Cercador
La mort a l'armari
Un relat de: L'esguardDe vegades,
quan el cel blau s'enfosqueix, i de sobte,
tot es fa fosc amb ell,
quan la llum s'atura als marges i no pot arribar més enllà,
claves, silenciosa, l'esguard en la paret.
De vegades,
quan tot és més que fosc,
perquè tot és sol i és trist
em dius, clavant l'esguard en la paret
que vols morir-te.
M'ho dius, però, amb una clara senzillesa
Com si parlessis de comprar un vestit nou
O d'anar-nos de viatge.
No veig en tu, tampoc
Cap bri de ressignació
Com si la teva decisió pogués estar sotmesa
A l'irrefutable destí d'una mort que,
tard o d'hora
ha de venir.
Simplement, vols la mort,
La saps, l'acceptes.
I amb ferm desig,
I delicada paciència
l'esperes.
De vegades,
Quan tot és fosc,
I em dius que vols morir-te
Encenc el llum de la tauleta de nit
I allibero els meus plors.
Altres vegades,
Quan la foscor és, encara, més absoluta
I cerco en va la llum
Em ressigno a la solitud immerescuda.
Però sempre,
Quan es fa fosc i em tens amb tu
Amago la mort a l'armari
Perquè no vingui a buscar-te.
Comentaris
-
hola![Ofensiu]Àfrika Winslet | 20-12-2005 | Valoració: 9
m'ha agradat molt el final, jo també amagaria la mort a l'armari... un poema senzill i profundament trist.
Petons. -
Mort[Ofensiu]-Charl0tte. | 19-08-2005 | Valoració: 9
La mort... destí de tot ésser viu, un destí desconegut.
La por fundadora davant d'espectes desconeguts..
I la societat... la dictadora del terme: Bé, i mal.
Per aquest últim fet es diu que s'ha de tèmer de la mort, i que si és al contrari no és normal.
Pensem... no a la mart per què novolem perdre les persones que estimem, només de pensar-ho els calfreds s'apoderen del nostre cos.
Però qui sap que hi ha més enlla de la mort... poder un món màgic, una altre vida, un fet extraodinari. TOt i això coninuem no vulguen que les persones ens abandonin en aquest món.
Encantador, continua escribint.
Sweetkisses***
-
La mort...[Ofensiu]dunes | 14-07-2005 | Valoració: 10
La mort, una por força compartida... però cadascú la sent a la seva manera, oi? I tu, amb paraules a les que gosaria posar les notes que només aquell grup que fa ben poc gaudíem de prop sap posar, entre llums tènues i armaris tancats amb clau, li dones un toc màgic, confrontant l'acceptació i la por, deixant anar potser també algunes pors que amagues.
M'ha agradat acabar-te trobant per aquesta pàgina; i sé que m'agradarà llegir-te.
Valoració mitja: 9.33
l´Autor
9 Relats
6 Comentaris
11887 Lectures
Valoració de l'autor: 9.25