La molt cabrona

Un relat de: Tiamat

Una forma amorfa se'm barreja entre els plecs del cervell, se m'esmuny i em somriu des de la distància, ensenyant-me unes dents corcades que regalimen saliva. Em llepa la galta, fent-me saltar la pell com si fos una espurna d'escates. Em gargoteja, em deixa despullada i obsoleta, a la vista de tothom. Llavors s'escapa per sota les ungles, i es precipita fins al terra, tot rodejant-me la cintura i les cames. S'escola, juganera i maliciosa, i no em diu ni l'hora ni la data en què tornarà per arrenca-me més trossets de cervell. Així m'agafarà desprevinguda, a qualsevol lloc impossible de sometre-la a les seves voluntat. I es fa dir inspiració, la molt cabrona.

Comentaris

  • És bonissim...[Ofensiu]
    Magdeta | 09-05-2005

    És boníssim Tiamat... Ei, de veritat, me l'he llegit quatre vegades i si me'l llegis una cinquena encara el trobaria millor.
    Un relat realment genial i ple d'originalitat i màgia...
    Estaré atenta a llegir altres relats teus...
    Fins aviat.

  • no m'ho havia plantejat des de aquest punt de vista...[Ofensiu]
    ROSASP | 01-05-2005

    Una descripció força original de la inspiració. Tens força raó, realment moltes vegades ens deixa despullats davant de la gent i fins i tot davant de nosaltres mateixos, arriba quan menys t'ho esperes i ens fa escriure el que ella vol. Es com si s'endinsés en el cervell i n'agafes el comandament.
    Vist així, doncs és una cabrona, però que faríem sense ella, no?
    Com diu el neret, en tu s'hi passeja força sovint, potser fins hi tot s'hi ha quedat a viure!

    Una abraçada!

  • doncs....[Ofensiu]
    neret | 01-05-2005

    ...amb tu fa hores extra aquesta inspiració noia!

  • Fantàstic[Ofensiu]
    Sadurní d'Aloni | 30-04-2005 | Valoració: 9

    Aquest relat és magnífic i molt original. Vigila, però, les faltes d'ortografia.

    Continua escrivint TIAMAT, ho fas molt bé.

  • Rebobino!![Ofensiu]
    AVERROIS | 27-04-2005 | Valoració: 8

    Volia dir “Sotmetre-la a les seves voluntat” i si volies dir: “Sotmetre-la a la meva voluntat”
    Salutacions.

  • Interessant [Ofensiu]
    AVERROIS | 27-04-2005

    Crec que has volgut expressar, que la inspiració es com un/una amant al que veus de tant en tant. Penses en ell/ella, ve a on heu quedat, et sedueix, t’omple de plaer, però quan el/la deixés, no saps quan el/la tornaràs a veure i estàs pitjor que abans.
    Hi ha una cosa que no entenc. Quan dius: “A qualsevol lloc impossible de sotmetre-la a les seves necessitats” es això el que vols dir o vols dir: Sotmetre-la a les meves necessitats” Una abraçada.

  • molt bo[Ofensiu]
    quetzcoatl | 26-04-2005

    Em sembla molt ben trobat el joc que crees entre el fastic i la necessitat... El lexic li escau de conya i el surrealisme no et deixa perdre't perque es curt pero intens. ; )

    Felicitats!

    m

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1500 Comentaris

545780 Lectures

Valoració de l'autor: 8.82

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.