, d’una innocent criatura.
    Un relat molt ben portat que enganxa ja des del títol i emociona durant tota la lectura. El desenllaç el trobo magnífic.

    Felicitats Toni, ets un MESTRE!

    I moltes gràcies per les teves paraules, m’han fet sentir molt bé.
    Tinc pendent d’escriure alguna poesia per la propera revista , però aquests dies estic una mica fora de lloc.

    Que tinguis un bon final d’any i que el proper et sigui molt venturós!
    Una llarga i càlida abraçada de tot cor,
    Núria

  • Una mort dolça[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 26-12-2010 | Valoració: 10

    Sempre s'ha representat la mort amb una imatge tètrica ,negra i una dalla a la mà. Alejandro Casona l'anomenava "La dama del alba".Però aquesta visió de la nena de tirabuixons que ve a buscar-te amb una carícia, m'ha arribat a l'ànima.
    Tant de bo, quan m'arribi l'hora, sigui ella qui vingui a buscar-me.
    Gràcies per aquest preciós relat, Toni.
    Una carinyosa abraçada i feliç Any nou!

    Nonna


  • M’ha agradat molt [Ofensiu]
    Xantalam | 25-12-2010

    el microrelat. Imaginatiu, una combinació encertada de dolçor i mort, de la carícia última i amarga amb la imatge més encisadora i tendra, en fi, molt suggeridor, Toni.

    Bones Festes i molt Bon Any,

    Empar


  • Simpàtic relat[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 24-12-2010 | Valoració: 8

    El teu relat m'agrada, és tendre i afectuós, tot i que jo trobo que li aniria bé una mica més de tensió dramàtica, opino.

    Gràcies per comentar-me el meu relat de Revolució i benefici.

    Un doctor que veu la mort... no sé si m'agradaria a mi, de veure la mort... i és una noieta joveneta, és una mica sorpresiu (bé, és literatura).

    Ja anirem parlant. Ens veiem per Relats. Salut, Nôcnera (curiós nom, és bonic).

  • Bon relat Toni[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 22-12-2010

    Sense ser prosa poètica, has fet un micro relat molt poètic, jugant amb aquesta imatge innocent, angelical, de la nena rossa que ens acaricia per dir-nos que ja és l'hora. Una manera molt dolça de deixar aquest cos pel que tan lluitem, i que tan ens costa de mantenir.
    Un relat rodó.

    Una abraçada, sort, i bon Nadal!

    Ferran

  • bon relat toni[Ofensiu]
    joandemataro | 21-12-2010 | Valoració: 10

    no sé com encara et queda temps per escriure després del gran treball que esteu fent amb " lo cantich". Aprofito per felicitar-vos pel concurs i la gala de premis.
    rep una abraçada amb màgia nadalenca
    de mataró
    joan

  • Molt bo![Ofensiu]
    copernic | 19-12-2010

    A poc a poc vas cosint una història plena d'interés i intriga fins al desenllaç final. Am mà ferma de cirurgià, entres amb el bisturí dins la carn del text. La sang fluïda de les emocions ens esquitxa i ens omple d'angoixa. Un relat amb referències gironines amb regust de guanyador. Enhorabona!

  • Molt bon relat[Ofensiu]
    Fada del bosc | 19-12-2010

    Un do que es converteix en un secret professional... una imatge dolça e infantil que deixa un rastre d'amargó i dolor.. un secret que no pot ser desvetllat... un molt bon relat.

  • Com un àngel[Ofensiu]
    nuriagau | 19-12-2010 | Valoració: 10

    En aquest relat ens has narrat un secret professional que has convertit en una imatge poètica. Has personificat la mort tal i com ens imaginem els àngels. Has sabut combinar la professionalitat i la ciència d'un cirurgià amb la metàfora i la fantasia de la nena d'ulls blaus i tirabuixons rossos.

    M'agrada com has anat desenvolupant la història i opino que has encertat amb el desenllaç.

    Desitjo sort en el Concurs de secrets.

    Ens seguirem llegint, Nôcnera

Valoració mitja: 9.25

l´Autor

Toni Arencón Arias

34 Relats

216 Comentaris

202526 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Toni Arencón i Arias
Nôcnera
El Prat de Llobregat - MCMLXIII

El meu bloc: "La ploma rovellada, el llapis i el pinzell..."

Col·laboro a:

Lo Càntich
Lo Càntich
www.locantich.cat

Revista digital de literatura, art i cultura

On esteu convidats a participar-hi

* * * * *


De la infantesa estant,
recordo les taques de tinta sobre el paper,
provocades per una ploma rovellada.
I el mestre que guiava els impulsos maldestres:
"Deixa-la surar: és una ploma, és el teu cor!".

Una ploma que, encara avui, pinta paraules, omplint els buits,
acompanyada d'un llapis que inventa caligrames rondinaires
i d'un pinzell que dibuixa poemes de colors mediterranis.
Aquest sóc jo. Encara avui.

* * * * *


"Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa"

Inici de càntic en el temple
Salvador Espriu


* * * * *


LLISTA DELS POEMES FAVORITS DELS SEUS AUTORS

* * * * *