la mort darrere de l'amor

Aquesta història va passar a barcelona fa uns quants anys i té com a protagonises a dos adolescents, l'Anna i el seu germà Dani, que no es portaven gaire bé.

Un dia en Dani es va adonar que s'havia oblidat les bambes just abans de començar a jugar a futbol, tenia tanta pressa, que va decidir demanar a la seva germana si les hi podia porat al camp de futbol. Com que sabia que ella li costaria de fer l'esforç, va dir-li que a canvi li presentaria els seus company de l'equip. Més tard, després d'harver-li donat les bambes, i de veure que tots eren molt simpàtics, però va trobar que un era diferent de tots, es deia Cesar.

Des aquell dia en Cèsar es va fer més amic d'en Dani. Quan tots dos anaven a casa d'en Dani, l'Anna, a qui li agradava molt en Cèsar, feia saber a aquest d'una manera dissimulada - es clar- que tenia problemes amb la física, i ell a qui li anaven molt bé totes les assinatures científiques, quasi sempre acaabava donant-li un cop de mà.

Des d'aleshores, ella i les seves amigues anaven sovint a veure'ls jugar a futbol. Uns dels dies que els van anar a veure, la Clara va confessar a l'Anna que li agrdava molt el seu germà. Ella es va quedar molt sorpresa, i va pensar com li podia agrar-li el seu germà!!! Malgrat tot, li digué que ja intentaria fer alguna cosa per a ella. Però, quina seria altre sorpresa que va tenir sorpresa, va ser quan la Natalia li va dir que ella li agradava en Joan.!!

Un dia que tornaven junts tots dos germans, després d'haver judar un partit, l'Anna s'ho va er venir bé per comentarli al seu germà que el Cèsar li agradava molt i ell va pensar que els podria fer sortir junts, però va decidir no dir-li res. De passada també li va dir que la Clara n'estava molt e'ell. En Dani es va quedar parat amb la sinceritat de la seva germana, i aleshores va decidir dir-li que al Joan li agradava la Natalia, amb la qual cosa l'Anna va quedar-se també parada, però ella no va dir-li el que pensava la Natalia.

Dani, uns dies després de tenir aquella conversa amb la seva germana, i d'haver parlat amb els seus dos amics, va aprofitar l'oportunitat que li va venir de cara, al saber que les noies volien anar al concert - que es feia aquell cap de setmana - de l'Alex Hubago, per portar a terme el pla que havien pensat els nois.

Quan l'Anna va dir als seus pares això del concert, i aquests li van dir que ells anirien a buscar-les quan acabés, a l'Anna se li va caure el món a sobre, però... llavors arribà el seu germà acompanyat d'en Cèsar, oferunt-se a portar-les ells de tornada!! L'Anna es ca quedar de pedra, però força menys que els seus pares, els quals van acabar accedint davant de la insistència tant per l'Anna, que s'havia adonat dels avantatges que fossin ells i no els seus pares qui les anessin a buscar, com del Dani.

Va arribar el dia tan esperat per totes. El concert va ser per a elles el millor de la seva vida, tenint en compte que era el primer al que anaven.... Quan van sortir totes estaven plorant, semblaven unes bledes, i allà estaven ells, però quina sorpresa per les noies quan van veure que també hi era en Joan!! Els nois en veure que les noies estaven sorpreses van començar a riure. Elles pensant-se que se n'estavent burlant, perquè havien sortit plorant del concert, es van enfadar, però res més lluny de la intenticiódels nois, els quals s'en reien oerquè era ara quan anaven a portar a terme els seu pla!! ¿I quin era aquest pla? ¡¡Doncs era la genial idea que cadascun acompanyaria la noia que li agradava a casa!! Així sense pensar-ho, cadascun es va encaminar cap a la seva futura parella, i despreés es van allunyar tots en direccions oposades.

L'Anna no es podia creure que tot allò li estigués passant a ella. ¿Qui li anava a dir que estaria sola amb en César el dia més important de la seva vida? Aleshores, de sobte, el Cèsar li va fer le revelació que sempre havia desitjat, i era que a ell també l'estimava, i volia sortissin tots dos plegats. L'Anna, al cap d'una estona de pensar-s'ho, encara que era per dissimular ja que tenia molt clara la respota, li va contestar que sí.

Més tard, ja tots junts en el lloc on havien quedat a trobar-se, van decidir que encara era massa aviast per arribar a casa, i tenint també en compte que tan con la Clara com en Cèsar en quedaven a dormir a casa del germans, se'n van anar a una discoteca. Van arribar a la casa a dos quarts de cinc de l matinada, però com que no tenien son es van posar a jugar fins les sis, que va serquan van anar a dormir.

Al dia següent mentre estaven esmorzant, la mare els va preguntar a quina hora havien tornat, tots segurs van respondre que a dos quarts de tres. Cap a migdia, les noies van trucar a la Natalia i van preguntar-li que si havia passat alguna cosa entre el Joan i ella mentre l'acompanyava a casa. Ella els va dir que s'havien embolicar. Totes estaven contentes, i llavores l'Anna i la Clara van explicar-li, que estaven sortint amb en Cèsar i amb en Dani respectivament. Con que tenien pressa van quedar per parlar un altre dia.

Al cap d'un temps en Cèsar i l'Anna ja sortien seriosament i quan va arribar l'aniversari de l'Anna, en Cèsar li va regalar un anell i un polsera de no m'oblidis com a mostra del seu amor.

Va arribar la fi de curs, tots van decidir anar d'acampada. Tothom volia que la Natàlia i en Joan acabessim junts però ells es resistien acceptar-ho i es pensavenque, allà, s'acabarien les barreres que s'interposaven entre ells i que es farien més bons amics. Uns dies després, van arribar al camping de l'Ombra, que está situat ala Costa Brava als afores del poble de Llança. Cada parella muntava la seva tenda, però la Natàlia va insistir en què volia dormir amb allguna d'elles, però elles van dir que ja dormien amb els seus nois, amb la qual cosa no li va quedar un altre remei que dormir amb Joan.

L'Anna i en Cèsar després de muntar la tenda, van anar a la platja, més tard, van anar a passejar al poble del costat, on van descobrir que hi havía una hípica. I de sobte decidiren muntar tots dos junts en el mateix cavall. Al dia següent tothon va anar al port de la Selva a comprar, a fer turisme, etc... També anaren a França. Quan van arribar al càmping. Al final Natàlia i en Joan ja estaven junts, com van predestinar. Les noies van fer un sopar amb els mitjans de què disposaven.

Les vacances, malgrat tot, es van acabar aviat per a l'Anna i per a Cèsar ja que van haver de tornar a casa, perquè en Cèsar havia d'anar-se amb els seus pares a veure els seus avis que estaven malalts a Andalusia. Ahora d'acomidar-se l'Anna va notar una esgarrifança per l'esquena, i en aquell moment es va quedar mirant a en Cèsar, i es va memoritzar tots els seus trets, com l'hagués de a veure mai més.

El mateix dia que havia de tornar en Cèsar, l'Anna va tenir una experiència esgarrifosa, estava mirant la televisió després de meenjar, en aquells moments en què encara estàs mig despert, quan de sobte li va venir una imatge del Cèsar malferit. Es va aixecar de cop, estava tremolant i en Dani es va espantar en veure la reacció tan rara que va ltenir la seva germana. Pocs minuts després, van rebre una trucada de la policia... en Cèsar i els seus pares havien tingut un accident de cotxe, en el que havien mort els pares de manera immediata, per no dur el cinturó de seguretat. En César, malgrat no haver mort, és trobava en coma.

Al cap d'uns cinc mesos l'Anna ja no es creia pas que es despertaria, però malgrat això continuava anant a veure'l cada semana. Amb tot el que havia passat, l'Anna va entrar en una depressió.

Una nit va trobar-se al carrer a l'Ivan, un noi que li agradava des que ella era molt petita, però ella no el va reconèixer, sinó que va ser ell qui la va cridar. Van estar parlant dels vells, temps, i ella va acabar contant-li tot el que estava patint.

A partir d'aquell dia, cada vegada anaven més junts. A en Dani, però, l'Ivan no li feia molta gràcia i menys que anés amb la seva germana, ja que havia sentit rumors pel barri que era camell de pastilles. Però com que només eren rumors tampoc no hi va fer molt de cas.

Van anar passant les setmanaes, i en Dani va notar que la seva germana tenia, sovint, canvis d'humor, tan podia estar molt eufòrica com podia estar molt ansiosa. I també s'adonà que feia temps que no anava a visitar en Cèsar, i en canvi, passava molt de temps amb l'Ivan.

Quasi un any després de l'accident, van sortir una nit per celebrar l'aniversari de la Clara. Es va decidir, més per insistència de l'Anna que per una altra cosa, que anirien a una determinada discoteca; res feia pensar el que passaria aquella nit. Una vegada allà, l'Anna va desaparèixer de la colla, i tots es van pensar que havia anat al lavabo, perquè moments abans havia dit que no es trobava gaire bé. Al cap d'una estona, en veure que tardava tant, les noies es van dirigir cap al lavabo a buscar-la, pero no la van trobar. Unes hores més tard, ja quan sortien de la discoteca, la van veure acompanyada de l'Ivan, i no semblava que estigués molt millor al principi de la nit. En Joan, va comentar aleshores, que sabia que l'Ivan traficavva amb pastilles d'èxtasi. En Dani, aleshores, van començar a entendre els canvis d'humor de la seva germana, i el seu desinterès per l'estat d'en Cèsar, el qual havia empitjorar, ja que havia tingut problemes de respiració.

En Dani, al dia següent, va intentar parlar amb la seva germana, però ella no li va fer gens de cas. Va decidir que ja era hora que parlés amb el seus pares, i que ells intentessin fer alguna cosa per ella.

Aquella mateixa nit, l'Anna es va escapar de casa després d'haver tingut un forta baralla amb els seus pares i germà. Ella estava enfadada, perquè ells es creien que estava prenent drogues, i per molt que ella els hagués dit que només prenia, de tant en tant, alguna cosa per animar-se,
no se la creien. Com es podien pensar que ella era una drogoaddicta!!!!

Una vegada va arribar a la discoteca, on normalment es trobava amb l'Ivan. Va buscar-lo per demanar-li una pastilla. Volia oblidar-se de tot el que havia passat. Per desgràcia per ella, el va trobar i n'hi va donar una de vermella amb un cor, dient-li que li donava el seu cor. L'Anna es va posar a ballar després de prendre's la pastilla, i una estona més tard, va començar a tenir molta calor i a suar molt, i l'aigua no li feia res. Va buscar l'Ivan perquè l'ajudés, però no el va trobar. Aleshores, de sobtè, va pensar en el Cèsar, i tot seguit es desmaià. En aquell mateix moment, la respiració d'en Cèsar es va aturar amb unm sospir.

Aquella nit van morir dues persones que el destí havia reunit, després havia separat, i per últim, havia tornat a reunir.