LA MORT DE L´INFÀNTESSA

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Aquell 24 de Desembre a la Marial i va canviar el món . Era a la tarda i després de guarnir l'arbre de Nadal amb totes les boletes i es va dir que faria una cosa que no havia fet mai, fer estrelletes de neu amb paper blanc i de colors. Va mirar la seva motxilla de col·legi i va treure paper i va anar a buscar les tisores de la mare al quarto de cosir, ho recorda com si fos avui. Treballava a la taula de la cuina, aquella taula que es podia plegar i ajustar a la paret mitjançant una balda i quedava tota la cuina neta, amb sols els bancs escons a la vora de la llar de foc.
Abans però va decorar els prestatges que hi havia a cada cantó de la xemeneia amb papers retallats bellament com si fossin randes, la Maria en sabia de fer treballs manuals i la seva àvia li va alabar la feina.
La nena de tretze anys va provar de retallar un estel de Nadal i no li va sortir gaire bé , el va cremar a la llar de foc, l´àvia va dir era prou bonic i el podia haver penjat sobre la llar de foc, enganxat cel·lo d´aquella manera que sabia fer la noia, doblegat la cinta per així fixar bé.
No va dir la noieta, provaré amb les estrelletes de neu , i per sort li van sortir tan boniques que l´avi que pujava un tió pel foc, no va rondinar perquè feia nosa amb la taula estesa. Però com que ja en tenia unes quantes va plegar la taula i va marxar al menjador.
La iaia remugava que el seu pare ja haguera de ser a casa, era tard , no era costum en ell tornar tard. La nena que sabia que el seu pare havia anat a comprar el seu regal de Nadal no va dir res i en un cantó d´una paret va penjar estrelletes blanques i blaves que lluïen molt .
Va ser llavors que va veure arribar la seva mare i la seva tia. No era hora de plegar de treballar i li va estranyar. Corrents les va anar a rebre i ja va veure que quelcom anava malament.
- Maria el teu pare ha tingut un accident, ara hi anem a l'hospital, ens bé a buscar un taxi i marxem li va dir la mare. Es viu he parlat amb ell.
A la Maria se li ensorra el món, volia arrencar els guarniments de Nadal, però va restar quieta al costat dels avis veient marxar la mare i la tia.
Quasi no va sopar ningú, la nena encara recorda que llegia un llibre de Jack London després de sopar, per ella era com un ajut a la seva pena. No deia res ni plorava sols llegia i , l'avi feia foc i la iaia s´eixugava una llàgrima m´entres rentava plats.
Era passada mitjanit quan va tornar la seva tieta. Venia trista i els va dir que el pare tenia braços i cames trencades i els tenien d´operar però que s´en sortiria, i tristament va donar un instrument musical intacte a la nena, una melòdica en deien. La Maria no va dir res, va agafar l'instrument i es va dir no el tocaria mai encara que li agradava molt la música.
Al dia de Nadal sí que va plorar en abraçar al pare a l'Hospital, els seus sanglots s´escoltaven a tota la planta. Deia papa, papa, no vull et moris.
No es va morir però si es va morir l´infància de la Maria i el seu món, i el Nadal per ella mai ha sigut res especial, ans al contrari, la fa posar trista.

Comentaris

  • Una nena caparruda...[Ofensiu]
    Nil | 13-01-2019 | Valoració: 10

    Grans mercès per recomentar el meu poema L'encantador de cobres... Encara que per Nadal quan ho fèieu sentia un xic de vergonya donat el seu caire libidinós que traspua. Perquè, per mi, Nadal són dies d'innocència, puresa i respecte envers el jesuet nat i tots els infants que esperen el Reis d'Orient amb il·lusió. Sort que el poema "L'encantador de cobres està escrit amb enginyoses metàfores que el fa agradós als relataires que no combreguen amb la grolleria i el mal gust... En quant al teu relat: La mort de la infantesa ( va amb una "s" , sense accent i no s'apostrofa), he de dir-te que m'ha corprès molt. Perquè els teus escrit sempre fan sentor a llenya cremada i cruixement d'escons... Just avui mirava unes fotos del que havia estat la casa pairal de la mare de mon avi, d'ençà del segle XII fins fa cosa de dos anys que se la van vendre els darrers hereus. En quan al teu relat he de dir-te que és un xic cruel i tristot per com acaba... Però el veu que el teu personatge infantil és una nena amb caràcter i caparruda com ella sola... Aquí no podem pas dir que menjaren anissos i foren feliços... Nil.

  • Excel.lent: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 13-01-2019 | Valoració: 10

    Molt bo i molt entretingut, Montserrat. Així és, la infàntessa al final té la seua fi i està escrit amb un sentit molt bo i amb molta qualitat, que m'ha fet riure un tant. Segueix escrivint, que ho fas molt bé.
    Sí, gràcies per les teues paraules per al meu poema de L'esperança, que m'han agradat.
    Una abraçada...
    Perla de Vellut

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

370 Relats

1150 Comentaris

186224 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.