La millor inversió

Un relat de: Jam Malson
De bon despertar, en Jordà va pensar que havia fet la millor inversió de la seva vida. Abans de fer aquell pas, la seva existència no es diferenciava massa de la d'un robot. Era com una màquina programada, pura rutina: Llevar-se a les cinc del matí, vestir-se, rentar-se, carregar-se la petita motxilla, agafar el cotxe, anar a la fàbrica, fitxar, començar el torn de treball, produir durant vuit hores i tornar a casa a les tres de la tarda. I així, dia rere dia. Tot plegat, un constant sant tornem-hi.

No en tenia cap dubte, amb aquella inversió hi havia guanyat qualitat de vida. Tan bona vida que amb només quinze dies ja s'hi havia acostumat. La rutina i les jornades laborals ja eren història. Se sentia cofoi pensant que no tornaria a trepitjar la fàbrica mai més. I es servia d’aquest pensament per ofegar qualsevol petit rastre de mala consciència. Al capdavall, només havia comprat una mica de llibertat.

I va quedar-se al llit fent el mandra. Fins que a les deu del matí va sentir el brunzinar del videòfon. El trucaven de la fàbrica. Des del departament de recursos humans li demanaven explicacions per la seva injustificada absència a la feina. I per un instant, en Jordà va quedar garratibat davant la pantalla. Però àgil de ment com era, amb una refinada excusa relacionada amb la salut en va tenir prou per sortir airosament de tan inesperada situació.

Immediatament, en Jordà, maleint-ho tot, va anar ràpidament cap a l'habitacle on setze dies abans hi havia deixat el seu substitut Nexus-3, un replicant personalitzat que li era d'una semblança física i psicològica tan idèntica que ningú no en podia notar cap diferència. I tan bon punt el va veure, li va preguntar per què no havia anat a treballar aquell matí. I quan el seu substitut Nexus-3 va respondre que n'estava fart d'aquella vida, en Jordà, per por de perdre bous i esquelles en aquella inversió, va proposar-li de treballar un dia cada un. I de fet, així van acordar-ho i se'n van guardar prou de dir-ho a ningú.

Comentaris

  • jimmy[Ofensiu]
    tonny ken | 03-12-2019

    This is a great thing, I think everyone feels this information is very valuable, thank you basketball legends

  • Aquesta organització social ja és antiga[Ofensiu]
    kefas | 24-11-2019

    Jo fa anys que no hi vaig a treballar. El Nexus que hi va per mi no té cap semblança amb la meva persona i ningú s’ha queixat. El sou em continua arribant puntualment. Fins i tot cobro més perquè a la meva targeta de visita hi posa no sé què de consell d’administració. Deu ser perquè vaig ser ministre.

  • Tot arribarà[Ofensiu]
    Montseblanc | 21-11-2019

    Ei, doncs no em sembla malament el tracte. Un dia cada un. Perquè la vida regalada també pot arribar a cansar. Trobo que han trobat l’equilibri hahaha.

  • Imaginació[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-11-2019 | Valoració: 10

    Sembla molt exagerat el teu relat, però la realitat està trucant a la porta. El món de la robòtica va agafant protagonisme, sembla que tot va cap aquí. No coneixem gaire les conseqüències d'aquest augment robòtic, ja en parlarem quan arribi. Espero que no arribem tard. Una forta abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Jam Malson

Jam Malson

234 Relats

256 Comentaris

134741 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Biografia:
Un dia una amiga em va comentar que tenia una amiga que escrivia i penjava els seus escrits en un web. Aquella mateixa nit vaig entrar a relatsencatala. I després de llegir els relats d'aquesta autora, el cuquet literari se'm va bellugar més que mai.
Mesos més tard, després de pensar-ho molt, vaig decidir penjar en aquest web les històries i cabòries diverses que sempre m'han voltat pel cap i signar-les amb el pseudònim "Jam Malson".

FORÇA I ENDAVANT!

.....................................................................

SINUOSITAT

************************************
************** E ********************
**************** L*******************
****************** C ****************
******************** A **************
********************** M ************
*********************** Í ************
********************** D ************
******************* E ***************
***************** L *****************
************** A ********************
************ V **********************
*********** I ***********************
************* D *********************
*************** A *******************
****************** É ****************
******************** S **************
********************* S *************
******************** I ***************
****************** N ****************
**************** U ******************
************** Ó ********************
************* S *********************
************** C ********************
**************** O ******************
***************** M ****************
******************* E ***************
******************* L ***************
***************** D’ *****************
*************** U *******************
************** N ********************
*************** A *******************
***************** S ******************
****************** E *****************
**************** R ******************
**************** P *******************
*************** • • *******************
**************** ^ *******************
*************************************
....................................................................

PUNTS DE VISTA

Sóc la creu de la moneda,
la cara fosca de la lluna.
Sóc la negació de la mirada,
allò que ningú no vol ser.
Sóc un eclipsi de sol,
la paraula vestida de dol.
Sóc un punt i a part,
un zero a l'esquerra.
Sóc el que cerca i no troba,
el que en un vas d'aigua s'ofega.
Sóc l'esbós d'un projecte,
el traç d'un llapis sense mina.
Sóc la flama que no escalfa,
la llum que no il·lumina.
Sóc un paralític que camina,
un cec que vigila,
un mort que respira.
Sóc la nota dissonant,
l'ocell que no vola,
un peix fora de l'aigua,
l'os que ennuega la gola.
Sóc la carícia d'un eriçó,
la fiblada d'una vespa,
la guitza d'una mula,
el bes d'un escurçó.
Sóc la pols del camí,
la pedra dins la sabata.

Però sóc un cas meravellós
segons el meu psiquiatre.

.....................................................................

1 d'octubre de 2017
21 de desembre de 2017

DEMOCRÀCIA

De la malvolença
d’aquells que et voldrien muda,
et defensarem.
I amb la voluntat d’un poble
que anhela viure en llibertat,
usarem de manera ferma
el mitjà de favor més humà:
Posarem en forma de vot
el nostre desig dins una urna.

Serà aquest gest ple d’il·lusió
i, tant o més fort,
carregat de pau,
la millor de les defenses possibles.
Que per molts que en siguin
aquells que et voldrien sorda i cega,
els nostres sentits són teus.
De tu, en tindrem cura
dia i nit, any rere any.

------------------------------------------------

I MIRO I PARLO I CAMINO I ESTIMO

Ell creu ser el meu amo.
I amb arrogància i menyspreu
em diu que no em sé veure,
perquè més enllà dels seus ulls
la meva mirada és cega.
I em diu que ningú no m’escolta,
perquè més enllà de la seva llengua
el meu parlar no té sentit.
I em diu que no em sé trobar,
perquè més enllà del seu camí
el meu destí és enlloc.
I em diu que no sé estimar,
perquè més enllà del seu cor
el meu amor és estèril.

I jo miro i parlo i camino i estimo,
i tanmateix, em diu
que més enllà de la seva vida,
la meva existència no em pertany.

I m’ho diu mentre jo em revolto
contra els seus rancuniosos ulls
d’on mostra la fúria d’un sentir malsà.
I m’ho diu mentre em revolto
en contra del seu camí anorreador,
que sota la forçada uniformitat
d’una aspra pell de brau,
l’única raó és ocultar la por
de quedar-se sol.