LA MONA LISA

Era el meu últim dia a París. Plovia a bots i barrals i vaig decidir entrar en el Museu del Louvre. Em vaig asseure en un banc a menjar-me un parell de magdalenes sense que em veguessim els vigilants, ja que tenia bastanta fam. D’esquena a mi, un home mirava un quadre, em vaig acabar la queixalada i encara estava ací. De repent, es va atançar el que va poder a l’oli, com per dir-li quelcom a l’orella de la dona que hi havia pintada a la tela. No ho sé que pas que li va dir, però a la noia li va quedar una rialla molt rara.