La Miserable vida d'un Skinhead

Un relat de: Chelsea, the classic girls of 60's

Ell és un noi skinhead, un miserable skinhead. Almenys això pensen tots quan el veuen. Un incult que només fa que apallissar immigrants, comenten al seu costat. Pobres pares comenten a l'altre cantó... Ell pasa entremig, el que abans eren crítiques ara és un absolut silenci, el que abans eren somriures ara són mirades al terra. Ell ho nota, sap que l'observen... algú aixeca la mirada, ell el mira, la torna a abaixar.

Segueix caminant pel metro, la gent l'evita, es sent rebutjat, sent odi cap al seu entorn. Entra al vagó, el seu costat està buit mentre més endavant deu persones es barallen per un seient ¿perquè ningú vol asseure's al seu costat? És una pregunta que es fa cada dia.

Les persones que el rebutjen curiosament són les que més critiquen la crueltat dels prejudicis... ell ho deixa passar, surt del metro i va al bar a pendre unes cerveses amb els seus amics: els únics que l'estimen i el comprenen. Es troben en un bar, ells sols, els altres clients van marxar al veure'ls entrar. Els dóna igual saben que aquesta és la seva forma de viure, que això no és un joc al que un dia es juga i que al altre s'abandona... sabien que això els passaria desde el moment en el que van començar. Sabien que la gent els jutjaria sense coneixe'ls, que els acusarien de racistes, que haurien de donar explicacions... però mai haguessin imaginat la sensació que els causaria això, ni les conseqüències sobre el seu comportament. Al principi estaven orgullosos, però ara ja comencen a estar-ne cansats.

Al dia següent es repeteix la mateixa situació al metro, es repeteix tambè al carrer... està cansat de la societat, es sent discriminat, pot sentir la ràbia cremant la sang que corre per les venes.

Un noi el mira, ell el mira fixament als ulls, pot sentir el rebuig i l'amenaça en la mirada. S'apropa i el desconegut l'amenaça de mort i el colpeja. L'skinhead comença a colpejarlo fins que cau a terra i allà segueix donant-li petades fins deixar-lo inconscient. Llabors recordant l'amenaça d'aquest comença a aplastar-li el cap contra la borera tants cops que el crani del (ja) mort es fractura. Finalment para de colpejar-lo i marxa. Està atordit, mai s'haguès imaginat fent una cosa així. Encara té els braços ensangrentats. Corre cap a una font. Es renta. Segueix corrent. Arriba al Bar. Ningú pregunta sobre la seva pal·lidessa.

Al dia següent s'apunta a repartir menjar i roba pels immigrants del barri del Raval. ¿no era racista? Ara que més dóna, al tornar a casa l'espera la policia, els explica les amenaces de l'altre noi, pero a ell qui l'anava a creure, només és un racista-skinhead.

Comentaris

  • si que sóc ràpida[Ofensiu]
    Perestroika | 26-12-2005

    quan vull, sí! No saps pas perquè el duc, aquest nom. Jo no dic pas que desconeguis el moviment polític, només faltaria.

    Que passis bones festes!

  • no es tracta[Ofensiu]
    Perestroika | 26-12-2005

    de ser comunista o no, sino que no saps pas d'on ve.... que passis un bon nadal!

  • suposu[Ofensiu]
    Perestroika | 26-12-2005

    que una mica farta que et comentin aquest relat. És una sensació que em produeix la teva biografia, potser estic equivocada..Trobo que té massa comentaris.

    T'he descobert perquè m'has comentat un relat, i he volgut veure d'on provenia.

    N'he llegit algun altre de relat, però aquest , potser pel tema, m'ha cridat l'atenció.

    Agraïr-te que em llegeixis, i que em deixis la teva opinió als comentaris.

    Respecte al teu relat, crec que els comentaris hauríen de centrar-se més en com està escrit, que en el tema en si..

    Trobo que al principi va bé, però trobo també una desconcordança al final que no acabo d'entendre. Diria que no ho deixes massa clar.

    però trobo bé (independentment de la meva opinió personal sobre els skins) escriure per ser escoltat, que allò que et faci fer-ho sigui un sentiment d'injustia, d'incomprensió..

    Escriure és una bona manera també de lluitar

    Perestroika nom curiós? I no t'agrada aquell procés històric? Tu orgullosa de ser "skinheadgirl", jo de dur aquest pseudònim..

    Segueix escribint, encara que sigui per avurriment...

    Salut i revolució!!!

  • ITACA | 23-10-2005

    Caram, un relat interessant i un debat que fa obrir els ulls.
    N'hem a veure, al acabar de llegir-lo he pensat ... que has tret del relat : la discriminació que sent el noi per ser skinhead, la generalització de la societat.
    El final m'ha desconcertat, perquè val potser per ser skinhead no l'haguessin cregut, però encara això a matat a una persona.
    Després he llegit un comentari de l'autora, i he entès que encara el que havia escrit ella també creia que devia de ser jutjat per l'assassinat, cosa que m'ha deixat millor gust.
    El relat no m'ha desagradat, bones descripcions al principi sobre el que sent el noi, per lo demés ja son opinions i opinions.

    Vinga et seguiré llegint Chelsea, the classic girls of 60's

    Clara

  • sense títol[Ofensiu]

    Home, es clar que el noi ha de ser jutjat per l'assasinat i tal, el k volia posar d manifest esk ni creurien les amenaces de l'altre noi, i tambè se l'acusaria de xenofobia... tambè sé que passa per experiencia.. aixo de la policia ke acusa d racista i normalment no te en compte si va ser o no en defensa. Ningu diu ke aixo el lliuri de condemna ni res, pero com a minim de no acusar-lo del que no és! Simplement era aixos.

  • No puc evitar...[Ofensiu]
    tramuntana | 16-10-2005

    llegir-me i rellegir-me aquest relat... Jo, generalitzo, sí, potser tens raó i no tots són iguals, però no puc deixar de generalitzar quan aquests casi maten a un company meu. Quan has vist la mort tan a la punta dels dits, t'és ben igual tot, a mi m'és igual si aquells eren racistes o no, el que sé és que casi maten a un noiet de 14 anys.
    El final d'aquest relat, com més vegades el llegeixo, més estrany se'm fa.
    - Al dia següent s'apunta a repartir menjar i roba pels immigrants del barri del Raval. ¿no era racista? Ara que més dóna, al tornar a casa l'espera la policia, els explica les amenaces de l'altre noi, pero a ell qui l'anava a creure, només és un racista-skinhead.-
    Torno a repetir que fos racista o no, aquest xaval del que parles ha matat a algú i per molt que després es posi a repartir menjar seguirà sent un assassí. És normal que la policía generalitzi davant d'unassassinat, no creus? Aquesta és la meva opinió.

  • m'oblidava...[Ofensiu]

    mmm, en realitat no es un psicoanàlisi ja que al vestir rollo sixties la veritat esquè molta gent no tendeix a relacionar-ho amb skinhead, normalment s'imaginen el tipico amb botes amb puntera de 20 forats, rapat al zero i coses similars que els mitjans de (DES)informació s'han encarregat de titllar com estètica skinhead, encara que molts siguin mig punkis, encara quedem els que no anem donant tan la nota per la vida i vestim elegant... i no ens passen aquestes coses! però de totes maneres m'intentava posar en la pell del que sentia un skinhead més del rollo 77. ((per qui no sapiga de ke va, encomptes de sabatetes loafers, polos fred perry, camises, americanes o vestits per al cap de setmana i roba elegant dons més 77 és com amb unes botarras, cadenes, samarretes... nosé gens elegant, com un punki rapat, gairebé)).

  • jo mateixa[Ofensiu]

    Crec que no he sapigut reflexar del tot el missatge que volia transmetre al relat. No vui que es respecti ni pretenc res, simplement era reflexar com per culpa d'uns quants es generalitza a tota una subcultura. Bueno això i moltes altres coses més pretenia... Amb el meu escrit anterior ha quedat bastant clar la meva opinió sobre aquest tema. I sobretot he intentat anteriorment que quedés clar que la subcultura no ha de patir les tonteries ke fan les persones. Si un rockero se corta las venas, todos son unos suicidas?... si et ´ve un de l'Opus Dei, podries afirmar que tots els catòlic són uns fills de puta? Simplement, és això... cadascú com ha persona actúa d'una manera determinada, sigui una cosa o una altra, el problema es quan es generalitza. Aquell noi no era racista però per la societat ho era, no intenta ke la gent l'estimi, ser skinhead clarament no busca aixó, pero tampoc que et confonguin amb un feixista o amb un jove incult que només utilitza la violència i que no té arguments. Simplement era aixo... ni justificacions, ni estima, simplement NO prejudicis.

  • ein2?¿[Ofensiu]
    Quitus | 15-10-2005

    per començar m'agradaria dir que creia que aquesta pàgina era per escriure relats de ficció, no per psicoanalitzar-se.
    Seguim....ara sembla que ser skin és com ser una especie de mahama gandi. (no em foto si es tracta dskins d'extrema dreta o d'extrema esquerra); el problema es que soluccionin (normalment) els seus problemes a base d'osties. Per molt penosa que sigui la teva vida, per molt que hagis de currar, por molt puta que sigui, ningú té cap dret d'anar forent pallises (ja sigui a homosexuals o a feixistes). Si per combatre el mal actueu igual que el mal, en que us converteix això?¿
    Per Dèu, almenys no ens vengueu la moto que sous els nous Gandhi i que la "vostre actitud" ha de ser tol.lerada...

  • de l'autora[Ofensiu]

    Veient els comentaris,
    aveure no vui que es digui que si l'odi als feixistes o tal, això és una opció individual. Mira hi ha molts que anem per la vida vestits rollo 60's (mes a l'estil rudeboy o skinhead tradicional), passem totalment de barrejar política amb skinheads degut a totes aquestes històries (que va) i segueix fomentant la política en aquest moviment. Si un jove odia a un feixista i creu que la opció és reventarli la boca, molt bé, segurament aquest reaccionaria així fos o no un skinhead. Aquest escrit intenta reflectir (en certa manera) que degut a la política la gent mira a TOTS els skins com feixistes o tal, i ara que ja es comença a saber que hi han skins d'esquerres (QUE RARO QUE TB POLITITZATS) es diu que la opció contra que els treguessin el nom, suposant com fan dir que els primers fossin polititzats, és rebentarlis la boca quan els veuen i tal... A tot això dir que hi ha gent que seguim l'estètica i la filosofia de grup apart de les opcions polítiques que la violència només s'utilitza quan s'ha d'utilitzar. I en realitat, els primers skinheads podien estar asseguts al costat tant un "Pepero" i un "rojo" (per posar un exemple) i estar prenent una cervesa com lo més natural del món, i esque en realitat la política no porta en aquest moviment res bo. Jo tinc opinió política,( com ho pot dir el ULL DE LA SUBCULTURA, que es el meu veí i millor amic,) i la meva política no té res a veure amb el moviment. Jo sempre distingeixo entre les meves creences personals, i la meva actitud com skinhead. Si jo li rebento la boca a un nazi ho faig per la meva creença i no perk sigui skinhead, perquè skinhead és una estètica, un culte al coratge, amistat, fidelitat, orgull de classe... però skinhead no és ni odi als feixistes ni als comunistes, això ho fan les persones.

  • estel | 14-10-2005

    veig que això està començant a obrir un tema de debat, només felicitar a instants per el comentari, sembla tot un relat ! I només dir que hi ha skinheads i skinheads, però hi han nanos de 13 anyets que et venes pel carrer cantant sexo, cerveza y tortilla de patatas, i això és bastant trist vist des de fora. Si trobeu que ha òsties els frenareu els peus als nazis aneu bastants errats, ells ténen el suport de l govern feixista i vosaltres no. És una lluita dura, i el que més em molesta és que aquesta subcultura nasqués a la gran bretanya i que justament bandes d'skinheads antiracistes es carguéssin irlandesos que lluitaven pel seu país... com tot. Acceptats o no aquesta cultura està bastant estesa, consells de part meva: sigueu una mica més racionals, no aneu (alguns) amb aquestes actituds tant prepotents i accepteu que no tot és sexo, cerveza i tot això, skinheads o no la unió fa la força, si fóssiu més oberts i amb ment més ampla la gent comprendria la vostra idea.

    Au salut i revolta popular!

  • ..............[Ofensiu]
    tramuntana | 14-10-2005

    Aquests casi maten a un company meu de classe.

    Orgullosos, ara???



  • Joven asqueado, de dudosa procedencia...[Ofensiu]
    <> | 14-10-2005

    Hipocresia, hipocresia, hipocresia... Un no es "converteix" en res. Ni tan sols les granotes en prínceps (quina desilusió ee). Penjar botes, bons, dolents, skins,... HIPOCRESIA! és preciós parlar en passat.. la llàstima és que ja ha passat.. A mi no em serveix aquesta excusa. Tampoc em serveix respectar aquestes etiquetes políticament correctes que s'han establert des de fa tan de temps. De que serveix parlar si nomès són paraules? ah! clar, paraules nascudes de l'ignorancia. bons, dolents.. qui té la raó? sou uns hipòcrites! hipocrites que van a la moda cla.. ostia si! es que tu no ho saps? soc skinhead! o com en diuen a les parets.. skinhed jajajajaja patètic.. sí, en alguns moments et sents així.. i rebentaries el cap a algu.. sisi qui ho negarà? un.. hipocrita! però mai pots abandonar el teu jo. us deixo amb unes grans paraules:

    NO QUIERO CAMBIAR (ESKORBUTO)

    He visto morir, he visto morir
    y al asesino correr
    y al asesino escapar

    He visto violar, he visto violar
    y seguro que su hombre
    nunca se lo hizo mejor

    He tomado pastillas, he tomado pastillas
    he agujereado mi cuerpo
    pero no quiero cambiar

    No, no quiero cambiar

    Tengo heridas sin cicatrizar
    de las últimas peleas
    y a veces vomito sangre

    Pero no quiero cambiar,
    No, no quiero cambiar

    Señores viajeros, próximo tren
    con destino al infierno
    va a efectuar su salida

  • Orgull, Honor i Cerveza!!![Ofensiu]

    Vull dir unes quantes coses envers els skins, i es que ser skinhead no es violencia, em refreixo que no es ems violencia que en qualsevol altre grup juvenil.. si som rudes pero aixo de violencia si control, caos i destrucion... es mes de punkys. Despres l'odi que sentim envers els nazis i un estat opresor de les llibertats individuals que ens anihila no te res a veure amb l'estetica skinhead, aixó va matissat per qualsevol persona independentment de la seva estetica o del que pregona amb al seva estetica. Es mes hi ha una tendencia en alça de skins apolitics que simplement son skins, no senten odi cap a res en concret . Simplement pregonem amb al estetica la defensa de la clase treballadora i els seus drets, els nostres origens humilds dels que estem orgullosos.
    Tot s'ha de dir que la societat ens rebutja degut a la informacio que ens bombardejen els medis de desinformació, una imatge que no parare ha esmentar, pero siusplou sigeu critics, no som la rencarnació del mal ni assassins en potencia.

    En fi, skinhead i orgullos.

  • La dona del Cèsar[Ofensiu]
    aurora239 | 14-10-2005

    La dona del Cèsar a més de ser honrada ho ha de semblar.
    Ser skin és una estètica i en principi no voldria dir res sobre la persona.
    Portar una cucurulla blanca i cremar creus és una manifestació folclòrica, que igual sembla una professó de Sevilla per setmana santa; però si jo la veig pensaré que són del Ku-Kux-Klan i que van a matar negres.
    Ser un psicòpata, segurament és una malaltia, treballo en un tema una mica relacionat i hi ha diverses opinions dels científics que ho estudien. en el que estan d'acord, és que malats o no se'ls ha d'apartar de la societat.
    Igual algú va d'skin i no odia la gent del carrer ni molt menys. Igual algú és un psicòpata a qui una malaltia fa torturar i violar velletes, però fora d'això és molt bona persona en i col·labora amb una ONG.
    Si se'm gira un bull al cervell i em pelo i em poso una túnica taronja i vaig repartint karma pel carrer, molts em prendran per boja però no faré por a ningú.
    Si adopto una estètica d'executiva yuppie, hi harà qui amb raó se'n fotrà de mi, però no qui es consideri agredit a no ser que vagi a veure com rescaten els damnificats del darrer terratrèmol amb taló d'agulla i tot.
    Si una estètica, pels motius que sigui, emana por en el conjunt d'una societat, no és innocent. Es pot canviar.
    Igual jo sóc l'hòstia de revolucionària i voldria anar pel carrer vestida de guerrillera amb una metralladora, però no pot ser, la societat es veuria agredida per la meva estètica i una part d'ella reaccionaria amb violència.
    Hi ha moltes ideologies legítimes per defensar, però mai d'una manera que sembli que s'està agredint a qui no hi té res a veure, encara que no sigui aquesta la intenció.

  • Thalassa | 14-10-2005

    volia comentar-lo, però al final m'ha picat massa la cosa...

    Literalment, el final no s'enten, per molts cops que el llegeixi, perquè passes d'una espai temporal i/o físic a un altre sense gaire sentit, al meu entendre.

    Respecte els RASH o SHARP, com els vulguis dir o als qui et refereixis, en conec la història, la he llegit, i en conec molts, o més dels que hagués volgut conèixer i no m'agraden. Sé que no són el mateix que els boneheads, i que no tots els skinheads són iguals, però si miro el conjunt, segueixen sense agradar-me.

    Només és una opinió, eh!

    Apali,

    Thalassa

  • Jo he sigut skin head[Ofensiu]
    instants | 14-10-2005

    i et puc dir que el rebuig ho és per la puta prepotència amb la que anava pel carrer, sempre generant por i més por, racista antiracista això és igual, ser skin no és anar amb un somriure al rostre, no és dir bon dia, no és generar somriures, ser skin és ODI, un odi que se't menja per dins, contra tu mateix i contra el que t'envolta, un odi que està alli dintre del cor, que surt per una provocació i barrejant amb instint es torna absolutament mesqui i perillós, L'odi i la defensa, odi per odiar-ho tot, odi per a rebentar el cap algú i sentir un cert plaer, s'alleugera l'odi i pots respirar un poc.
    Ara bé, quan tens valor per a saber que l'odi que sents no és contra ningú, sino contra tu mateix, perquè no conec ningú que després de trencar un nas o una cama se senti feliç i qui ho digui serà perque no ho sent, perque és un covard. Si qui sent tant d'odi contra els altres és, normalment, perque també sent aquest odi contra ell mateix, cal tenir valor per penjar les botes i tornar a somriure.


    una abraçadota...
    Salud i anarquia ara i sempre.

    PAu

  • estel | 14-10-2005

    ei! m'ha agradat el relat. Però això que sigueu rebutjats per la societat... com a mínim jo no m'hi fixo gaire. Tot i tenir amics redskins i acceptar i molts cops compartir les vostres ideologies ( ara, no les anarquistes), trobo que la vestimenta sovint és bastant provocadora, potser per això la gent us rebutja com dius. I si vosaltres rebutgeu els hippies i els skins racistes us han robat el nom, la gent no ho entén. Pel que jo crec és que hauríeu de difondre la vostra idea, ser més oberts i no deixar que els inútils dels racistes us prenguin el vostre nom, que això no se sap. Pel que fa a la música està de puta mare, tot i que a vegades es dguin coses contradictòries o sense sentit. Tot i el que he dit, m'agrada que hagis tingut el valor d'expressar com se sent una skinneta. Salut !

    Independència i socialisme!!!

  • para el ein[Ofensiu]

    -No dono per fet que ser skin estigui malament.
    -Aveure si abans de comentar alguna cosa ens informem, prk el tema de l'arros al raval i tal va ser per posar de manifest que tot i que tots al metro l'acusen de racista (i la policia després també - cosa k enkara pasa en l'actualitat, per cert) ell no era racista, per aixó va a ajudar als immigrants... era com deia taimat per donar-li un toc com més dramàtic i tal. També afegir que si no coneixes la història skinhead, et recomano que abans de valorar un altre text o qualsevol fet que tracti d'aquest moviment la llegeixis, i així podràs veure que l'skinhead després de matar el noi no es va fer antiracista, no va canviar de cop com en una història de fades, ell ja no era racista des d'un principi (torna a llegir-lo ara).
    Vinga, salut!

    ___________________
    Clean up your house before you start to criticize mine.Clean up your house before you start to talk about mine.Because when you're pointing your finger at me.Remember four of them pointing at you.

    "Finger" of the King Prince Buster ;)


  • comença bé,[Ofensiu]
    Tiamat | 08-10-2005

    però no m'agrada tant la resta.
    Hi ha algunes faltes d'ortografia que s'arreglen passant-hi el corrector.

    el que no m'ha agradat, és que només és el part final el que converteix el relat en una història de format "clàssic". Comences a descriure la manera com un skin és vist per la societat, que em sembla bé (discrepi o no en el que dius, tinc alguns amics skins, i no tenen una "miserable vida d'skinhead", en absolut), i fins ben bé al final, no fa un acte concret (la pallissa), i no veig perquè llavors l'ha de fer. Suposo que vols expressar que aquest rebuig que sent, el fa actuar de manera violent, però no ho sé... trobo que falla una mica.

    i com ja t'han dit, tampoc m'ha semblat "creïble" aquest final de conte de princeses, quan va a ajudar al Raval, crec que és més aviat un gir dramàtic perquè quedi més emotiu i injust quan el detenen.


    He trobat a faltar, també, que no distingeixis entre skins de dretes i d'esquerres, d'acord que diuen que els extrems es toquen, però, pel que a mi respecte, tinc una concepció molt diferent d'uns i d'altres.


    Bé, era això.


    Benvinguda a Relats en Català, eh!



    Tiamat

  • ein?¿[Ofensiu]
    Quitus | 02-10-2005 | Valoració: 1

    Per algun extrany motiu sembla que no et preguntes per que el noi s'ha fet skin. Simplement dones per fet que esta malament (i com tú i l'altre gent sap que esta malament, el noi també ho sap?¿). Per que aquest final?¿ Creus que tots els skins canvien?¿ Realment creus que es així de fàcil que la maldat es converteixi en bondat?¿ Realment sembla que hagis escrit això despres de veure "American History X". Hi ha gent dolenta. hi ha gent dolenta que fa coses repugnants. Hi ha gent dolenta que fa coses repugnants i que no canviara mai (per molt que això t'espalli el final del conte, o de la utupia en que visquis)

  • Molt bé[Ofensiu]
    L'ull de la subcultura | 26-09-2005 | Valoració: 10

    Perfecte!!! per fi un escrit en que es reflexa el rebuix k sufrim els skins, tacats de neonazis , raciestes i altres paraules lletxes.... jejej po re noia, el punk tmb es molt bo ;).


    Salud i Anarkia