La millor tauleta

Un relat de: Tanganika
La Rosita, vídua i jubilada, emplaçada en un xalet amb piscina i amb una filla campada que havia muntat una empresa de viatges d'aventura a indrets morbosos a tot el planeta (com si fos difícil) i que vivia amb un home sense pèls a la llengua ni a... i un gos amb una orella escapçada i un lleó sense dents ni urpes (de ceràmica), la Roser, Rosita, s'avorria avorrint-se encara que tenia atacs d'encantar-li el desencantament de tot. Fins que un fantasma que la filla -sense pretendre-ho?- duia instal·lat en una peça de roba no rentada que havia dut en un bosc de suïcides on els llaços vermells assenyalaven l'esperança de la sortida que venia a dir fer cas a l'ànima i no al cervell (cosa que potser encara, segons com, podia causar efectes empitjoradors)...o era, si no d'aquell indret, de la ruta de carrers de la mort d'una ciutat colgada per guerres i cataclismes ...o d'una vall de sepulcres exhumats per mostrar a les càmeres descomposicions macabres, certs tipus de mòmies?...El cas és que, resulta que...un esperit inidentificable eixí del teixit del vestit de la filla i la Rosita sola a l'habitacle ben conservat i cuidat -diners per aquí, diners per allà, no n'anava escassa, n'anava grassa- notà una presència que li exigí:

'Menjaràs millor si ho fas. Puja-les, arrodeneix-les com cal, que siguin ultratalla gran, va!'

La dona de seixanta-set anys, que aquella nit havia somiat que estimava un noi jove al qual no li veia el rostre, prengué una tassa de llet de Santa Teresa (casta, cèlibe, beguda dels éssers innocentes, amables i algun cop querubínics, beguda no confusible amb la llet homònima que algunes plantes desprenen i que és, pel que sembla, verinoseta) que la parella de la filla li havia dut de regal amb un pèl d'invisible alegria per fer-la contenta.

La Rosita s'arrenjà la pitera per no avorrir-se. Si el fantasma li ho havia suggerit (i més)! Qui es beneficià dels alts costos de la intervenció...ho havia, d'alguna manera, preparat?

Si li passà pel cap ho aparcà. Li importava una mè. Perquè, mercès al més que consell la Rosita podria fer els àpats amb el goig de la teca gairebé tocant-li la barbeta. La pitrera fenomenal, entre farciment i recuperació de la que li penjava, estupenda i acuirassada, sostenia una tauleta amb els plats a punt. La filla, admirada, estava pensant ja en usar la mare com a personatge-reclam per a un nou tipus d'excursió, una nova modalitat a la qual encara no trobava el nom adient, que havia de ser cridaner, que vengués. Mentre el pensava donava el pit a dos gats ferals de la urbanització. Havia tingut un abort i, cosa rara tractant-se d'un primer trimestre prenys, tenia llet per a parar un tren. Mentre els animals s'atipavan, ella rumiava propostes engrescadores. 'Tarda a torreta amb vistes a la millor tauleta', li van inspirar els succionadors, agraïts. I ella, en l'èxtasi de la puja que alliberava, deixant xarrupar els pits que quasi li rebentaven...somrigué.

Comentaris

  • Personatge-reclam[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 25-01-2020 | Valoració: 10

    Què graciós i entretingut és aquest relat on la Rosita, és el personatge-reclam d'uns animals que no tenien res per a menjar. És molt bo i amb molta cura les seues accions són molt particulars... i m'ha fet somriure en els detalls de conseqüències.
    M'ha agradat molt, Tanganika.
    Una abraçada...
    Perla de vellut

l´Autor

Foto de perfil de Tanganika

Tanganika

216 Relats

219 Comentaris

132293 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
Al terrat de la meva infantesa amb el llibre de la meva mig maduresa: 'Al terrat a l'hora calenta i altres relats' (Nova Casa Editorial, abril 2015).