La mirada d'ulls blaus

Un relat de: Eric Martinez
Era una tarda grisa, com el color fosc que destaca a les pel·lícules dels anys trenta, però a la vegada, una claror ensopidora embriagava l'atmosfera de l'entorn en el qual hem trobava.

No crec que mai hagués sentit tanta calor, el sol es relaxava sobre la sorra blanca, com l'himen sobre la sabana d'una verge a la qual mai han penetrat. Era jove, molt jove, més que jo sens dubte, però això mai havia sigut un problema, i sobre aquella superfície llisa i dura va començar ha besar-me.

Els seus ulls blaus hem provocaven l'excitació que conduïa a l'erecció, i entre la suor, el meu impuls es veia indeterminat. Era un principiant, i vaig deixar-lo experimentar, la seva força era característica, a l'igual que la seva por, i davant del dubte, va donar aquella empenta que necessitava.

El seu gemec hem feia retornar a una època en la que encara no sabia la veritat sobre el que vindria una vegada parés de gemegar, però ell, encara no ho sabia, i no seria jo, el que li estripés el final.

Hem vaig donar conte que era el moment més eròtic de la meva vida, un moment marcat per la joventut i per la falta de coneixement, que m'excitava sota manera, un moment que va començar com una cosa irreal, fictícia, irònica, i va acabar transformant-se en un orgasme il·legal sobre un color blanc, tirant a salmó. El mar gratava, igual que el meu jove aprenent.

Va susurrar un so de satisfacció, mai havia experimentat res així, ell ho sabia, i jo també.


El seu cos nu es va separar del meu, es va començar a vestir amb aquell banyador que destacava la marca del club al qual pertanyia.

Una última mirada va marcar el seu pensament, una vergonya i a la vegada una gratitud.

El mar es va començar a picar mentre marxava. I jo, que mai vaig ser un bon nadador, vaig voler arribar a l'altura de les meves conviccions, pensant que al cap i a la fi, tot el que no fes en el moment que ho hagués de fer, potser, mai ho acabaria fent.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: