La monotonia d'un món ...que es el nostre

( Doncs jo si que t'havia llegit! Ara no recordo si t'hi he deixat algun comentari... però suposo que si...! ).

Una monotonia, que com diu la pròpia paraula, es va repetint sense arreglar-se.
Anem veient com el nostre món es va autodestruint i no fem res per solucionar-ho. Diuen que l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra (...potser més de dues i tot, oi?).

Està molt bé reflexionar sobre aquests temes de tant en tant!

Apali! que vagi bé!
Ens veiem! (=llegim/comentem!)

Ciao!
Gemm@

ens acostumem a tot, al bo i al dolent... de tot en fem monotonia...
només ens desperta aquesta fam de coses noves, és igual si són terribles...
i les desgràcies, mentre caiguin llum del nostre costat, també de vegades ens acostumen...
Però és bo que hi hagi veus de cantants, de poetesses com tu que denuncïin aquesta situació...
una abraçada... espero i desitjo que tot et vagi superbé com tu et mereixes!

Pot-ser ens hem acostumat tant a sentir aquestes males noticies, que ja no ens afecten massa, es com si formesin part de la vida diaria. Per sort hi ha gent com tu, que amb relats aixis ens desperte la conciencia .