LA MILLOR DE TOTES LES INJUSTÍCIES

Un relat de: Espírita
Ets tan increïble
tu passejant
com una espurna de vida
perduda allà
ben lluny
brillant a l’horitzó
però desapareixent
un segon
coma tres
després
perquè ja no se sobreviu
quan es tracta de decimals.
Agafes dolor
i l’amagues sota la camisa
i agafes plaer
i l’amagues entre les cames.
I no reparteixes res.
No vols fer mal
no vols perdre orgasmes
no vols matar vida.
I per això mires tant.
Mires espelmes apagades
i àvies que pugen amb dificultat
seuen amb dificultat
i callen amb dificultat.
Mires mar i gent
que presa de les presses
no sap
ni que hi ha mar
ni que tu mires el mar.
No sap
que aquesta és la millor
de totes les injustícies.
Aquesta de viure i morir.

Comentaris

  • Enigmàtica poesia[Ofensiu]
    iong txon | 08-12-2016 | Valoració: 10

    He fet un repàs d'uns quants poemes teus. Malgrat els títols cridats he de dir que són dels que m'agraden a mi: breus però sucosos, concisos però misteriosos, clars però enigmàtics. Com l'aparent oxímoron d'aquest títol. Crec que tornaré al teu aparador abans d'acabar l'any... ;-)
    Però per si de cas, Bones Festes tinguis! :D
    q

l´Autor

Foto de perfil de Espírita

Espírita

7 Relats

3 Comentaris

2507 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Les paraules són lleugeres com el vent i, malgrat tot, les paraules pesen.

Res m'ompliria més que tu volent saber més de les meves paraules:

https://espiritapoesia.wordpress.com/