La Mort de la Princesa II

Doncs total, que com La Persona que va Investigar La Mort de La Princesa volia guanyar-se un nom, va dir-ho en veu alta i ningú més, ni els Cavallers de Baix Rang, va ficar-hi el nas. Va anar a casa seva a preparar-se mentre que la resta de la ciutat començava el dol i el preparatius pel Funeral de La Princesa. Es veu que van ser uns dies molt tristos. Clar, heu d'entendre que, en primer lloc, La Princesa era morta i això ja xocava molt. En segon lloc, Les Llàgrimes de La Princesa van mullar la ciutat per deu dies seguits, i això està registrat als Llibres de Dades de Fer-se el Llest: molts canals van desbordar-se, la neu va desaparèixer i tot relluïa. I en tercer i últim lloc, també es va donar el cas que, abans que el cadàver de La Princesa no entrés a La Morgue, es va difondre una nova Fulla de Les Notícies. Es veu que deia alguna cosa així com que s'havia produït un canvi a Les Lleis de La Física ja que un investigador havia descobert un error en els experiments que van confirmar La Teoria dels Colors. Alegria, que la saturació dels colors va reduir-se com en un noranta i escaig per cent i tot era, gairebé, en blanc i negre. Van ser uns vint dies en total.

Per on anava? Ah sí, La Persona que va Investigar La Mort de La Princesa. Doncs això, La Persona que va Investigar La Mort de La Princesa va començar a reunir dades. Va demanar còpies de Les Diverses Fotografies que Mostraven L'Escena i El Cadàver de La Princesa, però entre el dol i el temps del procés de revelat va fer els primers passos en una altra direcció. Sabia que la rutina habitual de La Princesa era sortir de la Torre del Palau, a peu o bé muntada en ocell gras, anar Més Enllà dels Límits i passar hores o dies caçant monstres. Fer preguntes sobre La Mort de La Princesa al Palau podia implicar Sospites Contra El Poder i anar Més Enllà dels Límits podia implicar la mort, i sembla que la primera opció li feia més por que la segona perquè molta gent assegurava que La Persona que va Investigar La Mort de La Princesa va fer-se la motxilla i va prendre El Camí Silenciós que surt del Carrer del Caos Del Nord-est. I es veu que La Persona que va Investigar La Mort de La Princesa estava cagada de por, ja em direu si no: mig perduda en una zona hostil a dos dies de la ciutat on només hi anava La Princesa i algunes Persones Dures de Veritat, i no era ni l'una ni l'altra. Total, que es va perdre durant dos dies, va fugir d'un Llangadastre Ralentitzador i va acabar fora de coneixement a causa de l'atac d'un Doble Bou. Va tenir sort que un grup de Persones Dures de Veritat eren a la zona granjant Dobles Bous. Au, premi.

Quan va despertar-se entrava a la ciutat a coll d'un dels seus salvadors que se'l mirava amb cara de “molt bé, bon intent, gràcies per participar, ja el trucarem”. Els hi va explicar que feia Més Enllà dels Límits tot i no ser una Persona Dura de Veritat. Encara li va sortir bé la jugada, doncs va saber que les Persones Dures de Veritat coneixien personalment a La Princesa i que eren de caça per obtenir un trofeu tan gran com ella per decorar el futur mausoleu. La Última Batuda de La Princesa l'havia fet en ocell gras, amb L'Ocell Gras, i això significava que havia anat més lluny de Més Enllà dels Límits, potser als Camps de la Por, totalment fora del seu abast.

El seu primer intent no va ser un autèntic fracàs de miracle. Doble afortunat, si voleu, ja que tal com va acomiadar-se de les Persones Dures de Veritat El Missatger de la ciutat li va entregar uns quants sobres amb Les Diverses Fotografies que Mostraven L'Escena i El Cadàver de La Princesa. Ara bé, xop, avergonyit i apallissat com estava, va guardar els sobres a la motxilla i va tornar a casa a trobar-se amb la llar de foc i un Bon Te Reconstituent. I per massa temps que les va oblidar. I hagués estat millor que les hagués oblidat per sempre.

Unes Patatones amb Vinagre d'Aquestes Que Tenim a Mitges us fan? Haig de recarregar energies, que encara queda història per estona...