Cercador
LA MIRACULOSA SALVACIÓ DEL RETAULE DE LA MARE DE DÉU DE COANER. SANT MATEU DE BAGES
Un relat de: Antonio Mora VergésEn la visita que fèiem el Josep Sansalvador Castellet, del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín); el Feliu Añaños Masllovet, Director de la pàgina moianes.net; i el Tomàs Irigaray Lopez , i l’Antonio Mora Vergés, al Santuari de Coaner , em sobtava trobar el retaule, màxim quan venien de la Capella de la Pietat, del mas la Riera, que va patir una destrucció quasi total, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República.
Trobava una publicació del Pau Claramonte Villanueva : http://pauclaramonte.com/node/174
SANTUARI MARE DE DÉU DEL COANER
Restauració del Retaule barroc del Santuari de la Mare de Déu del Coaner, obra de Segimon Pujol (Gurb 1668 – Folgueroles 1759) l'any 1716.
Coaner és un petit poble de la comarca del Bages, format per masos dispersos, pertanyent al municipi de Sant Mateu del Bages. El Santuari de la Mare de Déu es troba enmig d'un paratge boscós format per pi blanc i alzina, es tracta de la reserva forestal més important de la comarca. Ben a prop, es troba l'església romànica de Sant Julià i la torre preromànica de l'antic castell.
Pel que fa al Santuari, es tracta d'una construcció de l'any 1654 i que presenta un retaule datat l'any 1716 de la mà de Segimon Pujol (Gurb 1668 – Folgueroles 1759), pertanyent a la família de retaulistes originària de Gurb (Osona) com ho demostren altres obres com el Retaule de Santa Maria de Casserres, el retaule Major de Sant Llorenç de Morunys, el retaule del roser de Matamargó o el de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès, entre d'altres.
Aquest retaule del Coaner, realitzat en fusta policromada i daurada, es tracta d'un retaule clàssic per la seva simetria i està format per cinc carrers, la predel•la, tres cossos i un àtic. La seva estructura és reticular i s'adapta a la forma absidial de la capella. Les escenes dels relleus que formen els cossos tracten escenes narratives de la vida de Jesús i la Verge. Els acompanyen també altres elements com les columnes salomòniques, així com gran diversitat de motius ornamentals de tipologia vegetal, en molts casos en forma de flors i fulles de vinya i raïm.
L'estat de conservació del retaule era força deficient, concretament a causa dels despreniments i aixecaments de la policromia amb perills de noves pèrdues originats pels forts contrastos d'humitat i temperatura produïts per uns problemes de la coberta. Durant aquest temps, es van produir filtracions d'aigua que van afectar la cohesió de la policromia.
És per aquest motiu que la intervenció s'ha centrat fonamentalment en la fixació i consolidació del retaule. No obstant, s'ha aprofitat per netejar i desinsectar tota la part posterior del retaule com a mètode preventiu per tal d'evitar nova proliferació d'insectes xilòfags. També s'ha realitzat una neteja superficial de tot el conjunt per tal de retirar la pols i brutícia acumulada.
Una vegada fixada la policromia, s'ha recol.locat al seu emplaçament original del retaule una quarantena de peces desubicades, fruit de trencaments o altres motius desconeguts. Finalment, s'ha reintegrat les pèrdues de policromia per aconseguir una visió més unitària del conjunt.
La intervenció, que s'ha portat a terme en bastida de 8 metres , s'ha realitzat per un equip dirigit pels restauradors Oriol Mora Grau i Montserrat Xirau Pena.
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmai.com de les circumstancies que van fer possible la salvació d’aquest valuós patrimoni històric i/o artístic.
No sabem en quina data es va portar la imatge de la Mare de Déu de Coaner, a l’església de la Colònia Valls. Fora patètic que hagués superat un conflicte bèl•lic, i no hagues pogut superar la PAX FRANQUISTA.
Trobava una publicació del Pau Claramonte Villanueva : http://pauclaramonte.com/node/174
SANTUARI MARE DE DÉU DEL COANER
Restauració del Retaule barroc del Santuari de la Mare de Déu del Coaner, obra de Segimon Pujol (Gurb 1668 – Folgueroles 1759) l'any 1716.
Coaner és un petit poble de la comarca del Bages, format per masos dispersos, pertanyent al municipi de Sant Mateu del Bages. El Santuari de la Mare de Déu es troba enmig d'un paratge boscós format per pi blanc i alzina, es tracta de la reserva forestal més important de la comarca. Ben a prop, es troba l'església romànica de Sant Julià i la torre preromànica de l'antic castell.
Pel que fa al Santuari, es tracta d'una construcció de l'any 1654 i que presenta un retaule datat l'any 1716 de la mà de Segimon Pujol (Gurb 1668 – Folgueroles 1759), pertanyent a la família de retaulistes originària de Gurb (Osona) com ho demostren altres obres com el Retaule de Santa Maria de Casserres, el retaule Major de Sant Llorenç de Morunys, el retaule del roser de Matamargó o el de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès, entre d'altres.
Aquest retaule del Coaner, realitzat en fusta policromada i daurada, es tracta d'un retaule clàssic per la seva simetria i està format per cinc carrers, la predel•la, tres cossos i un àtic. La seva estructura és reticular i s'adapta a la forma absidial de la capella. Les escenes dels relleus que formen els cossos tracten escenes narratives de la vida de Jesús i la Verge. Els acompanyen també altres elements com les columnes salomòniques, així com gran diversitat de motius ornamentals de tipologia vegetal, en molts casos en forma de flors i fulles de vinya i raïm.
L'estat de conservació del retaule era força deficient, concretament a causa dels despreniments i aixecaments de la policromia amb perills de noves pèrdues originats pels forts contrastos d'humitat i temperatura produïts per uns problemes de la coberta. Durant aquest temps, es van produir filtracions d'aigua que van afectar la cohesió de la policromia.
És per aquest motiu que la intervenció s'ha centrat fonamentalment en la fixació i consolidació del retaule. No obstant, s'ha aprofitat per netejar i desinsectar tota la part posterior del retaule com a mètode preventiu per tal d'evitar nova proliferació d'insectes xilòfags. També s'ha realitzat una neteja superficial de tot el conjunt per tal de retirar la pols i brutícia acumulada.
Una vegada fixada la policromia, s'ha recol.locat al seu emplaçament original del retaule una quarantena de peces desubicades, fruit de trencaments o altres motius desconeguts. Finalment, s'ha reintegrat les pèrdues de policromia per aconseguir una visió més unitària del conjunt.
La intervenció, que s'ha portat a terme en bastida de 8 metres , s'ha realitzat per un equip dirigit pels restauradors Oriol Mora Grau i Montserrat Xirau Pena.
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmai.com de les circumstancies que van fer possible la salvació d’aquest valuós patrimoni històric i/o artístic.
No sabem en quina data es va portar la imatge de la Mare de Déu de Coaner, a l’església de la Colònia Valls. Fora patètic que hagués superat un conflicte bèl•lic, i no hagues pogut superar la PAX FRANQUISTA.
l´Autor
6907 Relats
1200 Comentaris
5407423 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- IN MEMORIAM. CAN BERNAT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA QUE RETRATAVA J. DOLCET PER AL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA. EL VALLÈS OCCIDENTAL.
- EXULTA HORTA FELIX. LA PASSIÓ DE SANT ANTONI DE PÀDUA D’HORTA. BARCELONA
- TEMPLE EXPIATORI DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BARCELONA
- LA GRANJA DE SANTES CREUS.EL MORELL. TARRAGONÈS. QUE RETRATAVA JOSEP SALVANY BLANCH
- EL SAFAREIG COBERT D’ES BÒRDES. VAL D’ARAN
- TENIM DADES DE LA MONTSERRAT BONET QUE COL·LABORAVA AMB EL FONS ESTUDI DE LA MASIA CATALANA?.