La Misèria desvariejar

Un relat de: Misèria Matacoloms
Veig la teva veu silenciosa
reflectida a cada gota de pluja,
percebent la teva mirada irada
per les restes del meu cos ensinistrat.
Acaricio la teva olor
als racons de la memòria
bevent les engrunes
de les teves paraules esquifides,
i menjo, alhora, amb la avidesa de la assedegada,
l'aire que beses a cada petjada

Amor o malaltissa fantasia?

Comentaris

  • Crec en la foscor[Ofensiu]
    Marc Freixas | 01-08-2011

    "I crec en una foscor volguda
    perquè és tal i com ho desitjo", va dir Misèria Matacoloms.
    Els altres, nosaltres i vosaltres menys ella
    enteníem el què volia dir-nos...
    ho entenia jo i tu i ella, la que no era ella i ell.
    Si per ventura, algun despistat no veia clar el seu escriure,
    aleshores ens continuava maltractant les ments
    i no hi havia manera de fer-lo canviar d'opinió. -ja li dèiem ja, que tot era per fer un art dramàtic que tenia la forma de poema!! però ell, el despistat no ho volia acabar d'entendre... era el seu problema tu!!-

    En a mi, des del seu començament a la pàgina
    sempre m'ha semblat pur, dur, trist, gris i fosc...
    sempre de gran qualitat, això és indubtable!!


    Una abraçada ben literària... i fosca i real!!
    Sempre t'aniré llegint.

  • Una pregunta...[Ofensiu]
    AVERROIS | 26-07-2011 | Valoració: 10

    ...que serà difícil de respondre. En el poema és veu que una fina línia separa cada vers. Si, no, et vull o t'odio. Ja ho diuen que del amor al odi tan sols hi ha una passa...però i de l'odi al amor?
    Una abraçada.